11.12.2015 | Article d’Esther Juan i Meseguer, membre de la Junta de Govern de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS), publicat al canal STOP desigualtats de FAN
El primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que: “Tots els éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat”. I segueix amb fins a trenta articles redactats com a resposta a la barbàrie comesa per diversos estats durant la Segona Guerra Mundial. En la base d’aquesta Declaració Universal dels Drets Humans (1948), impulsada per la gran figura d’Eleanor Roosevelt, trobem els valors de base ètica i moral que ens va llegar aquella revolució: llibertat, igualtat i fraternitat com a garants d’una vida digna.
Com de lluny queden aquells valors de la realitat actual, que ens colpeix amb la seva vulneració sistemàtica arreu del món! A casa nostra no s’ha avançat gens des de l’informe de revisió del compliment de la legislació internacional que va fer l’ONU l’any 2010, en què s’instava el govern espanyol a adoptar mesures de garantia i protecció dels Drets Humans. Per contra, cinc anys després d’aquell informe, la regressió és evident: política migratòria negligent, lleis que restringeixen la llibertat (nova ‘llei mordassa’), restricció del dret d’asil, desnonaments, desprotecció social de les persones en situació de més vulnerabilitat i pobresa. Citant l’alta comissionada de l’ONU Mary Robinson: la situació de pobresa “per ella mateixa, ja és una violació de nombrosos Drets Humans bàsics”. Els Drets Humans no són presents ni integrats en la política; els estats els han girat l’esquena. Dies tristos.
Drets Humans, també drets de les dones. Ja fa 20 anys de la Declaració de Beijing (PDF), en la qual es va posar de manifest a escala mundial la llosa que arrossega el gènere femení. La discriminació i subordinació de les dones segueix existint encara actualment a totes les societats, adoptant formes brutals (utilitzades com a arma de guerra, avortaments selectius, tràfic…) o ben subtils (exclusió de la vida política, desigualtat manifesta en l’accés a recursos, micromasclismes…).
Els tractats i les convencions han quedat en paper mullat, necessitem organismes i entitats, defensors i defensores de la societat civil, que incideixin en l’esfera pública i política per assolir el respecte universal de tots i cadascun dels Drets Humans. La situació actual és un trauma per a la humanitat: els Drets Humans estan de dol.
