30.11.2018 | La proximitat amb la ciutadania que proporciona l’àmbit municipal i la col·laboració entre l’administració local i les entitats socials són dos dels pilars sobre els quals va pivotar la jornada sobre ‘Coproducció de polítiques públiques davant els nous reptes de ciutat celebrada el passat 29 de novembre al Palau Macaya de Barcelona. Sonia Fuertes en representació d’ECAS, i Laia Ortiz, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, van coincidir en el repte clau que han d’afrontar conjuntament: la reducció de les desigualtats. No només materials, sinó també culturals, simbòliques, formatives i, en definitiva, d’accés a la presa de decisions.
“S’han de transformar les hegemonies i necessitem totes les veus i totes les forces per fer-ho”, va assegurar la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. “Calen canvis culturals de fons i la coproducció de polítiques públiques és clau perquè la balança s’equilibra des de l’inici”, quan aquestes polítiques es dissenyen a partir d’un diagnòstic compartit. Per a Laia Ortiz, “el municipalisme està a la base del procés de repensar la democràcia a nivell global i Barcelona té una trajectòria en coproducció que s’està enfortint”. Iniciatives com l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva –“un gran espai amb centenars d’entitats on es delibera, es decideix i s’actua conjuntament—, el Consell Municipal de Benestar Social –“que marca agenda amb un gran nivell d’expertesa”— el Programa Làbora d’inserció laboral per a col·lectius vulnerables, els Punts d’Assessorament Energètic o el projecte B·Mincome de garantia de rendes en són alguns exemples.
La presidenta d’ECAS va reivindicar el paper del tercer sector en la identificació, el disseny i la implementació de polítiques públiques, així com el protagonisme de la societat civil. Per a Sonia Fuertes, “el canvi d’època que vivim reclama una nova governança basada en la participació i la implicació de la ciutadania” i les entitats aportem “proximitat, arrelament al territori i tot el potencial de l’acció comunitària”. L’objectiu, “construir ciutats al servei de les persones i no del negoci; ciutats vivibles, amb perspectiva de gènere i que ens acompanyin en tots els moments del nostre cicle vital”.
Del capitalisme al paradigma dels comuns
La nova política emergent del ‘bé comú’ ha de fer possible el reequilibri de forces necessari en la presa de decisions per subvertir el marc legal en què ens trobem avui, eminentment injust. Així ho va defensar el professor de les universitats de Torí i Califòrnia Ugo Mattei, convençut que les institucions i les lleis actuals, creades sota el paradigma capitalista, són incapaces de resoldre els problemes als quals ens enfrontem. “Cal crear-ne de noves sota la llei dels comuns, l’interès general, que obeeix només les normes de la consciència, l’equitat i la cobertura de les nostres necessitats”.
El model de representació política vigent, però, no és vàlid: “No hi podem confiar si volem obtenir transformacions radicals perquè l’estructura actual és competitiva i impedeix construir l’horitzontalitat necessària en el poder. Les coses que ens afecten a tots les hem de decidir junts, assolint una forma suficient de consens. I els ‘grups d’interès’ (stakeholders) no som només les persones, sinó també els animals, les plantes, les generacions futures… tots els afectats!”. Per aturar la degradació social i mediambiental a què ens ha portat el capitalisme cal revertir el procés d’apropiació dels béns comuns i de ‘colonització mental’ que ha impulsat, amb gran èxit, durant les últimes dècades. La sacralització de la propietat privada, l’individualisme i la concentració de poder han de deixar pas a la transformació del capital en béns comuns, la força del col·lectiu i la dispersió del poder. Les dinàmiques basades en l’exclusió –dels que no tenen ni propietats ni poder— s’han de substituir per les lògiques de la inclusió i l’accés als béns com a instrument per satisfer les necessitats i assolir el benestar. “De la noció de tenir a la de ser, de posseir i intercanviar béns a utilitzar-los sent conscients de l’impacte extern que generem. És absolutament necessari si volem revertir la tendència actual i evitar el desastre”, va concloure.
Pel que fa a la innovació i la tecnologia, Mattei va alertar de “la narrativa de les smart cities” basades en la hiperconnectivitat, que “significa estar completament controlats pels dispositius”. De la mateixa manera que el capitalisme i el neoliberalisme ens van convertir en consumidors en lloc de ciutadans, carregant-se pel camí les relacions humanes basades en la proximitat, avui correm el risc de convertir-nos en ‘mercaderies’ en forma de dades. “Hem passat de consumidors a consumits: som dades! Avui no hi ha espai d’acció que no estigui sotmès a control policial o corporatiu. Les empreses utilitzen les ciutats com a laboratoris i els ajuntaments venen la vida dels ciutadans per realitzar proves pilot sota el paradigma de les smart cities sense copsar les implicacions d’aquests experiments”. Per a Mattei, no es tracta de rebutjar o renunciar a la tecnologia sota preceptes ludites sinó de retirar-la del control privat i posar-la al servei del bé comú. “Només qui controla la tecnologia tindrà poder i avui està polititzada i molt concentrada en mans privades”.
