Skip to content

22.04.2020 | Article d’opinió de Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, a Social.cat (https://www.social.cat/opinio/11890/donem-li-la-volta-a-tot)
Ara que s’ha superat el pic de la pandèmia, la fase més preocupant de l’emergència sanitària, és hora de treballar en clau de futur: quin nou model socioeconòmic volem construir post crisi de la Covid-19, i com ho farem perquè, aquesta vegada sí, tothom se’n surti.
Les entitats socials ho tenim clar: res d’aplicar les mateixes receptes que el 2008. Les polítiques d’austeritat i les retallades no són la solució, perquè sabem massa bé què implica tot això: més pobresa i més desigualtats. Cal buscar altres fórmules, perquè les conseqüències encara les estem pagant ara: un 20% de pobresa crònica, estructural i intermitent; una emergència habitacional que aboca gairebé un milió de persones a l’exclusió residencial i un mercat laboral tan precari que fa que mig milió de persones a Catalunya, tot i tenir feina, siguin pobres perquè amb els sous paupèrrims i els contractes inestables que tenen no poden ni cobrir les necessitats més bàsiques.
Pèrdua clarament de drets i d’oportunitats. És senzill, es va preferir rescatar la banca i no les famílies més vulnerables. Es va decidir aplicar unes tisorades salvatges en comptes d’augmentar la despesa en polítiques socials, educatives o sanitàries. Es va decidir debilitar els pilars essencials de l’Estat del Benestar, en comptes d’enfortir-los i finançar-los adequadament. Es va apostar pel capital i no per les persones. Aquesta és la lliçó apresa del 2008.
L’emergència del coronavirus ha evidenciat que les tisorades salvatges aplicades pel Govern durant aquests anys no eren la sortida, evidentment. Sort hem tingut, en aquesta emergència, del factor humà, transformat en un compromís fidel dels professionals de la sanitat, però també dels professionals de l’àmbit social (treball social, educació social, psicologia, assistència personal, etc.) que ho han donat tot, i més, per tenir cura dels altres. Si no fos per això, no volem pensar què hauria succeït.
En el cas de les treballadores i treballadors del sistema social han fet front al virus en serveis d’atenció tan bàsics i sensibles —com els residencials, els domiciliaris o el repartiment d’aliments— sense el material de protecció adequat. No hem estat una prioritat, tot i les contínues i reiterades demandes que des del tercer sector hem fet a la Generalitat per comptar amb les eines i els recursos necessaris per treballar amb seguretat. Una vegada més, la col·laboració de la ciutadania, de les empreses i de la solidaritat entre les mateixes organitzacions ens ha permès arribar allà on l’Administració ha fet tard, i mantenir oberts serveis i suports que són absolutament indispensables per a la dignitat i l’autonomia de les persones, en especial les més vulnerables.

Les circumstàncies excepcionals del moment han forçat les entitats socials a reinventar-se i readaptar-se, redoblant esforços per assegurar sobretot l’accés al menjar i l’habitatge. En poc més d’un mes, hem vist aquestes greus dificultats. Si això ha passat en les primeres setmanes de la pandèmia quan encara quedava el sou del mes anterior, què passarà en les pròximes setmanes amb les persones que s’han quedat sense feina i no tenen cap ingrés, moltes de les quals estaven en l’economia submergida?
Per aquest motiu, insistim al Govern, que encara no ens ha respost, que és urgent seure a parlar i a definir, amb immediatesa, un pla d’emergència social que pal·liï l’impacte social de la Covid-19. Mesures i accions acompanyades indestriablement d’un bon finançament. No volem esperar més, volem actuar ara i ja. El virus ens dona l’oportunitat, no de tornar a l’escenari d’abans de la pandèmia, sinó de donar-li la volta a tot i construir un de molt millor; d’aplicar canvis estructurals en un model econòmic i productiu que s’ha vist que és profundament injust i desigual; de repensar el sistema social i de les cures perquè sigui més eficient i respongui millor a les necessitats reals de les persones; de construir un sistema de drets socials i de protecció social veritablement sòlid i eficient, i d’implementar un sistema fiscal just i solidari.

  • Comparteix: