12.09.2019 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
- La prestació no cobreix l’elevat nombre de famílies vulnerables, si bé amb el futur reglament es podria incloure a persones que avui se’n veuen excloses
- Amb una taxa de pobresa del 21,3% i la creixent precarietat laboral, la Renda Garantida hauria de modificar-se normativament per ampliar el seu abast i donar accés a nous perfils i treballadors amb salaris inferiors a la prestació
El balanç dels dos anys d’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania no assoleix les expectatives generades per una llei que va suposar un nou dret de caràcter subjectiu: a la pràctica, els requisits d’accés exclouen de la prestació moltes famílies i persones en situació de pobresa i vulnerabilitat. Si bé a dia d’avui la tramitació ha millorat i s’ajusta als terminis i al que disposa la llei, no es dona compliment encara a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. La falta d’un reglament que desplegui la llei, la dispersió administrativa, les deficiències en la gestió i una interpretació massa restrictiva han donat lloc a un alt nombre de denegacions injustes que traeixen l’esperit de la llei.
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) ha expressat reiteradament la necessitat d’accelerar el desplegament i agilitar la gestió de la RGC, així com de millorar la coordinació entre la Generalitat i les administracions locals per assegurar l’equitat territorial. Com a col·lectiu professional que intervé directament en l’aplicació de la llei, i com a membre de la Comissió de Govern, el TSCAT constata que aquests dos primers anys han estat mercats per la lentitud en la tramitació dels expedients, la manca d’instruccions clares i un gran retard en l’aprovació del que ha de ser una eina clau per interpretar la llei en clau més preventiva i garantista, de manera que se’n pugui ampliar l’abast. Un cop transcorregut el primer període d’implementació, confiem que el reglament s’aprovarà i entrarà en funcionament a principis de 2020.
En l’actual context d’increment de la pobresa, amb una taxa de risc del 21,3% a Catalunya, i de creixent precarietat laboral, que es reflecteix especialment en l’augment dels treballadors pobres, cal determinació política per revertir situació. En primer lloc s’ha de crear ocupació estable i de qualitat, però la modificació de la Renda Garantida de Ciutadania ha de ser també una aposta clara i prioritària per prevenir i combatre l’exclusió social. El reglament ha de servir per incorporar perfils que ara queden fora i cobrir també totes aquelles persones que, malgrat tenir feina fins i tot a jornada completa, no assoleixen un nivell d’ingressos o una estabilitat suficient per evitar caure en la pobresa.
El que fa dos anys semblava un gran pas endavant, avui resulta insatisfactori i insuficient, malgrat les 122.305 persones beneficiàries segons les darreres dades disponibles. Catalunya continua necessitant amb urgència un sistema de garantia de rendes amb vocació universal que asseguri els mínims per a una vida digna a tota la població, en totes les etapes de la vida. Si volem ser un país cohesionat, hem de dissenyar polítiques i estratègies per la inclusió social a mitjà i llarg termini, i destinar-hi la inversió necessària per fer-les efectives. Els pressupostos del Govern per a l’any 2020 han de reflectir aquestes prioritats i dotar la Renda Garantida de Ciutadania dels recursos que requereix per complir l’Estatut amb la màxima eficiència.
