27.11.2020 | Nota de premsa de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (PDF)

• La mitjana dels increments se situa al voltant del 3%, una xifra molt allunyada del 9% necessari per revertirel greuge històric acumulat
• Les entitats denuncien que hi ha serveis d’atenció a persones amb discapacitat i salut mental que s’han quedat fora de qualsevol increment (0%)
• El sector reclama al Govern i al conjunt de forces polítiques començar a treballar ja des d’ara una estratègia de finançament pluriennal que asseguri la sostenibilitat dels serveis i la qualitat de l’atencióa les persones

Agrupades a la Comissió de Discapacitat, Salut mental i Atenció precoç de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, les entitats signants consideren del tot insuficients els increments de mòduls i tarifes publicats en el Decret 39/2020i se senten decebudes pel compromís insuficient del Govern cap als serveis d’atenció a les persones que presten les entitats socials. Uns serveis que són públics i que responen a drets socials de la ciutadania, especialment la més vulnerable.

Concretament en aquests àmbits, la mitjana dels increments se situa al voltant del 3%, una xifra molt allunyada dels càlculs del propi sector, que se situavenen una pujada mínima del 9% el 2020 per començar a superar el greuge històric acumulat i per assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions de les professionals.

Per bé que es valora un pas endavant que s’actualitzin els preus públics, la xifra és clarament insuficient per revertir el què el propi sector ha anomenat com “la dècada perduda” i que representa els més de deu anys de retallades i congelació de tarifes. A aquesta situació cal afegir-hi l’impacte de la Covid-19 que ha tensionat fins a l’extrem la situació econòmica del sector.

Alhora que calen més recursos que mai per assegurar una atenció de qualitat cap als col·lectius atesos (persones amb discapacitat intel·lectual o física, persones amb problemes de salut mental, o petita infància amb necessitats especials, entre d’altres), les organitzacions han hagut de fer front als sobrecostos derivats de la pandèmia. I si bé es cert que el Govern ha impulsat algunes mesures de compensació a partir del mes de setembre de 2020, el sector afirma que aquestes no arriben a cobrir la totalitat dedespeses sobrevingudes (reforç d’equips de treball, substitució de baixes laborals, material de protecció, adequació d’espais, higienització, etc.).

Igualment, i en el cas del sector d’atenció a la discapacitat i la salut mental, les entitats estan encara esperant que es concreti el compromís d’impulsar una convocatòria especifica que permeti cobrir els sobre costos del període març-agost, i que es calcula que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros. També esperen una solució ràpida i efectiva tots aquells serveis que funcionenvia subvenció i que a data d’avui no tenen garantida aquesta cobertura.

Pel què fa als serveis de caràcter residencial, l’augment de tarifes (+1,2%) ha quedat molt per sota del què el propi Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’havia compromès amb el sector mesos abans de l’esclat de la crisi sanitària (+2,5%). Les entitats consideren aquest fet inacceptable donat el paper essencial-i el sobreesforç físic, emocional i econòmic -que van desenvolupar durant la primera onada de la pandèmiai, encara ara, en aquesta segona onada i mentre persisteixi la incidència de la Covid-19.

Si el 2,5% inicialment compromès ja no cobria les necessitats de les residències i llarsde persones amb discapacitat i salut mental, l’increment finalment establert pel 2020 ha deixat a les entitats en una situació molt crítica. A més, els sector denuncia el greuge comparatiu generat pel fet que hi ha determinats serveis han quedat fora d’aquesta revisió de preus, amb zero increment. Es tracta, per exemple, dels serveis que es presten a mitjançant gestió delegada o serveis experimentals (pilots) de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat física, congelats des de fa dotze anys.

Des de l’àmbit de la salut mental, es coincideix en la valoració que la mitjana dels increments atorgats respecte la congelació de tarifes i mòduls durant mes d’una dècada no serveixen per revertir, entre d’altres, la precarització en la dotació dels recursos humans, la rotació de les i els professionals cap a altres sectors d’activitat o la manca d’inversió en la dotació mínima necessària en els mitjans i equipaments per atendre a les persones.

Pel què fa als serveis de desenvolupament infantil i atenció precoç es valora que es pateix un doble greuge: a banda de la pèrdua de poder adquisitiu compartida amb la resta dels sectors, la congelació de recursos que ve patint el sector en l’última dècada, obliga a atendre més d’un 50% més d’infants i famílies amb les mateixes hores i professionals.

Per tot això, es reclama al Govern i al conjunt de forces polítiques del país a construir ja des d’ara un pla de finançament pluriennal que asseguri la sostenibilitat dels serveis i la qualitat de l’atenció a les persones. Un pla que ha d’estar consensuat amb les entitats representatives del sectori que ha d’establir la revisió de preus a principis d’any, i no a finals, com ve passant fins a data d’avui.

Finalment, i a través de la seva Comissió de Discapacitat, Salut mental i Atenció precoç, La Confederació emplaça als nous responsables del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a tenir en compte les consideracions del sector i es posa a disposició per elaborar conjuntament un full de ruta que permeti assolir un doble objectiu compartit: la qualitat de l’atenció a les persones i la construcció d’una societat més justa i cohesionada.