JORNADA DE TREBALL | Governança, rol i incidència del tercer sector en el context actual
08.07.2016 de 9 a 14 hores
Edifici 25, Recinte de l’Escola Industrial
Comte d’Urgell 187 | Barcelona
PROGRAMA | en PDF | Document de consens d’ECAS | Nota de premsa | Fotografies | Document de relatoria final
9h Benvinguda a càrrec de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS | @teresa_crespo
09.15h Conferència marc: ‘Situació i perspectives del tercer sector d’acció social’, a càrrec de Fernando Fantova, consultor en gestió, intervenció i polítiques socials | @FantovaFernando
10.15h Taula rodona: ‘Diferents perspectives del tercer sector avui’, amb la participació de:
- Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants | @rbalaguerb
- David Fernàndez, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya | @HiginiaRoig
- Joan Segarra, president de La Confederació | @JoanSegarra67
- Montse Pineda, coordinadora d’Incidència Política de Creación Positiva | @CreaPositiva
11.30h Debat obert a partir de les aportacions a la taula rodona, dirigit per Pau Vidal | @pauvidal_OTS
12h Treball en grups al voltant de tres eixos: comunitat, administracions públiques i tercer sector social
13h Posada en comú del treball en grups amb la coordinació de Pau Vidal
13.45h Cloenda i lectura d’un document de consens, a càrrec d’ECAS | @ecasacciosocial.org
INTRODUCCIÓ | CONTEXT
L’evolució del tercer sector social ha estat marcada en els darrers quinze anys per l’estructuració i l’articulació dels diversos tipus d’entitats en diferents nivells: entitats de base o acció directa (1r nivell), federacions per àmbit d’activitat o col·lectius atesos (2n nivell), federacions d’organitzacions de 2n nivell (3r nivell) i espais o plataformes d’acció col·lectiva juntament amb altres actors afins (col·legis professionals, sindicats, àmbit acadèmic…).
Aquesta estructuració ha facilitat la interlocució amb altres actors (principalment amb l’Administració), la realització d’accions conjuntes, la visibilització pública, el desenvolupament d’una veu i un discurs propis i, en última instància, l’enfortiment del sector, tant en termes de pes específic com d’incidència en el terreny polític i social.
En paral·lel, però, s’han produït fenòmens que han anat dibuixant un escenari complex i difús a l’hora d’identificar i articular els diferents actors que intervenen en l’esfera pública i, concretament, en la lluita per la transformació social, un dels trets distintius fonamentals de les entitats del tercer sector.
Per una banda, els partits polítics com a espais essencials de participació i representació de la voluntat col·lectiva han generat un cert desencant i desafecció per part de la ciutadania envers la política en general. La crisi sistèmica que es desencadena el 2008 suposa un punt d’inflexió en aquesta deriva que desemboca l’any 2011 en una gran mobilització social de rebuig i reivindicació d’una nova democràcia més real i participativa. En aquest escenari apareixen nous actors i al tercer sector se li planteja, de manera progressiva, una modificació del seu rol.
Un exemple d’aquest procés és el 15M, del qual enguany s’ha celebrat el cinquè aniversari, que catalitza el profund malestar de la ciutadania i es converteix en l’espai de confluència de diversos moviments socials que encarnen la voluntat de canvi i transformació cap a una societat més justa, sostenible i solidària.
Davant d’aquests nous espais, el tercer sector social veu diluïda la seva identitat com a agent de canvi i com a defensor dels seus valors, i apareix en l’imaginari col·lectiu com un actor de l’establishment. Marcat per la seva col·laboració amb l’Administració –que sovint deriva en dependència—, el seu rol s’associa més a la prestació de serveis d’atenció a les persones que a la seva acció de denúncia i lluita per un determinat model de societat.
Per altra banda, els nous protagonismes d’alguns governs contribueixen també a afeblir els rols que tradicionalment han definit el sector. En primer lloc perquè defensen uns serveis públics amb gestió pròpia adduint un major control de la qualitat de les prestacions, i en segon lloc perquè atorguen als moviments socials la capacitat transformadora de la societat que fins fa poc abanderava el tercer sector social.
L’escassa base social de bona part de les entitats que el conformen contribueix a restar-li legitimitat o, si més no, a debilitar la seva independència i el seu rol com a actor de canvi i transformació reals.
I, per últim, la irrupció en l’escenari polític català de l’eix nacional com a element central del debat i la mobilització ciutadana ha suposat per al tercer sector un nou factor de risc des del punt de vista de la pèrdua de la seva identitat i capacitat de governança, degut a fortes influències que segresten el nostre discurs i ens afebleixen com actors prioritaris de les polítiques socials.
OBJECTIUS
La jornada de treball ‘Governança, rol i incidència del tercer sector en el context actual’ pretén reflexionar al voltant de la situació en què ens trobem amb la creença que el tercer sector social és un actor clau. Volem focalitzar la nostra reflexió i el nostre treball grupal en la presa de consciència dels símptomes que darrerament estem experimentant al sector, així com de les causes que els han generat, per concloure la jornada amb propostes que ens permetin millorar l’articulació i la força del sector.
Partint d’aquesta idea global, el contingut de la jornada girarà al voltant de tres eixos o perspectives:
- La comunitat
- Les administracions públiques
- El tercer sector social
Aquest enfocament múltiple ens proporcionarà una anàlisi diversa i contrastada dels següents objectius:
1.- Identificar els factors que segresten el nostre discurs, el nostre rol i la nostra agenda
2.- Proposar accions per a la defensa dels nostres valors i les nostres funcions amb completa independència.
3.- Especificar els criteris adequats per a la governança i real representativitat del tercer sector social, reconeixent la polifonia i la diversitat de les entitats alhora que evitem la seva institucionalització.
Organitza:
Amb el suport de:
