10.12.2020 | Nota de premsa (PDF) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
- “El compromís amb la llei és ferm” ha assegurat Oriol Amorós, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a la jornada que la Taula ha organitzat avui per avançar cap a una normativa específica per al tercer sector social català
- “El que no està recollit legalment no existeix” és una de les conclusions de l’acte que ha recollit les experiències d’altres territoris que ja compten amb aquest marc legal, com el País Basc, Castella la Manxa i Itàlia
- Recorda les dificultats que implica per a les entitats socials no disposar d’aquesta llei: traves perquè la seva tasca d’interès general sigui reconeguda i per impulsar polítiques públiques i d’interlocució amb les administracions
La Taula del Tercer Sector ha organitzat la jornada ‘Coneixent experiències d’altres Lleis del Tercer Sector. Cap a una llei del Tercer Sector Social a Catalunya’ per veure com altres territoris estan aplicant una normativa específica per a les entitats socials, com ja passa al País Basc, Castella la Manxa o Itàlia.
A la jornada, Francina Alsina, presidenta de la Taula, ha fet èmfasi en les dificultats que implica que Catalunya no compti encara amb un marc legal per al tercer sector i ha assegurat que “confiem que el compromís anunciat per la Generalitat es faci realitat i que la Llei Tercer Sector sigui una de les primeres iniciatives legislatives a tramitar-se en la pròxima legislatura perquè les entitats socials la necessitem”.
A la inauguració de l’acte, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Oriol Amorós, ha reiterat que serà així perquè és “un compromís ferm” de la Generalitat que ha de permetre “posar les bases” per a una “llei que ha de ser un pilar per a la garantia dels drets socials i que ha de regir la relació entre el tercer sector i l’administració”.
Els casos del País Basc, Castella la Manxa i Itàlia
“El que no està recollit legalment, no existeix” ha comentat Mikel Barturen, director de Sareen Sarea, fent referència a què cal passar d’un reconeixement que es dona per fet a un reconeixement blindat normativament. Una afirmació compartida a la jornada per la resta de territoris que també han explicat què implica disposar d’aquest marc legal.
“S’aconsegueix legitimitat política i social” ha afirmat José Antonio Romero, president de la Mesa del Tercer Sector de Castilla la Mancha, que ha reclamat també “un augment del pressupost” que acompanya la llei. “La burocràcia està ‘matant’ moltes organitzacions socials i esperem que la llei ens ajudi a simplificar-ho” ha aportat Monica Poletto, coordinadora de la taula tècnica legislativa del Forum Nazionale Terzo Settore, en referència als tràmits per accedir al finançament públic que han de seguir les entitats socials italianes.
A més de la taula rodona amb les experiències, també s’ha pogut escoltar Víctor Bayarri, consultor social i exdirector general de l’Institut Català de Serveis Socials; i Susana Ferrer, advocada i diputada de l’ICAB (Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona), que ha abordat la viabilitat jurídica d’una Llei del Tercer Sector Social a Catalunya.
D’una banda, Bayarri ha destacat que “encara queda molta feina a fer per conquerir la igualtat en drets i la plena participació de la ciutadania a la societat” i que el tercer sector hi té un paper clau. Ha fet referència a les entitats socials com un “actiu de país que necessita un reconeixement i suport institucional” i ha remarcat també el “caràcter independent del tercer sector a l’hora de denunciar la vulneració dels drets”. I, per l’altra, Ferrer ha dit que “anem tard i fora de temps” en l’impuls d’aquesta llei del tercer sector i que les entitats socials han de comptar amb una regulació jurídica que “deixi per escrit i en positiu” la seva contribució social.
