08.07.2020 | Crònica del seminari Pobresa i Ocupació: Què volen dir les entitats d’acció social a Europa? | Vídeo de la sessió completa
Malgrat els diversos instruments amb què s’han dotat les polítques socials europees per portar a la pràctica el Pilar Europeu de Drets Socials –exposats avui al seminari per Ana Carrero, cap d’equip per a Espanya i Malta del Fons Social Europeu a la Direcció General d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la Comissió Europea—, les xifres de pobresa i exclusió evidencien que els esforços són insuficients. Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS, n’ha detallat algunes de la situació general a Catalunya i Sònia Moragrega, en nom de la Comissió d’Inserció Sociolaboral de la federació, s’ha centrat en l’àmbit laboral i les dificultats per trobar feina dels col·lectius vulnerables. Pobresa i ocuapció han estat els dos eixos de la sessió coorganitzada per ECAS i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya per portar la veu de les entitats socials a Europa i fer aportacions al Pla d’acció de la UE que s’ha de presentar el 2021, tal com ha recordat Laura Foraster, secretària general del Diplocat.
“Els plans nacionals d’inclusió han servit per altres coses, però no han reduït la pobresa, que era un dels seus objectius primordials”, ha afirmat Xavier Puig, president d’ECAS, en l’obertura del seminari. “Hem de posar a l’agenda europea el debat sobre la renda bàsica universal perquè cal parlar de fiscalitat i ha de ser un debat global per una fiscalitat justa”. De moment a la UE només s’ha començat a plantejar la possibilitat d’una renda mínima, però tant Carrero com Isabel Caño, vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu, han subratllat que des del tercer sector —i la societat civil en el seu conjunt— es pot i s’ha d’incidir a Europa perquè les mesures adoptades donin resposta a les necessitats de la població. “No és que la UE hagi de tenir polítiques socials, sino que Europa ha de ser social. Hem d’encarar una transició justa en termes climàtics i de model econòmic i social, i un element essencial és no deixar a ningú enrere. Ni Estat membre, ni regions, ni persones vulnerables”, ha assegurata Caño. El director deneral d’Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat, Alfonso González Bondía, ha reivindicat la vocació europeïsta de Catalunya i la voluntat, alhora, de tenir veu pròpia al marc de la UE: “Si bé la majoria d’instruments estan en mans dels Estats, les institucions europees poden contribuir a establir pautes i recomanacions”, ha afirmat.
Al torn de preguntes de la fila zero –en què han intervingut Josep Serrano (La Confederació), Esteve Ferrer (Federació Europea d’Empreses d’Inserció), Jesús Delgado (Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya) i Teresa Crespo i Rosa Balaguer com a membres de la Junta Directiva d’ECAS— s’ha insistit en la necessitat d’una renda bàsica europea adaptada a cada Estat membre com a instrument per superar la insuficència de les prestacions actuals (ni la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya ni l’Ingrés Mínim Vital a Espanya arriben al llindar de la pobresa). També s’ha tractat la qüestió migratòria com una prioritat a gestionar de forma coordinada des de la UE i, en l’àmbit de la contractació pública, s’ha plantejat que cal millorar-la i fer un seguiment de com s’apliquen les directives europees a nivell local per incrementar la relació comercial de les administracions amb el tercer sector social i les empreses d’inserció.
Podeu veure el vídeo complet del seminari en aquest enllaç. +info: Crònica del debat al web del Diplocat
