‘Dona i presó: mirant amb perspectiva’, article d’opinió de Meritxell Vegué

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Dona i presó: mirant amb perspectiva’, article d’opinió de Meritxell Vegué

01.04.2019 | Article d’opinió de Meritxell Vegué, membre de la comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal d’ECAS.

“L’empresonament no acaba aquí, a la porta de la presó.
Els seus murs s’estenen fins a casa,
Ensorrant la vida de tots nosaltres“.

Mare de pres

La Presó:

Tota pena privativa de llibertat afecta directament una dona [1] (o més), afegint-li un factor d’exclusió i vulnerabilitat habitualment desatès i invisibilitzat que s’acumula a d’altres factors d’exclusió que poguessin existir prèviament [2]. Aquesta afectació per pena privativa de llibertat dificulta les possibilitats de revertir l’espiral d’exclusió i proveir-se a ella mateixa i a la resta de membres de la unitat familiar que en depenen d’unes condicions de vida que donin resposta a les necessitats de desenvolupament bio-psico-social de cada etapa del cicle vital. Alhora, limita la possibilitat de satisfer l’intercanvi amb l’entorn social i cultural de les dones en termes de contribució i empara, situant-la com a mera receptora d’ajuts (escassos) quan la situació ja és insostenible.

En les següents línies desenvoluparé i fonamentaré aquesta idea, basant-me en que la dona queda directament involucrada en tota pena i procés de privació de llibertat, tant si és ella la destinatària directa de la sentència, com si ho és alguna de les persones de la seva unitat familiar i/o de les seves relacions personals amb vincles afectius significatius.

Aquesta vinculació directa amb tota pena de privació de llibertat implica elements especialment perjudicials tant per a ella com per a les persones que en depenen.

– Quan la dona és objecte directe de la sentència condemnatòria: la clara mancança de perspectiva de gènere del sistema penitenciari i el doble estigma que representa per a ella el pas per presó comporten efectes i potser seqüeles tant a nivell intrapsíquic, com a nivell de reinserció social i laboral. Tanmateix, la dona en tant que rol de cuidadora de la unitat familiar sovint ha de remetre’s a germanes o a la pròpia mare (o sogra) per cercar el vincle de suport-cuidadora que requereix de l’exterior, per fer front a la situació d’internament en un centre penitenciari.

– Quan la dona és l’esposa, mare, germana, filla, etc. de la persona condemnada: ella assumeix les responsabilitats familiars del membre absent, donant continuïtat a la cobertura material i afectiva quotidiana de la resta de membres de la família (família constituïda i família extensa), i alhora és peça clau en el sosteniment de la persona interna durant el temps a presó  (proveir de les necessitats materials no cobertes pel sistema penitenciari, atendre les conseqüències i efectes de l’ingrés i convivència dins la presó…). La dona esdevé punt de partida i de suport en la preparació per la vida en llibertat i la reinserció de la persona que ha passat per la vivència de la presó.

 

“El cuerpo humano entra en un mecanismo de poder que lo explora, lo desarticula y lo recompone. Una ’anatomía política’ que es asimismo una ‘mecánica de poder’. 

“La disciplina fabrica así cuerpos sometidos y ejercitados, cuerpos dóciles”

Foucault

La persona interna: l’entrada a presó i la vida en la Institució Total

L’entrada a presó pot comportar un conjunt d’aspectes negatius en la vida de les persones. No es tracta només de la privació de llibertat, sinó que aquesta situació podria incidir en diferents dimensions de la seva vida, que un cop finalitzi la condemna haurà de restablir i recuperar:

  • Àmbit familiar: es dificulta el manteniment de les relacions i responsabilitats familiars.
  • Àmbit laboral: la persona perd la feina que podria tenir i/o interromp la seva carrera laboral-professional, acció formativa i/o procés de recerca de feina que tingués en curs.
  • El desenvolupament personal es limita. L’autonomia i les possibilitats de cultivar amistats, aficions, formació i desenvolupament personal queden restringides a les opcions del centre penitenciari.
  • L’autovaloració personal: la persona pot experimentar sensació de fracàs pel fet d’haver entrat a la presó. Element especialment significatiu en les dones, ja que confronta de ple el rol social de gènere i, per tant, pot comportar major autodesvalorització i major estigmatització social.

