Skip to content

Conèixer de prop la realitat i poder adaptar els recursos disponibles a les especificitats de cada cas resulta fonamental perquè les actuacions en matèria social siguin eficaces. Els exemples exposats al llarg de la jornada sobre Les polítiques d’inclusió social a Europa i a Catalunya. Una perspectiva comparada, organitzada per la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania, ho van fer palès. Les experiències de Navarra i Flandes van ser especialment reveladores i posen de manifest també la importància d’un tercer element: la dotació econòmica de les polítiques d’inclusió social. Navarra té la renda anual per persona i família més alta d’Espanya, un 10,96% d’atur (enfront el 20% de mitjana espanyola) i una pobresa relativa del 6,5% (mitjana espanyola: 19,6%). Per una població de 610.000 persones, el pressupost destinat als serveis socials l’any 2010 és de 288 milions d’euros, 73 d’ells per a polítiques d’inclusió. Marta Álvarez, directora general d’Afers Socials i Cooperació al Desenvolupament del Govern Foral de Navarra, va deixar clar, però, que “cal avaluar l’eficàcia en termes de rendibilitat social”.

El balanç de les estratègies europees de lluita contra la pobresa exposat per Sérgio Aires, de la branca portuguesa de l’European Anti-Poverty Network (EAPN), va ser demolidor. La negativa d’alguns països a acceptar la pobresa com a “problema europeu” va frenar el 1994 l’articulació de mesures comuns, però ni tan sols a partir de l’any 2000, quan el Tractat d’Amsterdam va reconèixer la necessitat de combatre-la conjuntament, es va adoptar una línia de treball consistent i efectiva. Aires atribueix el fracàs de l’Estratègia de Lisboa a tothom, no només als governs, perquè no hem estat capaços d’arribar a un acord sobre quines són les vertaderes causes de la pobresa. Ara, l’Estratègia 2020 pretén simplificar el pla d’acció i deixa a l’aire diverses qüestions, entre elles el grau de vinculació entre l’estratègia comú i les que desenvolupi cada país.

Els participants a la taula rodona sobre la dimensió local de les polítiques d’inclusió van reivindicar el factor proximitat en l’aplicació de les mesures, que la consellera d’Acció Social i Ciutadania va confirmar com a prioritat en el desplegament del nou Pla d’Acció 2010-2013. L’acostament al territori de la lluita contra la pobresa i l’exclusió va ser el primer punt de la intervenció de Carme Capdevila, que va recordar la necessitat d’invertir més en polítiques socials per frenar els estralls de la crisi. La relació entre el creixement econòmic i l’evolució de la pobresa marca la discòrdia entre dues cosmovisions’: els qui sostenen que l’impuls econòmic es tradueix en reducció de la pobresa –posició dominant a Europa des del 2005, segons Sérgio Aires— i aquells que entenen la relació causa-efecte a la inversa i, per tant, prioritzen la lluita contra la pobresa com a condició per a la millora de l’economia global.

La directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carolina Homar, va afirmar amb contundència que els anys de bonança econòmica previs a la crisi van demostrar que el creixement, per si sol, no és condició suficient per reduir la pobresa i incrementar la cohesió social. A més de promoure polítiques més àgils i flexibles, capaces d’adaptar-se a les necessitats de cada moment, des de l’ICASS s’aposta per l’acompanyament orientat a la capacitació de les persones, amb un enfocament integral i transversal. Però la responsabilitat de que les actuacions assoleixin els objectius plantejats recau en tota la ciutadania: “Ningú es pot quedar al marge; per l’èxit de la cohesió i la inclusió necessitem la participació de tothom”.