07.07.2019 | Article d’opinió d’Esther Ramos, cap de l’Àrea d’Empoderament Econòmic de la Fundació Surt, a Catalunya Plural.

Quan parlem d’economia social i solidaria (ESS) estem parlant d’un ventall d’iniciatives socioeconòmiques, que poden ser formals o informals, individuals o col·lectives, però que tenen en comú el fet d’avantposar la satisfacció de les necessitats de les persones a la generació d’un major lucre. Són iniciatives independents dels poders públics i que entre els seus valors destaquen l’equitat, la solidaritat, la participació, la inclusió, la sostenibilitat, el compromís amb la comunitat i promoure el canvi social.

Tot i la diversitat d’iniciatives, trobem aspectes comuns en totes elles, que són els que defineixen els trets transformadors de la ESS i que podríem agrupar en aquests tres:
-Un model organitzatiu que contempla la democràcia i la participació com a aspectes claus. La decisió sobre els recursos i el patrimoni, la informació clara i transparent.

-Una orientació comuna que situa les necessitats de les persones en el centre, gestionant els recursos de manera equitativa, des d’una explotació sostenible i definint un model de producció que tingui en compte les necessitats de les persones.

-Un compromís dels projectes amb la comunitat, des de la proximitat, contribuint a la millora dels territoris, generant treball i oferint serveis des de la vinculació i el compromís amb les causes socials existents.

Si bé totes aquestes iniciatives coincideixen en aquests trets, en la quotidianitat de cada una d’elles es presenten moltes dificultats per fer-les possible. I una de les raons principals, és que no és fàcil subsistir i aconseguir tots els reptes que volem aconseguir des de l’ESS, formant part d’un model mundial on l’economia capitalista i el sistema patriarcal tenen un pes tan important, i en què les polítiques neoliberals marquen unes pautes on les persones som només consumidores passives, i on els recursos econòmics tenen un pes tan central.

Aquesta realitat dispar de pautes i valors es tradueix dins del dia a dia de les iniciatives de l’ESS en tot un seguit de tensions. Tensions que com analitza Georgina Rosell en el treball de màster “Cooperativisme. Llums, càmeres….i acció? Les tensions ideològiques en la pràctica del cooperativisme”, tenen a veure amb la necessitat d’aconseguir ser eficients econòmicament, alhora que es consolida i es fomenta una cultura cooperativa econòmica i social; també amb la necessitat de garantir la democràcia amb la participació interna en la pressa de decisions alhora que s’han de cercar mecanismes que la facin real; aconseguir posar realment a les persones participants en el centre des d’un espai de cura, cercant l’equilibri entre les necessitats individuals i col·lectives; abordar temes complexes com l’autoexplotació i caminar cap a un model que incorpori criteris de benestar laboral; incorporar en el sí de les cooperatives la promoció del feminisme i abordar les desigualtat de gènere internes, des de la interseccionalitat i afavorint la incorporació de totes les realitats; ampliar el treball en xarxa, afavorint el treball d’intercooperació entre projectes i l’arrelament dins del territori.

Identificar les dificultats i abordar els obstacles és fonamental per millorar la nostra pràctica, però no només això, generar processos que ens ajudin a aprendre d’aquestes dificultats i també dels errors, ens ajudarà a créixer. I tot i que les tensions encara continuïn, el propi procés endegat, serà un gran creixement pels nostres equips.

Des de SURT, com agents actives de l’ESS, fa temps que estem promovent iniciatives per a generar actuacions de millora des del model d’emprenedoria feminista, propostes que van encaminades a fomentar la col·laboració entre empreses de dones; a generar espais de participació conjunta, de reflexió, així com espais formatius i productius (espais de treball conjunt, de coworking efectiu, de mentoratge) els projectes de les emprenedores treballen també tota la vessant comunitària afavorint la incorporació dels projectes dins dels espais territorials on hi són presents.

En aquesta línia, recentment, dins l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, vam promoure una trobada entre persones del territori i de diferents projectes comunitaris. L’eix comú d’aquests projectes és que posen les persones i els seus valors al centre, mantenint l’objectiu de sosteniment econòmic necessari per a la viabilitat del projecte, però el seu interès no rau només en aconseguir recursos econòmics, sinó que promouen generar recursos per cobrir les necessitats bàsiques de tots els seus membres, des de l’empoderament i defensant les seves sobiranies vitals (alimentació, salut, economia, habitatge, educació, treball i cures) per sobre d’altres beneficis econòmics individuals. Des d’aquesta visió vam compartir les experiències i les necessitats de projectes diversos en les seves fòrmules jurídiques i legals, però molt comunes i compromeses amb els trets transformadors de l’ESS.