D’altra banda, seguint a Goffman (1961) i la seva concepció d’Institució Total [3], s’observa que l’experiència d’ingrés en aquest tipus d’institucions té uns efectes sobre la persona interna [4]:

  • Tots els aspectes de la vida tenen lloc en un mateix entorn i sota una única autoritat. El subjecte es troba sotmès a una estructura jeràrquica, aliena a ell.
  • La llibertat d’acció i moviment dels subjectes desapareix, deixant pas al control i la disciplina.
  • La persona perd personalitat, estatus i singularitat, passant a convertir-se en un número o un adjectiu. Se’l deixa de caracteritzar pel seu nom, donant pas a un adjectiu estigmatitzador.
  • Tot es fa en companyia d’un gran nombre de persones que fan i reben el mateix tracte. S’unifica i homogeneïtza la personalitat i la singularitat de cada subjecte a un sol model estàndard (i androcèntric).
  • La persona es troba immersa en un sistema de mortificació i privilegis.
  • Tot es troba programat. La seqüència d’activitats s’imposa des de dalt, mitjançant normes explícites a través d’un cos administratiu formal.

Si a tot això –al que implica entrar a presó i al que implica viure en una institució total- s’hi afegeix l’estigmatització a la que haurà de fer front en finalitzar la pena de privació de llibertat i les barreres a la integració social com a conseqüència dels antecedents penals, podem entreveure la magnitud del que representa la pròpia situació de privació de llibertat, i la necessitat de treballar per la preparació de la vida en llibertat i la reinserció social.

 

“El sistema carcelario reúne en una misma figura discursos y arquitecturas, reglamentos coercitivos y proposiciones científicas, efectos sociales reales y utopías invencibles, programas para corregir a los delincuentes y mecanismos que solidifican la delincuencia”.

Foucault

El suport a la persona interna: La Família

La pena de privació de llibertat es basa en dos grans objectius, en bona mesura contraposats:

  • La custòdia i reclusió de les persones condemnades
  • La reeducació i reinserció social de les mateixes

Ambdós es troben recollits en la Constitució Espanyola 1978, a la Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP) 1/1979 de 26 setembre i al Reglament Penitenciari (RP) de 1996.

Tant durant el temps de privació de llibertat com durant la fase de preparació per la vida en llibertat i la reinserció, és clau i fonamental el suport i la disponibilitat d’un entorn de relacions significatives de suport fora de la Institució Total. Aquest entorn habitualment és la família.

No tenir ningú que doni un mínim suport material al pres fa que aquest encara visqui una situació més precària; són els anomenats “indigents” de la presó. Aquesta situació la pateixen especialment les persones preses estrangeres, que tenen els seus vincles familiars en el país d’origen, així com moltes dones empresonades que sovint es troben sense cap tipus de suport familiar extern [5].

G.H. Mead, considera que per ser persona, primer cal ser membre d’un grup, d’una comunitat, perquè el grup social és previ als individus. Auguste Comte (1798-1875) entenia el subjecte com un ésser que té una dimensió moral que està relacionada amb els sentiments i les emocions derivades de la seva interacció social. Va formular la idea que la unitat social verdadera és la família, com a nucli social, en la qual es desenvolupa tota l’organització social de la persona.

La família és el nucli social per excel·lència, on es construeixen totes les bases de la interacció social i on l’individu té l’experiència de formar part d’un sistema social en el qual influeix i que, al seu torn, l’influeix a ell –en mútua reciprocitat.

És per aquesta funció central de la família –tant pel que fa al sosteniment de l’individu i la seva necessitat existencial de pertinença, com per esdevenir punt de partida per la socialització i convivència—, que és fonamental per al subjecte disposar d’un entorn familiar tant en el moment d’ingrés a la presó i els efectes de la institució total, com en la fase de preparació per a la vida en llibertat i la reinserció [6].

Així doncs, la família és alhora grup primari de l’individu –el grup de referència que l’estructura, el dota d’eines i de pertinença  per “sortir al món” i desenvolupar-se— i grup de sosteniment que facilita el retorn a la societat després de complir la pena de privació de llibertat [7], així com de qualsevol altre entrebanc de la vida.

D’aquesta manera es van generant les construccions mentals i es van integrant aquells continguts i procediments que més endavant es posaran en pràctica i s’utilitzaran durant la seva vida en altres grups i escenaris vitals per relacionar-se i per prendre decisions.

