La primera intervenció en el debat al voltant dels drets socials celebrat ahir, organitzat per la Taula del Tercer Sector, va centrar el tema en el context que avui posa en perill les ambicioses polítiques prestacions de l’Estat del benestar tal com l’entenem avui i la mateixa subsistència de les entitats socials. Joan Majó, ex ministre d’Indústria, va descriure el procés que ens ha portat a la situació de dèficit actual –la raó principal és que les administracions van destinar els ingressos extraodordinaris durant els anys de bonança econòmica a partides de despesa insostenibles, que ara acusen la desaparició d’aquells ingressos–, i va fer una prospecció a llarg termini de com caldria gestionar les arques públiques per no haver de renunciar als quatre pilars bàsics de l’Estat del benestar: Sanitat, Educació, Seguretat Social i Dependència.
Les mesures hauran d’anar en tres sentits: obtenir més ingressos, contenir les despeses i gestionar millor per incrementar l’eficàcia de les polítiques que s’adoptin. L’augment dels ingressos passaria per la fiscalitat –Majó considera urgent una reforma fiscal que ens acosti al marc europeu–, la lluita contra el frau i el copagament (per part del usuaris amb recursos). Quant a la reducció de les despeses, caldria convertir en excepcional la gratuïtat, revisar la universalització de les prestacions i millorar la gestió a través d’una major externalització, lligada a més control i transparència en la rendició de comptes.
En paral·lel a aquests esforços per part de l’Administració, Joan Majó va qüestionar la idoneïtat del terme ‘Estat del benestar’, ja que “els responsables del nostre benestar, som nosaltres: l’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats perquè tots ens el puguem procurar”. Més enllà d’assegurar que les oportunitats, l’Estat només hauria de garantir “que tothom que fa l’esforç i no se’n surt, no caigui per sota d’uns mínims”.
El sociòleg Gregorio Rodríguez, catedràtic de la Universitat d’Alcalá, va atribuir l’actual endeutament dels Estats a la socialització de les pèrdues provocades per l’esclat de la bombolla econòmica, fruit de la desregulació dels mercats i la cursa per l’alta rendibilitat del capital promogudes pel liberalisme. En el terreny social, Rodríguez va identificar l’envelliment de la població, la immigració, la inclusió sociolaboral (sobretot dels joves i les dones) i la cohesió territorial com els quatre grans reptes de futur per al Govern espanyol. Els tres elements del ‘cercle virtuós’ que caldria activar per aconseguir una societat inclusiva serien l’ocupació, la protecció social i els serveis públics de qualitat.
Vegeu la notícia completa al web de la Taula.