27.09.2022 | Nota de premsa d’ECAS

• Més enllà dels efectes limitats de les ‘mesures anticrisi’ amb una injecció puntual de recursos, el debat de política general ha de servir per marcar un nou rumb que posi el focus en canvis estructurals amb impacte a llarg termini   
• El recentment creat Consell Assessor en Política Econòmica i d’Hisenda s’hauria de complementar amb un d’expertes en Polítiques Socials que vetlli perquè la sortida d’aquesta nova crisi no sigui de nou a costa de major precarietat i aprofundint en la bretxa social 

Les ‘mesures anticrisi’ anunciades avui pel Govern al debat de política general al Parlament de Catalunya no poden ser l’única resposta al col·lapse sistèmic que amplia i aprofundeix la bretxa social des de fa més d’una dècada. El pla de xoc dotat amb prop de 300 milions d’euros potser pal·liarà parcialment els efectes de les successives crisis que acumulem d’ençà del daltabaix financer del 2008, però la política dels pedaços ja s’ha demostrat àmpliament insuficient i limitada davant la deriva insostenible cap a la precarització, la cronificació de la pobresa i el creixement de les desigualtats. 

En l’escenari actual, marcat per la ressaca de la pandèmia, la guerra a Europa, la crisi energètica global i les tendències inflacionàries, les entitats d’acció social reclamen al Govern mirada llarga i una aposta clara per un nou rumb social. El debat que ha començat avui i es reprendrà divendres ha d’incidir en aquest context posant el focus en allò que ens juguem socialment: la cohesió i la capacitat col·lectiva per convertir aquesta cruïlla en un punt d’inflexió. Si no volem perpetuar i agreujar les injustícies que avui condemnen cada vegada més persones a una vida de precarietat i desesperança, cal una major determinació i coratge polític per afrontar els problemes d’arrel.

La vulnerabilitat no és de certs col·lectius, és del gruix d’una societat que aboca capes amplíssimes de la seva població a situacions de pobresa i exclusió, vulnerant els seus drets més bàsics i deixant en paper mullat els fonaments de la nostra convivència. La necessitat d’un nou pacte de rendes ha esdevingut una urgència i la iniciativa més prometedora del Govern en aquest sentit és el pla pilot per una Renda Bàsica Universal, que pot suposar un pas significatiu cap al canvi de paradigma que plantegem en la lògica dels drets i la justícia social. A tres mesos de la seva implementació -el gener de 2023 s’hauria de començar a desplegar-, esperem que representi i es confirmi com a una aposta per la universalitat, la incondicionalitat, el repartiment de la riquesa, la prevenció i la igualtat d’oportunitats que també es reflecteixi en la resta de polítiques. Cal obrir el debat públic al voltant d’una qüestió tan essencial i desconeguda per bona part de la ciutadania perquè l’experiència sigui profitosa.

La creació al juliol d’un Consell Assessor en Política Econòmica i d’Hisenda Pública ha de contribuir a fer efectius i factibles els projectes del Govern i convindria assegurar també que es faci vetllant pels principis d’equitat i justícia que recull el seu pla per a aquesta legislatura. No ens podem permetre que, un cop més, es recuperi l’economia però segueixi patint la ciutadania, i en aquest sentit podria ser útil un Consell Assessor en Polítiques Socials que complementi i es coordini amb el grup d’experts en economia.

L’acord signat la setmana passada amb les patronals del tercer sector social representa un primer pas, però insuficient, i inclou una sèrie de compromisos per acabar amb l’infrafinançament i la inestabilitat de les entitats que no poden quedar en un calaix. Menys encara en un context com l’actual que accentua el desequilibri entre ingressos de les llars i cost de la vida i posa a prova de nou la capacitat de resposta del sector, però no oblidem que els impactes són acumulatius: no hem superat les crisis anteriors i els més desafavorits es van enfonsant cada vegada més alhora que creix el volum de gent a la corda fluixa. Si no volem continuar alimentant les desigualtats i la precarietat en diverses esferes de la vida, hem d’afrontar els reptes que se’ns presenten de manera estructural i col·lectiva.