Veiem així com la família esdevé en una posició central i té una funció primordial en la socialització i la recuperació de la persona en les diferents etapes del cicle vital, tant des del moment mateix de la concepció i el naixement, com en el cas concret que ens ocupa, en el moment de l’ingrés a presó, durant el temps de compliment de la pena de privació de llibertat i, finalment, durant la fase de preparació per a la vida en llibertat i la reinserció en la societat.

Wills i Shinar classifiquen el suport que donen les famílies en cinc categories, tal com recullen Ibáñez i Pedrosa [8] aplicant-les a l’àmbit penitenciari i les persones preses:

  • Emocional: empatia, saber escoltar, donar indicacions
  • Instrumental: ajuda pràctica
  • Coneixement i informació
  • Companyia: activitats d’oci, socials i de lleure
  • Validació: retroalimentació sobre el comportament

Com desenvolupa la família aquest rol tan important durant tot el cicle vital del subjecte? Com fa front a l’entrada i sortida de presó d’un o diversos membres de la unitat familiar? Com segueix donant cobertura material i afectiva a les necessitats de la resta dels seus membres? Com compatibilitza la família el suport i cura dels membres que són fora i dins de presó, atenent a ritmes i lògiques tan diferenciades? En definitiva, com afecta a la família l’entrada a presó d’un dels seus membres? I què necessita la família per seguir dotant de vincle i pertinença a la persona privada de llibertat?

 

“Yo puedo decirte que mi hijo está aquí encerrado entre cuatro barrotes en una cárcel. Es un pájaro sin libertad. Pero mi corazón también está encarcelado en una jaula de cristal y hasta que él no esté fuera, mi corazón no estará libre”.

Mare de pres

Les dones cuidadores

Quan una funció no està visibilitzada ni reconeguda, acaba informalment atribuïda a les dones, com a últim graó de suport quan la resta de suports s’esgoten o són inexistents. El terreny d’allò no formal, ni explícit, esdevé femení. Per aquest motiu, cal reclamar que s’expliciti i es contempli en cada una de les fases del compliment de condemna i privació de llibertat què necessita la persona presa, a quin estament de la societat correspon cada funció i amb quins mecanismes i suports es compta. Alhora cal contemplar quina repercussió té el compliment de la pena per a terceres persones no incloses formalment en la condemna i que, per tant, no haurien de pagar cap pena ni veure incrementada la seva vulnerabilitat per aquest fet.

Que l’entrada a presó esdevingui un factor de vulnerabilitat i exclusió per a l’entorn familiar de la persona presa afecta en major mesura a qui més factors de vulnerabilitat acumula; per tant, afecta de manera més significativa als segments de població més vulnerables: les dones, les persones menors d’edat i les persones dependents. Per tant, cal evidenciar i prevenir aquests efectes tenint present que una sentència condemnatòria individual no pot esdevenir una condemna per a tots els membres de la família, i especialment per a les dones cuidadores de la persona presa. Es qüestió de justícia, però també de coherència si es pretén que a la sortida de presó, la família estigui en condicions d’oferir un suport i una referència per a la reinserció social.

Per tot l’exposat i sense detriment de tenir en compte els homes que assumeixen aquesta funció de suport i cura de la persona a la presó, proposaria que allà on diem ‘família’ interioritzéssim ‘les dones cuidadores’.

D’aquesta manera direm: Són les dones cuidadores les que majoritàriament donen suport a la persona presa durant el compliment de la pena de privació de llibertat: són les dones les que van a les visites al centre penitenciari (temps, diners i desplaçaments, conciliació d’horaris laborals amb horaris de visites i familiars, etc.); són les dones les que proveeixen de suport econòmic per evitar que esdevingui indigent de la presó; són les dones les que reben el tracte del personal penitenciari i la lògica impersonal dels procediments; són les dones les que van al vis a vis, etc. I quan la dona presa no compta amb la disponibilitat d’una altra dona cuidadora a fora de la presó que li doni aquest suport… esdevé ella mateixa indigent de la presó.

Hi ha diverses problemàtiques que les dones cuidadores de la persona presa, han d’afrontar, a més de compensar l’absència material i afectiva que l’entrada a presó implica per a la vida quotidiana de la resta de la unitat familiar.