Coproducció aplicada i replicable
La jornada es va completar amb una taula d’experiències de coproducció de polítiques públiques, moderada per Ricard Gomà, professor de Ciència Política a la UAB i director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Van donar una primera visió general Leonardo Díaz i Eva Gómez, de la Fundació Pi i Sunyer, en base a una recerca sobre ciutats innovadores en aquest terreny a nivell europeu. D’un total de 239 experiències recollides, més de la meitat estaven vinculades a l’àmbit social i sota el paraigua de la coproducció en ciutats ‘wiki’ –amb esperit de compartir coneixement i col·laborar mitjançant la tecnologia— es van identificar quatres grans eixos: ‘big data’, solidaritat i participació ciutadana, economia social i urbanisme. Van presentar experiències destacades a Liverpool, Viena, Reijkavic i Bolonya.
El capítol internacional el va tancar Mark Williams, cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Bristol, amb el programa ‘Ban the Box’ d’inserció laboral de persones ex privades de llibertat, coproduït en col·laboració amb el tercer sector i el món empresarial. I finalment, es van exposar dues experiències sorgides a Barcelona: la cooperativa d’ex manters Diomcoop i el Programa Làbora d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió.
Emi Pallàs, directora executiva de Desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa, va destacar que la idea de crear un “model integral cooperatiu de promoció socioeconòmica en situacions de vulnerabilitat social”, com el que representa Diomcoop, la van treballar conjuntament des de l’inici tècnics municipals, el col·lectiu de manters i una sèrie d’entitats del tercer sector que hi van donar suport. “Va ser un procés de codisseny, que a nivell intern de l’Ajuntament va implicar les àrees de dret socials, economia i migracions, i actualment ens trobem en una fase de cogestió que des del consistori inclou acompanyament, finançament i suport a la creació d’un ecosistema d’economia social i treball en xarxa”.
Una de les sòcies de Diomcoop, Marie Faye, va subratllar el que ha suposat la cooperativa per als seus integrants, més enllà del fet de disposar d’uns ingressos. “El projecte ens permet complir també amb els nostres deures ciutadans; abans no teníem drets, ara som responsables i contribuïm a la societat d’una manera positiva. Drets i obligacions van de la mà, és un pacte equilibrat”. L’apoderament ha estat un element clau del procés: “Sempre han fomentat la codecisió i la nostra autonomia, que ens permet fer el que ens agrada i no el que volen que fem”. Els fruits es tradueixen també en una autonomia financera creixent: la facturació de Diomcoop ha passat de 50.000 a 500.00 euros en el darrer any.
Per últim, Eladi Torres i Teresa Crespo –en representació de l’Ajuntament de Barcelona i ECAS, respectivament— van compartir els aprenentatges adquirits a través de la coproducció del Programa Làbora, que compta també com a socis amb Creu Roja i Feicat. El director executiu de planificació, gestió de recursos i avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials va presentar la iniciativa com un exemple de col·laboració público-social amb voluntat de permanència en el temps i, en aquest sentit, va apuntar la necessitat de donar major estabilitat al programa que la que proporciona l’actual conveni. “Costa molt arribar a models comuns, però és molt important per multiplicar les possibilitats de replicar-los”, va assegurar Torres. Quant a la fórmula de col·laboració, va destacar la novetat que suposa per a l’Administració ser operador, a més de regulador: “Hem de compartir les idees i l’execució”.
Per a Teresa Crespo, el fet que les entitats i l’Ajuntament siguin socis al mateix nivell, amb una corresponsabilitat totalment compartida, és clau. En els tres anys de trajectòria del programa “ha calgut adaptació per totes les parts, però avui coneixem molt millor les necessitats, les capacitats i les dificultats de cadascú i la sinergia és molt més forta”. En base a la complementarietat de rols, s’ha construït un nou model de col·laboració i d’inserció fonamentat en l’apoderament de les persones que té un “gran potencial de replicabilitat a altres municipis o entorns”, i avui un dels reptes és expandir-lo incorporant també nous socis”. La coordinadora de la vocalia de Pobresa i membre de la Junta Directiva d’ECAS va subratllar els “valors de sector” que han permès la coproducció del Programa Làbora: “confiança, transparència i responsabilitat”, així com “reconeixement de l’altre i renunciar al protagonisme de cada entitat a favor del protagonisme col·lectiu amb el valor d’allò que és públic”.
El torn obert de paraules va donar peu a plantejar encara alguns reptes en el terreny de la coproducció de polítiques públiques: Emi Pallàs va reconèixer que “les ciutats som autèntics laboratoris, però administrativament és complicat perquè no hi ha regulació prevista per a fórmules de coproducció amb la perspectiva dels béns comuns; és un gran tema d’innovació administrativa per al futur”. En aquesta línia, el representant d’ECAS a La Confederació Empresarial del Tercer Sector, Xavier Puig, va apuntar a la proposta de concertació social com una nova via de col·laboració público-social per “treure de la lògica del mercat els serveis d’atenció a les persones”. I Ricard Gomà va obrir l’abast territorial al plantejar la necessitat de coproduir a diversos nivells, més reduïts en el cas de les grans ciutats, però també supramunicipals: “Segurament després de l’èxit de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva necessitem també un Acord Metropolità per la inclusió”.
La cloenda va anar a càrrec d’Albert Alberich, director de Feicat, i Josep Villarreal, director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Es va constatar el potencial de la coproducció “en tot i arreu, des d’experiències petites fins a estratègies estructurals”, i es va celebrar l’esforç per crear coneixement col·lectiu.
