Skip to content

21.12.2012 | L’educador de carrer de la Fundació Casal l’Amic a Tarragona, Albert “Chiki” Ortega Machín, parla de la seva tasca a través d’aquest article d’opinió.

Educació de carrer

Sabeu què vol dir ser educador de carrer? I què és el que es fa? Per a què serveix? Molt poca gent sap què és un educador de carrer, o que existeixen, o que a la ciutat de Tarragona n’hi ha, i que estan treballant, dia a dia, des de ja fa quasi deu anys! Durant tot aquest temps, s’han fet moltíssimes activitats als carrers de Ponent, més intervencions, trobades amb els agents de la xarxa comunitària, acompanyaments a infants i joves, reunions i coordinacions amb altres serveis i entitats, etc. I tot això per intentar millorar el dia a dia a les famílies dels barris de Ponent.

El treball d’un educador de carrer és una feina amb resultats a llarg termini, és com el treball d’una formigueta, que necessita de l’ajut dels seus companys per treure la feina endavant. És un llarg procés on t’has de guanyar la confiança de la gent i demostrar que poden confiar en aquests educadors per exposar els seus problemes, fer les seves demandes i poder, després de passar pel procés adient, oferir l’ajuda necessària, a través dels serveis existents si nosaltres no hi podem fer-hi res. I com s’aconsegueix això? No us parlaré de tota la metodologia que utilitzem, però si que explicaré que a través de la perseverança, de passar un i altre cop pels mateixos carrers, dia a dia, i realitzant activitats que donen visibilitat la nostra tasca. Acabes sent un referent positiu al territori i la gent t’identifica com a un punt de recolzament en el què es pot confiar.

Cada cop són més les persones que, sigui pel motiu que sigui (la crisis ha fet augmentar aquest nombre), estan vivint sota condicions de pobresa. I si a més a més tenim en compte diverses qüestions culturals i socials, aquestes persones no arriben a molts dels serveis oferts i aquests serveis, no arriben fins als destinataris. És necessari un nexe, i aquí és on entrem els educadors de carrer.

Aquesta tasca realitzada per la Fundació Casal l’Amic és una necessitat real. Avui en dia, tenint en compte les necessitats econòmiques per les que estan passant milers de famílies, són moltes les demandes de recerca laboral i formativa, moltes per les ajudes, fem un nombre molt elevat de derivacions als serveis corresponents. Tot i això, sabem que en molts dels casos serà molt difícil que es puguin cobrir aquestes necessitats sense el recolzament de l’administració.

Per acabar aquest escrit, només puc afegir què la tasca dels educadors de carrer és molt important i necessària, i que després de tots aquests anys s’ha acompanyat a moltes persones. Encara no s’acaba la feina, ja que encara en falta molta per fer, i això és missió de tots.