El grau d’afectació i/o dificultat per a cada família serà diferent i pot incidir en un major o menor nombre d’àmbits [9]:

  • Problemàtiques d’ordre penitenciari: el propi sistema penitenciari implica i suposa un funcionament, una lògica i unes dinàmiques totalment diferenciades de la resta de ritmes i lògiques de la vida fora de presó. Conèixer-les, entendre-les i compatibilitzar-les implica una dedicació no menor: règim de visites, horaris i desplaçaments als centres penitenciaris, trucades, correspondència, trasllats, sancions, etc.
  • Problemàtiques d’ordre econòmic i laboral: l’empresonament d’una persona comporta l’empitjorament de l’economia familiar. Tant per la reducció d’ingressos, com per les despeses econòmiques de la persona interna que cal cobrir.
  • Problemàtiques d’ordre sanitari: tot allò que es derivi de l’estat de salut i les malalties de la persona presa, ja siguin prèvies o adquirides dins la presó. Resulten especialment rellevants les relatives a toxicomanies, sida i hepatitis.
  • Problemàtiques d’ordre psicològic: la situació de presó pot afectar en major o menor grau a la persona interna, arribant a poder desencadenar estats i malalties derivades de la situació estressant i l’autopercepció de l’entrada a presó i la convivència en la Institució Total [10]. L’afectació a la persona interna té una correspondència amb l’afectació a les persones cuidadores de l’intern en l’entorn familiar.
  • Problemàtiques d’ordre sociofamiliar: inclouen diversitat de situacions, des de la ruptura o disgregació de la unitat familiar, la modificació de l’estructura i els rols dins la família, l’alteració de la vida quotidiana i la dificultat de donar suport al familiar empresonat, fins a les reaccions adverses i l’estigma de l’entorn social, l’aïllament provocat per l’entorn o, preventivament, per la pròpia família.

Durant l’etapa de preparació per a la vida en llibertat i la reinserció s’espera de les dones cuidadores que ofereixin (o retornin) a la persona privada de llibertat un lloc existencial en el nucli familiar; que sostinguin el seu procés d’adaptació a la nova situació i  recuperació de les seqüeles que el pas per la presó els hagi pogut ocasionar; que cobreixi les necessitats econòmiques, socials, personals, emocionals, etc. de la persona que es reinsereix durant el temps necessari fins assolir la plena integració social i laboral; que readapti la convivència i la quotidianitat a la nova situació familiar; que vetlli pel bon funcionament de la família en tant que grup primari de socialització i pertinença per a tots els seus membres, etc.

…Hace ya tantos siglos
Que nací emparedado,
Que me olvidé del mundo,
de cómo canta el árbol
de la pasión que enciende
el amor en los labios,
de si hay puertas sin llaves
y otras manos sin clavos!
Yo ya creo que todo
-fuera del sueño- es patio….

“Poemas de la prisión y la vida”
De Marcos Ana

 

La persona interna, el suport, la família, les dones cuidadores. Propostes:

Essent tant palesa la necessitat de suport de les persones preses i el paper clau de les dones cuidadores, tant durant el temps d’internament com durant la fase de reinserció; i atenent al doble objectiu de la condemna [11] –custòdia i reclusió, però també reeducació i reinserció social—, considerem oportú aprofundir en:

-Visibilitzar i explicitar la funció social de suport i promoció de la reinserció, dipositada en les dones de manera informal fins l’actualitat. Suport en benefici de la persona que surt de presó i de la resta de membres de la família, però també en benefici del conjunt de la societat. Caldrà tenir explícitament en compte les dones cuidadores en cadascuna de les fases del procés de compliment de pena i sortida de presó.

– Tant l’entrada (causes) com la sortida de la vida a la presó (reinserció) guarden relació directa amb l’entorn social i comunitari de la persona presa. Atendre les causes estructurals i personals que contribueixen a l’entrada a presó, així com implicar el conjunt de la societat i la comunitat en la reinserció té ple sentit, apel·lant al caràcter eminentment social tant de l’ésser humà com del sistema penitenciari.

– Donar atenció i suport a les necessitats familiars de la persona presa durant el temps d’ingrés a presó i durant el temps de reinserció, per tal que l’entrada a presó d’un membre de la unitat familiar no impliqui un increment automàtic del grau de vulnerabilitat de la resta de membres de la família.

