‘Empoderem per transformar’ arrenca amb un seminari sobre nous models d’intervenció contra la pobresa

Inici / actualitat ECAS / ‘Empoderem per transformar’ arrenca amb un seminari sobre nous models d’intervenció contra la pobresa

empoderem_taularodona_3-300x17830.10.2014 | Amb el seminari ‘Empoderem per transformar’, realitzat dimecres al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” amb la participació d’una setantena de professionals, va arrencar el programa que durant els propers mesos portarem a terme des d’ECAS amb el suport metodològic de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per acompanyar i assessorar un grup de 10-15 entitats en els seus processos d’innovació. La presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, va subratllar la voluntat de generar un “patrimoni formatiu i d’experimentació que serveixi a l’aplicabilitat” i de difondre’l perquè es pugui replicar i es multiliqui l’impacte.

El programa ