28.02.2017 | Article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS a El Periódico de Catalunya.

Fa uns dies, escoltant una interessant conferència sobre els avenços tecnològics i els grans canvis que s’estan produint, se’m va dibuixar una societat que em planteja alguns interrogants. El ponent, David Murillo, apuntava alguns trets significatius de la societat tecnològica.

És un fet que el desenvolupament tecnològic ens ofereix àmplies possibilitats d’innovar en un món globalitzat que supera la dimensió del propi entorn. Gràcies a la robotització augmenten la productivitat i l’eficiència alhora que es redueix el cost dels productes, cosa que permet a les empreses guanyar en dimensió i en competitivitat.

La tecnologia ens ofereix un nou model d’intercanvi que elimina el mercat local. El comerç físic se substitueix pel comerç digital, cada vegada més accessible, ràpid i capaç de respondre a les demandes i preferències individuals.

Amb l’aparició de l’economia col·laborativa es passa de la possessió dels béns i del seu ús, al fet de compartir-los. Així s’ofereix la possibilitat que diverses persones utilitzin un mateix cotxe o una mateixa casa, per no parlar de llibres, roba o eines. No obstant, darrere dels lloables principis que s’argüeixen, de vegades s’oculta el propòsit d’eludir les normes i la fiscalitat establertes, i això planteja dubtes sobre l’excel·lència del model. L’impacte és ràpid i contundent, com han demostrat Uber (i la consegüent protesta dels taxistes) o Airbnb, que gestiona la majoria dels pisos turístics de Barcelona, legalitzats o no. L’activitat, en qualsevol cas, es preveu que creixi fins a arribar a un volum equivalent al de l’economia tradicional en deu anys.

Aquests canvis comporten una profunda transformació de la societat que ens obliga a plantejar-nos alguns reptes.
El mercat laboral es debilita i no hi haurà feina per a un gran nombre de persones. La crisi ocupacional serà permanent i, per tant, s’haurà de repensar el sistema socioeconòmic perquè no serà possible que tots tinguem una feina que ens proporcioni els ingressos mínims per cobrir les necessitats vitals. Els poders públics hauran d’oferir una garantia de rendes per mantenir la cohesió social.

S’haurà de repensar també el sistema fiscal per generar els recursos necessaris per sostenir el sistema de protecció social. Si les arques públiques no ingressen suficients impostos per les rendes de la feina, s’haurà d’exercir més pressió fiscal sobre les rendes del capital i del patrimoni, i crear nous impostos sobre elements que han substituït la mà d’obra tradicional. La Unió Europea, per exemple, ja està estudiant el tractament fiscal dels robots. Així mateix, serà convenient legislar a nivell internacional per evitar l’evasió i l’elusió fiscals, pràctiques per a les quals el món globalitzat ofereix moltes facilitats.

La crisi dels valors tradicionals desdibuixa la centralitat de la persona i els seus drets. L’individu perd capacitat de decidir, de relacionar-se, de crear, de produir, de ser autònom… i s’haurà de recuperar el reconeixement del valor de la persona per no perdre l’essència de la humanitat. Al mateix temps, serà el moment de (re)descobrir valors com el temps lliure, la creativitat, l’expressió artística, la solidaritat, la cura de les persones, els afectes… per no robotitzar-nos nosaltres mateixos. I s’haurà de repensar el canvi cultural que comporta la nova organització de la feina, que significa que deixa de ser un dels eixos vertebradors de la persona i ens obliga a definir noves formes d’activitat i de participació social per sentir-nos útils i actius a la comunitat de la qual formem part.

Estic convençuda que els avenços tecnològics són positius i al llarg de la història ens han permès millorar el benestar de la humanitat. Avui sembla que l’enorme capacitat transformadora de la tecnologia pot arribar a modificar aquest objectiu i justificar el seu creixement per si mateixa, i això és un perill que les normes internacionals intenten resoldre posant fre a tècniques com la clonació d’individus, la millora de la raça humana o l’ús de la bomba atòmica.
Crec que des dels principis ètics i socials que defensem s’haurien de limitar els avenços que puguin generar malestar i més problemes als habitants del món, s’haurien de controlar els processos tecnològics que només beneficien una minoria i incrementen les desigualtats, i s’haurien d’utilitzar els avanços aconseguits per construir una societat més equitativa, amb una millor redistribució de la riquesa, més cohesió social i més benestar.