07.10.2012 | Article d’opinió de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat avui a El Periódico de Catalunya

El debat sobiranista no ha d’ocultar la importància de les polítiques socials en la campanya catalana

Vivim una etapa de la nostra història molt important: en pocs dies hem avançat segles i avui es plantegen noves formes d’Estat i de relació amb Europa fins fa poc impensables. Tenim un gran repte polític. La ciutadania demana exercir el dret a decidir i això sempre és positiu, però hem de saber què decidim i les conseqüències d’una o altra decisió.

Les eleccions del 25 de novembre no poden ser un plebiscit sobre si volem la independència o l’autodeterminació, ni una via per ocultar els nostres problemes socials i econòmics. No podem pensar que avançar cap a la independència resoldrà totes les qüestions que avui ens preocupen. No ens enganyem: una Catalunya independent serà més lliure, però no estarà en un altre món. Seguirà a Europa, amb les mateixes condicions que avui s’exigeixen a tots els països, i no disfrutarà d’unes relacions diferents ni amb l’economia ni amb les forces del mercat. Per això, davant les eleccions no podem oblidar que, a més de la capacitat dels diferents partits per aconseguir l’autodeterminació, hem de mesurar el compromís de cada un d’ells per enfortir les polítiques socials, millorar les condicions de vida de la ciutadania i evitar el progressiu debilitament del nostre Estat del benestar.

Les entitats socials estem treballant per donar resposta a l’increment de necessitats i demandes de la població més vulnerable, però també reivindiquem la responsabilitat dels poders polítics a l’hora d’establir les prioritats en les polítiques públiques, i creiem que aquestes prioritats han de canviar. Res pot justificar un augment de les desigualtats socials com el que estem vivint. La crisi ha obligat a replantejar moltes coses i podríem arribar a entendre certs ajustos en l’abast d’alguns serveis. No obstant, els nous condicionaments no poden generar una societat encara més dual, amb diferències cada dia més abismals. Si el resultat final és una societat amb més desigualtat, totes les accions per reduir la despesa estan mal aplicades.

En aquest sentit, les entitats socials demanem a tots els partits que els seus programes siguin sincers en relació amb les seves intencions i les seves possibilitats. Rellegint els programes de fa poc menys de dos anys ens adonem que les promeses de llavors estan molt lluny de la realitat d’avui. Així mateix, els preguem que prioritzin les polítiques socials i que, de cara als futurs pressupostos, tinguin en compte que no hi ha marge de reducció d’aquestes partides, perquè la població està patint i ha arribat a uns nivells d’indigència i pobresa que no havia pensat mai que fossin possibles de suportar.

Finalment, els recordem que la falta de recursos no és excusa per no complir els drets socials: és necessari prioritzar i buscar noves fonts de finançament públic, perquè si es troben diners per salvar determinats sectors de l’economia, amb més raó n’hi ha d’haver per garantir una vida digna a tota la ciutadania.

Article en PDF