07.11.2017 | Nota de premsa | Fotografies de la jornada
- Els professionals reivindiquen el dret a segones oportunitats i demanen la col·laboració de tota la societat
- Es reclama als mitjans de comunicació més informació sobre contextos i causes per canviar la percepció
Les entitats d’acció social que treballen en l’àmbit de l’execució penal reclamen “fer realitat el principi de segona oportunitat” per a les persones que han passat per presó o han complert mesures penals alternatives. “És una qüestió de drets”, han afirmat avui a la jornada ‘En règim d’aïllament perpetu: reflexió i debat sobre l’estigma penitenciari’. Meritxell Campmajó, membre de la Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal d’ECAS, ha assegurat que “entre tots i totes hem de garantir el dret a la igualtat d’oportunitats de tothom, incloses les persones que han complert mesures penals, que han de poder accedir al món laboral, a l’habitatge i a la salut com a ciutadans i ciutadanes de primer ordre. Només així aconseguirem evitar la reincidència en el delicte”.
Els testimonis que han participat a la taula rodona sobre ‘L’estigma en primera persona, un home i una dona que compleixen condemna actualment en règim de semi llibertat, han subratllat la necessitat que la població conegui millor la realitat penitenciària. “És molt surrealista, no s’entenen les coses que passen i psicològicament surts fatal. No et sents persona, et sents una despulla de la societat”, ha afirmat Marisol. Ricard Pinilla ho ha corroborat —“És com morir, però d’una altra manera… entres en una altra dimensió”— i ha destacat la frustració que s’acumula, que en el seu cas ha canalitzat denunciant públicament la seva experiència a presó malgrat les resistències del seu entorn.
La periodista Fàtima Llambrich, moderadora del debat, ha convidat dos professionals de les entitats que treballen amb el col·lectiu a exposar els motius de l’absència de dos altres testimonis previstos: “L’estigma també és la por a ‘què passarà quan expliqui la meva història, quina resposta rebré?’”, segons Núria Iturbe, d’Intress
El paper dels mitjans de comunicació és cabdal perquè la comunitat faciliti la integració de les persones ex recluses, tal com ha argumentat Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Cal exigir un tractament respectuós i professionalment competent, informar dels contextos i aprofundir en les causes”. En relació als criteris d’interès periodístic, que primen l’excepcionalitat, l’ex conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha afegit que s’han de donar “elements suficients per normalitzar una experiència que fins ara s’ha mostrat sempre al límit o als marges”.
L’àmbit de la salut mental ha servit com a exemple de lluita contra l’estigma a través de l’aportació d’Obertament, aliança d’organitzacions que aposta pel compromís de les persones afectades com a activistes de la causa. El director de la iniciativa, Miquel Juncosa, ha insistit en la importància de visibilitzar i sensibilitzar per modificar comportaments: “Canviar la percepció és una feina de generacions, cal un horitzó a llarg termini i buscar aliats”.
La presidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, s’ha referit a la percepció social i a la resposta de la comunitat com a “factors de primer ordre que determinen l’èxit o el fracàs dels processos d’inserció” i ha reclamat “combatre l’estigma per fer possible una societat de segones oportunitats”. El director de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Amand Calderó, ha insistit que cal “seguir acompanyant les persones quan surten de presó” i el director de programes socials de la Fundació ‘La Caixa’, Jaume Farre, ha reiterat l’aposta pel “treball en comú i en xarxa per canviar realitats”.