– Paral·lelament al compliment de condemna, acompanyar el nucli familiar de suport no només per evitar un empitjorament dels factors de vulnerabilitat, sinó fins i tot per incrementar les seves potencialitats i reduir les vulnerabilitats i les causes socials que hagin contribuït a l’empresonament (si s’escau). De manera que no només l’entorn familiar i de suport de la persona presa no incrementi la seva vulnerabilitat, sinó que pugui oferir un entorn d’acolliment i nutrició en el moment de la sortida de presó, acomplint amb la funció de suport a la reinserció en la societat.

– Ajustar i flexibilitzar la comunicació entre les persones internes i la resta de membres de la família, així com les relacions significatives fora de la presó, per minimitzar el màxim possible l’alteració de la quotidianitat i el perjudici sobre terceres persones que no han estat condemnades, ni han de complir cap pena.

– Reconèixer la necessitat de vinculació de tota persona presa amb el seu entorn social de referència, que alhora esdevé un punt de partida per a la reeducació i la reinserció social posteriors. Promoure i preveure el vincle social (no només amb la dona cuidadora com a últim suport quan no n’hi ha cap altre) de manera explícita durant totes les fases del compliment de condemna.

– Facilitar que la persona presa pugui desenvolupar el màxim les seves responsabilitats familiars, com és la capacitat de generar ingressos per a la pròpia manutenció dins de la presó i la dels seus compromisos familiars fora; contribuir i participar del seguiment dels aprenentatges i els desenvolupament dels fills; participar de gestions, tràmits, seguiment de salut… de les persones del seu entorn relacional significatiu, etc.

– Oferir un entorn de suport a les dones cuidadores (i familiars) que orienti i faciliti la comprensió dels mecanismes i procediments de l’àmbit penitenciari, així com en la seva interacció i funció explícita de suport a la persona presa. Atendre com els afecta a elles i a la resta de la unitat familiar la nova situació.

– Evitar que les necessitats materials de les persones preses recaiguin exclusivament, per absència d’altres mecanismes, en les dones cuidadores i repercuteixi negativament tant en elles com en la resta de la unitat familiar.

 

 

[1] En tot el document ens referim a ‘dona’ com a rol de gènere i no atenent a l’atribució biològica.

[2] Factors d’exclusió: dona, edat, salut, migració, precarietat laboral, número de fills i persones dependents, situació legal-administrativa, grup cultural de pertinença, atur i precarietat laboral, etc.

[3] Institució Total: Una mateixa institució unifica residència, treball i a vegades també oci. Generant una sola rutina i trobant-se en un aïllament relatiu de la resta de la societat.

[4] Caballero, M. (2019) “Fer Educació a Institucions Totals. Un repte des de l’educació social als centres penitenciaris”. TFG Grau Educació Social. UOC, Barcelona.

[5] « la presó a l’entorn familiar” 2006. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. UB

[6] Rodrigo M.J. y Palacios J. (1998) es refereixen a la família com a “grup social en que les relacions que s’estableixen entre els seus membres, en gran part, són mediatitzades per la missió educativa que tenen els pares i mares de proveïr els fills i filles dels instruments i habilitats necessaris perquè aconsegueixin la seva plena maduresa com a persones”.

[7] “La família constitueix l’entorn bàsic de socialització a on fills i filles veuen satisfetes les seves necessitats fonamentals “ (López, 1995)

“L’ésser humà neix amb gran immaduresa i indefensió i per poder sobreviure necessita els altres, necessita una convivència” (González, 2005)

“La família opera com a context de desenvolupament dels fills i com a escenari de realització dels progenitors i/o cuidadors. La família com a espai de modelatge de les relacions interpersonals que es poden produir entre els seus membres i l’estil socialitzador de la família en el seu entorn educatiu i social concret. “Programa marc de treball social grupal amb famílies”, 2018.Generalitat de Catalunya

[8] Ibàñez, A.; Pedrosa A.; El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó (online), Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (2018)

[9] « la presó a l’entorn familiar” 2006. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. UB

[10] alteracions de l’automiatge; alteracions de la imatge de la realitat; alteracions psíquiques i de l’estat d’ànim; alteracions de l’afectivitat i la sexualitat; alteracions actitudinals (« la presó a l’entorn familiar” 2006. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. UB

[11] La pena de privació de Llibertat es basa en dos grans objectius: La custòdia i reclusió dels condemnats i la reeducació i reinserció social dels mateixos. Ambdues finalitats es troben recollides a la Constitució Espanyola, a la LOGP,1/1979 i al RP 1996

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190329_Fiscalitat-justaJoanSegarra_laConfederacio