21.05.2019 | La jornada ‘Acció comunitària: quin és el rol de les entitats? Mirades en joc’ ha reunit avui a Barcelona més de 140 professionals i ha posat sobre la taula qüestions com la noció de ciutadania, la participació o l’ètica de l’acció social en determinats contextos. La presidenta d’ECAS ha obert la sessió plantejant preguntes clau en relació a les entitats: “Què som, què volem fer, des d’on i al servei de qui?”. Partint de la “suposada tensió entre la provisió de serveis i l’acció comunitària”, Sonia Fuertes ha apuntat que “potser hem de repolititzar l’acció social, que no és asèpsia, no és ‘intervenció’, sinó que neix d’un desig de transformació social. Aquest és el nucli de la nostra naturalesa i té a veure amb justícia social i amb un model que està generant moltes desigualtats”, ha argumentat.
En nom del Grup de Treball d’Acció Comunitària d’ECAS, Anna Tomàs ha presentat junt amb la consultora Marta Ballester el projecte ‘Comunita’t, acció comunitària, tercer sector i ciutat’, i ha donat pas a les intervencions de la filòsofa Begoña Román i l’expert en serveis socials Fernando Fantova. Les suggeridores reflexions dels dos ponents han posat el focus en les qüestions relacionals i purament humanes de la nostra condició d’éssers socials per posar en valor l’essència del que hauria de ser l’acció comunitària. “La vida és vulnerabilitat, fragilitat, i tota l’ètica de la intervenció social és pensar com sostenir la vida. Ningú som d’intempèrie, no ens sostenim sols”, ha afirmat Begoña Román.
En aquest sentit, “treballar la centralitat de la vida quotidina és la millor cura per generar comunitat” i la intervenció comunitària ha d’anar “dirigida a generar establitat, serenitat” perquè les persones vulguin ser-hi i construir-hi vincles, segons Román. La voluntat de ‘ser en comunitat’, de pertànyer a una determinada comunitat, és la clau perquè aquesta existeixi i s’hi creïn “vincles voluntaris, que són els més autèntics” i neixen del contacte assidu, de la quotidianitat. Sense defugir en cap cas el conflicte, ja que “el que és propi de la comunitat és la dialèctica, la continua tensió”.
Fernando Fantova ha reivindicat “l’element relacional primari” com a factor necessari perquè hi hagi comunitat, subratllant que “la dinàmica d’aquesta relació ha d’estar basada en la reciprocitat”: ni en l’obligació (com en el cas de l’Estat i les administracions, que tenen la responsabilitat de donar compliment a uns drets), ni en l’intercanvi mercantil, “ni en la solidaritat organitzada del tercer sector social, que actualment és part del sistema”. Per al consultor social, “el gran malentès que patim avui quan volem fer acció comunitària és que estem oblidant el nucli de convivència primària”, que és la família i la llar. Així, es produeixen “espais saturats d’agents [en barris amb gran presència d’entitats socials, per exemple] mentre la comunitat es trenca per la manca d’espai o de vincle intradomiciliari”.
Dit això, Fantova reivindica també el paper del tercer sector social i considera fonamental la seva dimensió comunitària: “Els reptes que tenim a escala global requereixen d’una arrel micro per funcionar”, i les entitats representen la capacitat d’autogestió vinculada al territori que necessitem per respectar la fragilitat del teixit social des de la proximitat. Malgrat haver-se gestat “extraient les persones de la comunitat per retornar-les després d’haver-les etiquetat i atès”, el tercer sector continua aportant un gran valor afegit i està cridat a col·laborar amb el sector públic per tornar a treballar en i amb la comunitat.
En la segona part de la jornada s’han realitzat quatre tallers simultanis amb experiències d’entitats i administracions públiques al voltant del rol de les entitats, els professionals i les administracions en l’acció comunitària.
