11.03.2020 | Article d’opinió d’Esther Ramos, cap de l’Àrea d’Empoderament Econòmic de la Fundació Surt, a Catalunya Plural.

La publicació d’alguns informes ressalten l’augment de les dones emprenedores i presenten una comparativa de com, en els darrers set anys, el percentatge de dones que inicien el camí per tenir la seva pròpia empresa quasi s’ha duplicat, disminuint així la diferència emprenedora entre homes i dones a Catalunya.

Aquestes dades estan recollides de l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) i es van presentar el mes de juny del 2019. Aquest informe situava l’índex d’homes emprenedors en un 8,6% i el de dones en un 7,7% (l’any 2013 la proporció era de 8,3% homes i un 4,8% dones). Se subratlla que la taxa de dones emprenedores a Catalunya és també superior a la de la resta de l’Estat en una proporció del 7,9% en relació al 6% a Espanya.

Podem dir, per tant, que estem davant d’un escenari favorable, amb una tendència en augment de l’emprenedoria de dones i dins un context territorial que també facilita aquest increment.

Ara, cal analitzar com s’estan incorporant les dones a l’Economia Social. Segons un informe de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), el percentatge de dones que treballa a l’Economia social és del 63,05%, un percentatge molt important i molt superior al de les dones que s’incorporen a l’economia tradicional, que es situa en el 46,20%.

Un altre aspecte important és la contractació a temps complert de les dones, que se situa en el 63% de dones contractades. La distribució entre els diferents sectors de producció no hi ha prou dades, però cal destacar que moltes cooperatives i entitats socials estan generant un fort creixement en els següents sectors: serveis, atenció a les persones, cures i habitatge. I les dones també són majoritàries en aquests sectors.

En àmbits com el mercat tecnològic, un sector en creixement (que, segons els analistes, en els propers cinc anys hauria de veure de créixer en un 20% els llocs de treball existents) la realitat de les dones és molt petita i en el futur es preveu que segueixi així, ja que en les universitats les estudiants en carreres tecnològiques segueixen baixant i ara són només un 3%.

Totes aquestes dades ens obliguen a fer una reflexió amb més profunditat sobre la realitat de les dones en els sectors productius i, especialment, dins de l’Economia Social, un sector en creixement, que es desenvoluparà encara molt més en els propers anys a tot Europa, i també a Catalunya, i que té com a ideari posar a la persona al centre. En aquest sentit, les dones tenim un paper molt important en aquest creixement.

Posar les persones al centre vol dir que se cerquen mecanismes per incorporar totes les realitats, totes les diversitats i, per suposat, vol dir també incorporar la perspectiva de gènere. No ens podem permetre el luxe de construir només amb la meitat de la població. Per aconseguir aquest objectiu, cal tallar d’arrel les discriminacions existents i abordar les desigualtats verticals i horitzontals que encara són una realitat en el nostre sector.

Des de Fundació SURT estem treballant per afavorir la incorporació de la perspectiva de gènere en les entitats de l’entorn de la Economia Social i Solidària (ESS). I, tot i que hi ha molts àmbits per treballar, hem iniciat la tasca abordant aquests cinc punts claus:

Ús de llenguatge no sexista. Afavorint un llenguatge inclusiu, tant en la comunicació externa com en la comunicació interna, perquè és important que totes les persones se sentin part activa i visibilitzada. És molt necessari generar nous models de referència, per exemple en els materials audiovisuals i de difusió. Difícilment girarem la tendència si continuem oferint la imatge que al sector de les cures i l’atenció només treballen dones d’una edat determinada i que els sectors tecnològics s’adrecen només a homes joves.

Usos del temps. Cal seguir avançant amb l’organització de les tasques reproductives tant dins de les organitzacions com en allò relatiu als drets dels i les treballadores. Les mesures de conciliació faciliten que les dones puguin participar més i assumir més responsabilitats, però cal entrar en per què majoritàriament són les dones les que concilien de forma gairebé exclusiva.

Governança i estructura organitzativa. Cal revisar les relacions de poder dins de les organitzacions i la relació en el sistema sexe-gènere. Identificar els espais de presa de decisions formals i informals i en qui i com participa (qui parla, qui opina, qui decideix). Caldria veure com es construeixen aquests espais, informació, comunicació, horaris…

Polítiques d’igualtat. Moltes entitats o cooperatives són petites i no estan obligades per llei a elaborar plans d’igualtat, però això no vol dir que no ho puguin fer. Cal mirar cap a dins i veure la realitat existent, cal elaborar indicadors que permetin oferir dades sobre la bretxa salarial, la desigualtat vertical i horitzontal, la bretxa digital, etc.

Polítiques de sostenibilitat ambiental. La relació de les dones amb el medi ambient i amb la cura de l’entorn que ens envolta està molt treballat des de l’ecofeminisme. Per al sector de l’ESS, és un element cabdal també des del moment que hem posat les persones al centre i que, per tant, hem de garantir la seva qualitat de vida. Actuacions com tallers de sensibilització, programes d’estalvi i eficiència energètica o polítiques de proximitat també són eines que van per aquest camí.

Anem fent passes i construint una realitat més inclusiva, en què les dones tinguem un paper molt important a l’ESS tan important com ens correspon.