Les nou entitats que Lliures acompanya actualment han presentat els seus projectes en un acte conduït per Laura Aznar que s’ha celebrat aquest vespre per streaming. L’esperit transformador, emancipador, innovador, col·lectiu i de base comunitària del projecte ha estat present durant tot l’acte, que ha donat veu a representants de tots els projectes, a les entitats que l’impulsen i als seus donants.
“Un quart dels catalans es trobarà en risc d’exclusió després de la pandèmia“, ha denunciat Irene Escorihuela, de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals tot just començar l’acte. I en front de les desigualtats, les entitats han posat llum amb els seus projectes d’ajuda mútua i empoderament. A la Xarxa de Suport Mutu de Manresa, ha explicat Eulàlia Torras, “l’ajuda de Lliures la compartim amb col·lectius que ja funcionaven en clau d’ajuda mútua, empoderant totes les persones que hi participen“. En la mateixa línia, Celso Pérez (A Porta), del projecte Ser Barri, ha defensat que “on un tècnic d’una entitat no pot arribar, una veïna sí; la proximitat ajuda a trencar desconfiances, a crear xarxes“. Des de La Troca Sants, com ha explicat Rocío Barba, empoderen les persones oferint-los “un espai perquè les que vénen a aprendre també puguin compartir el seu coneixement“.
En un segon bloc, Laura Aznar ha presentat tres projectes que posen el focus en el treball digne: el servei de missatgeria responsable Mensakas, la cooperativa-restaurant La Porta del Món i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Des de Mensakas, s’ha posat l’accent en les dones: “a Mensakas cobren més precisament perquè es parli d’això, perquè està passant que estan cobrant menys, i esperem així que algun dia no sigui necessari fer això”. I precisament dones migrades són les protagonistes de La Porta del Món. Segons Irene Nogué, de Món Banyoles, “les dones de La Porta del Món estan sent exemples per a les seves famílies i comunitat, i per Banyoles, perquè estan aconseguint tirar endavant un projecte que no és fàcil”. Des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye ha reivindicat que “enlloc d’esperar que les administracions resolguin la nostra situació, hem volgut ser capaços de crear una economia pròpia a través de la qual hem pogut regularitzar desenes de persones”.
L’habitatge ha estat l’eix dels projectes del tercer bloc: Llars cooperatives per a jovent extutelat, de Sostre Cívic i Punt de Referència; Casa feminista comunitària, de Mujeres Migrantes Diversas, i Llars del seminari, de l’Associació Entre tots i per al bé de tothom. Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, i Rita Grané, de Punt de Referència, han posat de relleu que la seva és una proposta trencadora: “Estem obrint una porta en el món de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través d’una experiència d’intercooperació, fem que ambdós projectes sumin i trobem solucions innovadores a problemes de primer ordre”. Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas, ha defensat la sororitat com a base del seu projecte: “precisament per aquesta situació de vulnerabilitat en què vam quedar pels nostres processos migratoris, som una organització que busquem alternatives formadores per recolzar-nos des de la sororitat“. Míriam Prieto, de Llars del seminari, ha explicat els eixos essencials del projecte són “solidaritat, sostenibilitat i participació“.
Un cop presentats els projectes, ha estat torn per als donants. Àngels Egea ha defensat que Lliures és un projecte necessari perquè “no tindrem una societat cohesionada sense justícia social“. I des de les entitats impulsores del projecte s’ha volgut agrair precisament l’esforç dels donants. Per a David Fernández, en nom de Coop 57, “són el motor i li han donat sostenibilitat en el temps i en l’espai al projecte: si la desigualtat és crònica, es tracta que la resposta sigui permanent“. Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha fet extensiu l’agraïment a les entitats: “ens sentim uns privilegiats perquè aprenem moltíssim al costat d’aquestes entitats que fan de la lluita pels drets socials, per una societat més justa, la seva raó de ser“. En nom d’ECAS, Teresa Crespo ha volgut recordar l’essència de Lliures: “impulsar projectes transformadors i innovadors, de vivència comunitària i responsabilitat col·lectiva“. La darrera intervenció ha estat la de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, que en una carta escrita des de la presó ha reivindicat que “amb el Projecte Lliures, mentre diem una i una altra vegada que no a aquest present d’injustícies, ens arremanguem inistint que sí, que construim un futur compartit per construir un món més de tothom“.
L’acte ha comptat també amb les actuacions de Mireia Vives i Borja Penalba, que hi han posat música amb ‘Cançó de Suburbi’, i Gustavo Duch, que ha interpretat el poema ‘La desCivilització’.
Què és el projecte Lliures… de pobresa, d’exclusió i de desigualtats?
El projecte Lliures… de pobresa, d’exclusió i de desigualtats va néixer el 2016 de la cooperació entre Òmnium, Coop57 i ECAS per contribuir a revertir des de la mateixa societat la situació de crisi social i cronificació de les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social a Catalunya. Es tracta d’un fons econòmic i social que recull aportacions de persones i organitzacions que es destinen íntegrament a finançar projectes transformadors, emancipadors i innovadors, de caràcter col·lectiu i amb base comunitària, i els proveeix d’acompanyament tècnic i comunitari.
