27.10.2019 | Article d’opinió de Míriam Solá, experta en polítiques de gènere i LGTBI i responsable de la línia de Consultoria de la Fundació Surt, i Nagore Garcia, tècnica de recerca en la Fundació Surt a Catalunya Plural

Enguany es compleixen 5 anys de l’aprovació de la Llei catalana contra la LGTBIfòbia. A un gran nombre de municipis, les polítiques LGTBI s’han ubicat a les regidories i departaments d’igualtat, de manera que es comparteixen recursos tècnics i econòmics amb les polítiques de gènere. Però, què implica incorporar les polítiques LGTBI a les polítiques d’igualtat? I, més concretament, què suposa pels recursos d’abordatge de les violències de gènere?

Les polítiques LGTBI i les polítiques de gènere comparteixen la mateixa arrel: ambdues tenen l’objectiu d’eradicar les desigualtats que deriven del sistema binari de gènere. En el cas de les violències de gènere, sabem que afecten principalment les dones, però també les persones amb sexualitats o identitats de gènere no normatives. Si es considera que les desigualtats i violències que viuen les dones i les persones LGTBI formen part del mateix sistema sexe-gènere i tenen la mateixa font d’opressió, com es pot articular, des dels diferents programes i serveis, la lluita contra aquestes dues desigualtats?

Amb l’objectiu d’aprofundir en aquestes qüestions, fa dos anys, des de l’Àrea de Recerca i Consultoria de la Fundació Surt vam posar en marxa Look Wide, un projecte d’investigació que aposta per ampliar la mirada sobre les violències de gènere i contribuir a desenvolupament d’una metodologia feminista d’atenció a persones LGTBI.

Tot i aquesta aposta per ampliar la mirada, s’ha de reconèixer que la visió centrada en la violència contra les dones en l’àmbit de la parella heterosexual va suposar un gran avanç. Amb el desplegament de tota una legislació específica i d’una xarxa de recursos d’atenció i acollida es va respondre a un exigència històrica del moviment feminista. Al mateix temps, la violència masclista es va treure de l’espai privat passant a considerar-se una qüestió publica i una problemàtica social derivada de les desigualtats estructurals entre dones i homes.

Com a contrapartida, la centralitat del perfil de “dona maltractada” no va permetre tenir en compte com el fenomen de la violència de gènere afecta a lesbianes, persones trans o homes gais; fins i tot altres dones heterosexuals que, per edat (adolescents, joves o grans), pel tipus de relació amb la persona agressora o per altres aspectes (treball sexual, consum de substàncies, salut mental, diversitat funcional, situació administrativa, etc.), molt sovint, queden excloses dels serveis i recursos, així com dels circuits d’atenció existents. Tot i que s’ha de valorar positivament la introducció de nous tipus i àmbits de violència dins la legislació catalana el 2008, en la pràctica el disseny dels serveis i les metodologies d’abordatge segueixen centrats en aquest perfil.

En aquest marc, des de la Fundació Surt, al desembre celebrem una jornada internacional en la que participaran professionals de diferents serveis i recursos d’atenció i on es presentarà també la publicació Ampliar la mirada sobre les violències de gènere. Cap a un model d’atenció a persones LGTBI.
Cal dir que, aquesta aposta implica no només incloure les persones LGBTI al model d’atenció existent, sinó que planteja el repte de repensar els serveis per tal d’oferir un suport que tingui realment en compte les seves necessitats. Aquest procés de canvi, comporta també, sense dubte, un compromís polític que s’ha de veure acompanyat de recursos tècnics i econòmics, i de la participació de diferents agents. Només d’aquesta forma podrem construir uns serveis inclusius i unes polítiques d’igualtat veritablement transformadores.

Recommended Posts