Skip to content

16.06.2020 | Article d’opinió de Naira Alonso, insertora del Servei d’Acompanyament Especialitzat per a persones joves tutelades i extutelades (SAEJ) de la Fundació Mercè Fontanilles, a Social.cat.

El Servei d’Acompanyament Especialitzat a Joves tutelats i extutelats (SAEJ) atén des de fa més de dues dècades joves tutelats i extutelats d’ambdós sexes, amb edats compreses entre els 16 i els 21 anys. Sent el perfil majoritari el de joves migrants sols que ingressen al servei propers a la majoria d’edat.

Al llarg d’aquests anys ens hem hagut d’adaptar al context social canviant i modificar o reorientar la manera de treballar. Amb la crisi de la Covid-19 i els canvis que ha suposat en l’àmbit social i laboral, és necessari tornar a establir noves propostes d’acció per assolir els nous reptes que se’ns presenten.

El SAEJ ha entès sempre la seva tasca com un suport indispensable mentre el jove, únic protagonista, realitza el seu camí i el seu propi procés, prenent les seves decisions i des de les seves motivacions, objectius i ambicions, amb el factor diferencial del suport educatiu i emocional per part d’un equip de professionals. No podem entendre un acompanyament que no sigui englobant aspectes emocionals, de salut, educatius i laborals que mantenen una constant coordinació per garantir una correcta atenció integral.

Per començar, la nostra feina, fins ara principalment presencial per facilitar la interacció i establir vincles, haurà de disminuir aquest contacte personal presencial per passar a una atenció més telemàtica. El nostre repte serà poder aconseguir aquest vincle i grau de confiança amb els joves tot i les modificacions en la interacció; que es sentin acompanyats i reforçats en tots els aspectes vitals.

Es continuarà establint els objectius però és probable que es modifiqui la metodologia per dur-los a terme. A més, no podem deixar de banda un aspecte clau en el procés vital del jove: el suport emocional. La situació actual, les conseqüències més immediates d’aquesta crisi, el nou estil de vida i de treball que se’ls proposa, la distància social i la necessitat implícita d’una autogestió en cadascun dels casos necessitaran un suport més constant i directe on el jove pugui sentir-se entès i recolzat.

Un dels objectius principals serà realitzar amb el jove un Pla de Treball que li permeti a curt o mitjà termini assolir la seva inserció sociolaboral. El primer que s’ha de tenir en compte per poder dissenyar un bon itinerari amb el noi és, per una banda, la situació del mercat laboral. Aquest esdevé element canviat i molts sectors funcionen segons temporalitats. D’altra banda, dur a terme una anàlisi acurat del perfil professional del jove centrant-se en les seves dades curriculars, tant les adquirides al país d’origen com al d’acollida, les seves competències instrumentals, les transversals i les seves aptituds. També caldrà tenir en compte les motivacions, interessos i els seus objectius personals. Amb les dades recollides en ambdues anàlisis farem un Pla de Treball únic i individual, orientant-lo formativament en l’adquisició de competències tècniques dins les seves capacitats i amb possible sortida al mercat laboral.

Aquesta tasca no sempre és fàcil, ja que, per una part, l’oferta formativa limita les possibilitats d’acció i, per l’altra, les característiques pròpies del col·lectiu, dificulta l’accés a algunes ofertes laborals i sectors professionals. En aquest sentit sempre s’han establert objectius reals i assolibles amb cadascun dels joves envers el mercat de treball i el seu perfil, i se’ls ha dotat de les eines i recursos necessaris per assolir la seva inserció.

Hem de recordar que la nostra tasca es realitza principalment amb col·lectius vulnerables, joves migrants tutelats o extutelats, amb baixa o nul·la qualificació acadèmica i poca experiència professional en el millor dels casos. A aquests aspectes, se’ls suma el desconeixement de l’idioma, aspecte en el qual cal incidir des de l’inici perquè és un element imprescindible pel seu desenvolupament en l’àmbit social i laboral. Si existeix la barrera idiomàtica difícilment podran respondre a les situacions formatives i laborals que se’ls presentin.

Fins ara, el sector terciari o de serveis ha estat una de les nostres principals apostes a causa del perfil dels joves i la demanda del mercat de treball, sempre lligat a temporalitats. Actualment, però, ens canvia el panorama i, per tant, hem de canviar la visió. És cert que l’hostaleria esdevenia una de les principals sortides professionals i una via ràpida de formació i inserció però, després de la crisi de la Covid-19, tenim la certesa que aquest sector necessitarà un llarg temps per recuperar-se o reinventar-se. Per aquest motiu s’han d’analitzar i buscar noves possibles vies de contractació.

