21.06.2021 | Nota de premsa de Provivienda

• La campanya “Volver a sentirse en casa” mostra l’impacte positiu que té l’accés a un habitatge a la vida de les persones refugiades des de la fase d’acollida.

• Provivienda, entitat que atén persones sol·licitants d’asil i protecció internacional a cinc Comunitats Autònomes, reclama a través d’aquesta campanya la necessitat d’una estratègia d’integració en els àmbits autonòmics, que garanteixi l’accés àgil a drets fonamentals com l’habitatge.

Aquest 20 de juny, Provivienda s’uneix un any més a les reivindicacions del Dia Mundial de les Persones Refugiades i llança la campanya “Volver a sentirse a casa”, per defensar el dret a l’habitatge de totes les persones i reclamar a les administracions públiques alternatives basades en l’habitatge per l’acollida de persones refugiades. Provivienda treballa des de fa més de 30 anys a Espanya i atén des de 2016 a persones refugiades i sol·licitants d’asil a Barcelona, Ourense, Vigo, Granada, Madrid i Toledo, com a entitat que pertany al Sistema Acollida Protecció Internacional, amb el finançament de la Direcció General d’Inclusió i Atenció Humanitària del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Aquesta campanya parteix de les conclusions de l’informe “Una casa como refugio 2. Retos para la autonomía de las personas solicitantes y beneficiarias de protección internacional” publicat per la ONG el febrer de 2021, que posa el focus en com l’habitatge és imprescindible en la integració de les persones sol·licitants d’asil des de la fase d’acollida per l’accés a drets com la participació social, el treball, l’educació o la salut. Així ho relata Angélica de Perú, que explica com l’habitatge li ha facilitat l’accés a altres recursos: “tenir una casa em facilita molt perquè ara tinc un empadronament, una direcció… I així podem accedir a la salut i a l’educació”. O Yumilva de Veneçuela, que reconeix l'”alleujament” que suposa per la seva família tenir un habitatge: “és un alleujament molt gran, tenir el nostre propi espai, tranquil i segur, per poder tenir una feina i concentrar-m’hi”.

La investigació conclou que l’habitatge és l’“eix des del que una persona refugiada pot desenvolupar l’aprenentatge de l’idioma o la cerca de feina”. Tal com indica, Amaya Renes, responsable estatal del Programa de Protecció Internacional de Provivienda, la campanya “Volver a sentirse en casa” posa de manifest que “la relació amb el veinat, la compra setmanal o tenir un lloc on estudiar són rutines molt importants perquè les persones que sol·liciten asil s’acostumin a la societat d’acollida. Qüestions que es treballen des de l’habitatge, un recurs clau per l’accés a drets tan importants com la salut, si tenim en compte el que s’ha viscut el darrer any”.

Un model d’atenció a persones refugiades que reforci l’habitatge

El model d’atenció a persones refugiades que desenvolupa Provivienda es basa en l’acollida a través d’habitatges autònoms. El projecte ha permès allotjar 1.759 persones, de les quals més de la meitat eren menors, en 292 habitatges de propietaris particulars repartits per tot el país, i acompanyar en la cerca de feina a 1.364 persones, en aquests 6 anys d’implementació. Com a entitat del Sistema d’Acollida, Provivienda desenvolupa una metodologia i enfocament que contempla el que es recull en el Pla d’Acció sobre Integració i Inclusió de persones migrants de 2021-2027 de la Comissió Europea, que recomana aquest tipus de solucions davant els allotjaments col·lectius, especialment en el cas de les famílies amb menors i les persones dependents.

Amb aquesta campanya, Provivienda visibilitza l’impacte positiu de l’accés a un habitatge des de l’acollida sobre la vida de les persones refugiades, però adverteix de la manca de recursos residencials, el petit parc d’habitatge públic, el preu dels lloguers o la falta de recursos que evitin la discriminació, que en opinió de Provivienda “necessiten d’una resposta urgent per part de les administracions públiques”.

Tot i que el darrer any les sol·licituds de Protecció Internacional a Espanya s’han reduit quasi un 25%, com a conseqüència de la pandèmia, “la realitat és que les persones que queden fora del sistema d’acollida i l’accés de recursos com un habitatge segueixen sent moltes”, indica Amaya Renes. El 2020, més del 90% de les peticions d’asil van ser denegades, un 10% més que el 2019, tal i com recull l’informe “Una casa como refugio 2. Retos para la autonomía de las personas solicitantes y beneficiarias de protección internacional”. 

Donar resposta a situacions de vulnerabilitat derivades de l’exclusió residencial

La denegació de sol·licituds d’asil és una realitat que genera una ruptura del procés d’integració pels qui ja havien trobat una feina, per exemple, ja que segons assenyalen des de Provivienda, “la denegació de la sol·licitud impedeix que puguin seguir accedint a recursos públics bàsics per l’autonomia (habitatge, permís de treball o acompanyament), deixant-los en una situació d’irregularitat i vulnerabilitat davant la pèrdua de drets”.

És per això, que des de Provivienda insten les administracions autonòmiques a desenvolupar polítiques d’habitatge que “aportin alternatives i acompanyament, que ofereiin solucions als reptes als que s’enfronten les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades, així com tota la societat”. A més de la necessitat d’una “gestió adequada i urgent de les migracions i l’asil per part de les institucions responsables, que garanteixi tots els drets fonamentals de les persones en tots els nivells de l’administració”, afegeix Renes.

Per Provivienda és fonamental que les administracions regionals i locals s’impliquin en el repte de descentralització dels processos d’integració de les persones migrants, que recauen en la seva majoria sobre les comunitats autònomes. Per al qual consideren fonamental una atenció personalitzada i ajustada a les necessitats i perfils de les persones sol·licitants que pugui prevenir situacions d’exclusió futures, com les derivades de l’augment de les denegacions d’asil. Per això Provivienda demana a les CCAA que abordin la realitat de totes les persones que es relacionen amb el Sistema d’Asil, i no només de les que estan dins el Sistema d’Acollida, sinó també d’aquelles que s’han vist obligades a sortir-ne.