Skip to content

04.06.2021 | IV Jornada d’Acció Social organitzada per ECAS amb el Campus Cohesió i la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona

Més de 100 persones han seguit aquest matí la IV Jornada d’Acció Social, ‘El dret a l’habitatge: polítiques públiques i experiències per fer-lo possible’, que ha comptat amb la participació de professionals i experts en l’àmbit de l’habitatge i l’experiència de les entitats socials a l’hora de garantir-lo. L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de Xavier Puig, president d’ECAS, que ha reivindicat que “cal una política que posi límits als lloguers, que ampliï el parc d’habitatge públic, que fomenti l’habitatge cooperatiu i amb una política fiscal més justa”. Carme Montserrat, vicedegana de Pràcticum i Mobilitat de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona -en substitució de Montserrat Vila, degana de la Facultat, que no ha pogut ser-hi- ha pres el relleu per presentar els dos primers ponents de la jornada: Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, i Andreas Trisko, cap del departament de Desenvolupament i Planificació urbanística de Viena.

Imagen

Les seves intervencions han servit per posar de contrast la diferència entre la realitat de Catalunya i Viena, referent mundial en l’habitatge públic. Mentre que, com exposava Albert Sales, l’habitatge públic a Catalunya està al voltant del 2% del total, les dades d’Andreas Trisko mostraven que a Viena és del 21%, a més d’un altre 16% d’habitatges subsidiats. Sales ha lamentat que “durant anys l’estat espanyol va crear parc d’habitatge protegit públic, però era per a la venda i, per tant, s’ha perdut”. A més, les condicions d’aquests habitatges els feien inaccessibles per als col·lectius en una situació més vulnerable i en dificultaven l’accés.

A més de la construcció d’habitatge públic, Sales ha assenyalat dues vies més per afrontar el problema de l’habitatge: les transferències socials i el control dels preus. Pel que fa les transferències socials, ha defensat avançar cap a una renda bàsica universal. En matèria de control de preus, Trisko ha recordat des de l’experiència vienesa que “si tens habitatge a les teves mans, regules el mercat”.

La segona part de la jornada l’han completat les experiències de dues entitats d’ECAS. Alícia García, de la Fundació SER.GI, ha aportat la seva vivència tractant el problema de l’habitatge en dos municipis petits a la Selva: “són municipis on la qüestió de l’habitatge no havia estat un problema fins fa 3 o 4 anys, i que ara es posen les piles per afrontar-lo”. La manca de partides pressupostàries, d’habitatge públic, de recursos humans -la seva és l’única figura que, a mitja jornada, gestiona l’habitatge en aquests municipis-, la impossibilitat d’aplicar eines legals, la incertesa per generar i aplicar noves polítiques, i l’immobilisme davant l’emergència habitacional, dificulten que s’hi pugui assegurar el dret a l’habitatge: “les entitats del tercer sector no som l’administració. Acompanyem i assessorem, però la manca de pressupost i de polítiques fa molt difícil la nostra tasca”.

Imagen

Judith Cobacho, coordinadora tècnica de VINCLE, ha repassat la trajectòria de l’entitat treballant en programes d’habitatge i ha posat l’accent en els desnonaments: “un desnonament és un acte d’una violència estructural important, on la propietat està molt ben representada i la família desnonada sovint està sola”. Com Alícia García, ha lamentat que les entitats es troben amb situacions d’una complexitat molt gran però les eines per fer-hi front no són a les seves mans. A Barcelona, el 2019, se’n van executar 2.125, i el 2020, malgrat la pandèmia, 1.028. Francesc X. Rodríguez, coordinador de la Comissió Territorial d’ECAS a Girona, i novament Carme Montserrat, han tancat l’acte fent un agraïment a totes les persones que l’han fet possible i que hi han participat.

  • Comparteix: