13.03.2019 | Article d’opinió de Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector, al diari Ara.

Racisme. No hi ha cap paraula que defineixi millor el que ha passat a Canet de Mar i a Castelldefels

Canet de Mar. Atac a un centre de menors no acompanyats, mal anomenats amb l’etiqueta de ‘mena’. Un home hi entra amb un matxet i un grup de persones molt reduït crea una alarma fictícia sobre els joves, acusant-los sense fonament d’uns suposats delictes. Els mateixos veïns desmunten aquesta falsa acusació i l’Ajuntament de Canet de Mar alerta que no es tracta d’un fet aïllat i que al darrere hi ha una voluntat clara de criminalitzar aquests menors.

Castelldefels. Doble atac a un centre de menors no acompanyats. Grups de desenes de persones encaputxades entren al centre per agredir els joves acollits i els educadors i educadores que els atenen. Resultat: tres persones ferides i destrosses a l’interior de la casa. Després d’aquest primer atac, però, n’hi ha un altre: aquest cop es produeixen llançaments de pedres des de l’exterior del centre.

Racisme. No hi ha cap paraula que pugui definir millor el que ha passat tant a Canet de Mar com a Castelldefels, i quan llegeixes als diaris els detalls dels atacs no es pot evitar sentir rebuig, indignació, però també molta preocupació.

Absolut rebuig i condemna a uns fets que són inacceptables. En una societat com la nostra, que ha expressat en diverses ocasions i per diversos motius que és democràtica, pacífica, cívica i que vol ser acollidora, no hi ha cabuda per a aquests actes, que estan fora de tota lògica i que són una manifestació de la violència –física i verbal– que és més pròpia de determinades opcions polítiques que malauradament ara estan massa de moda i tenen massa espai mediàtic, que no pas del sentit majoritari dels catalans i catalanes. Aquesta no és ni la societat que volem ni la societat per la qual estem lluitant.

Indignació perquè hem d’aturar l’estigmatització d’aquests joves. Són persones que busquen una oportunitat, un futur millor (i qui no ho faria si fóssim en el seu lloc?). Prou de penjar-los etiquetes que l’únic que fan és dificultar la seva plena inclusió a la societat. Prou de titulars i de notícies sensacionalistes i descontextualitzades. No, no tots són delinqüents. No, no venen ni a “prendre’ns” res ni a “quedar-se” amb res. No, no són el que des d’alguns partits polítics ens intenten convèncer que són. L’odi, el desconeixement i la irresponsabilitat són la marca d’aquests partits, i se senten molt còmodes jugant amb ‘fake news’ que promouen la xenofòbia i el racisme, però no podem caure en aquest joc tan perillós.

Preocupació perquè els i les professionals que atenen aquests adolescents i joves migrats sols han de poder desenvolupar la seva feina sense por a ser agredits. Preocupació perquè el fenomen migratori ni és excepcional ni és temporal ni s’aturarà i perquè, hi insistim, el que està en joc és la cohesió social i un model de convivència que fins ara s’ha basat en la diversitat, el respecte i la tolerància. És evident, amb els casos de Canet de Mar i Castelldefels al davant, que una part de la població (per molt petita i sorollosa que sigui) ha comprat el discurs de l’odi i la intolerància. És evident que ens queda molta feina a fer de sensibilització sobre les persones migrades i refugiades. És urgent que fem un esforç –agents i institucions– per intensificar les accions que ens permetin aquest canvi de mirada que és imprescindible: que abordi els fluxos migratoris com una oportunitat, i que potenciï tot allò que poden aportar aquests joves per millorar el nostre projecte col·lectiu i tot allò en què poden contribuir per a la prosperitat del país.

I veient aquests atacs racistes, que semblen amagar un component ideològic, des de la Taula del Tercer Sector volem fer una crida i apel·lar a la responsabilitat dels partits polítics, pensant sobretot en la campanya que s’acosta per a les eleccions municipals. Responsabilitat perquè cap formació política utilitzi la immigració de manera electoralista i perquè cap partit tingui la temptació de voler treure’n rèdit. El que ha passat ens ha de servir per reclamar, amb més força, el compromís ferm de tots i totes en la defensa dels drets de les persones, sigui quin sigui el seu origen, religió o condició econòmica.