Un dels sectors professionals on ja s’estava incidint i en el que es creu que podríem trobar opcions de treball és el referent al sector primari, l’agricultura, que avui dia, per ser un servei essencial, continua en funcionament i amb demanada de personal. Durant els últims anys hem anat ampliant les orientacions professionals cap a aquest àmbit i buscant nous recursos, a fi d’esdevenir una possible opció d’inserció del jove. El fet que en molts casos els joves ja haguessin desenvolupat tasques d’aquest àmbit al país d’origen, facilita l’adquisició de les competències tècniques. Per aquest motiu, les contractacions en aquest sector han anat en augment any rere any. Una proposta d’acció a hores d’ara és no només continuar en aquesta mateixa línia, sinó buscar altres professions del mateix sector; l’explotació forestal o la ramaderia, també podrien esdevenir sortides laborals si es troben els recursos adients per dotar als joves de les competències tècniques.

També tenim l’opció del sector manufacturer, personal de baixa qualificació que treballa en la producció de les matèries primeres. Fins ara era un sector gestionat principalment per les empreses de treball temporal. Avui dia, moltes fàbriques romanen tancades a l’espera de finalitzar l’estat d’alarma i tornar a posar-se en funcionament. Les despeses ocasionades d’aquesta aturada faran que les empreses necessitin gestionar els seus recursos econòmics d’una altra manera per poder recuperar-se en el menor temps possible. Així, podrien prescindir del servei de les empreses temporals i gestionar ells les seves contractacions. Aquest supòsit ens obriria una nova via d’inserció que, si bé és cert que hem plantejat moltes vegades, fins ara mai hem pogut accedir-hi. Els joves del SAEJ compleixen els requisits competencials d’accés i no necessitarien formació ocupacional relacionada, ja que és una feina que es pot aprendre al lloc de treball i, en molts casos, no requereix especialització. Obrir aquesta via d’intervenció amb les empreses del sector es planteja com un eix de treball important.

Com adquirirà el jove les competències tècniques i transversals que li permetin desenvolupar la seva feina? Entenem la formació com l’adquisició de les competències tècniques i transversals necessàries i imprescindibles per desenvolupar un ofici. Durant el període formatiu, el noi estableix hàbits d’estudi, responsabilitat, capacitat de gestió, organització i planificació i establiment de rutines. La realització de les pràctiques formatives a l’empresa aconsegueix treballar els hàbits laborals, l’autonomia i l’autoconfiança. És a dir, el període formatiu no només els fa millorar tècnicament, sinó que els fa créixer personalment, fet que li genera oportunitats laborals. Actualment, però, desconeixem quin serà el futur més proper respecte a les activitats formatives, si existirà la mateixa oferta formativa o si es reduirà aquesta i el nombre de places corresponents. Haurem d’esperar a veure’n l’evolució. De moment, però, podem establir propostes de treball per pal·liar l’aturada de la formació.

D’una banda, creiem possible i imprescindible, treballar les competències instrumentals i les transversals oferint tallers i píndoles formatives des del mateix servei i en altres activitats formatives de la mateixa entitat, emprant la metodologia adient i acord a la situació actual. Dotar als joves de les competències necessàries per desenvolupar-se de manera correcta en qualsevol ofici i en la vida en general.

A banda, plantegem la possibilitat d’oferir a les empreses l’opció de formar al jove en el propi lloc de treball. Si bé és cert que fins al moment ja es feia aquest tipus de col·laboracions, cal destacar que eren per ampliar els coneixements ja adquirits en el curs formatiu i potenciar les competències tècniques ja treballades. D’aquesta manera, l’empresa esdevindria el principal formador del jove en les competències tècniques de l’ofici, potenciant així la figura de l’aprenent, gairebé perduda en els últims anys.

De totes maneres, caldrà esperar i veure com evoluciona el context social i laboral en el qual ens trobarem després de la crisi de la Covid-19 i quines en seran les conseqüències. Tanmateix hem de continuar treballant, adaptant-nos als canvis, reorientant objectius i gestionant els nous reptes que aquesta nova crisi ens posa sobre la taula. 

  • Comparteix: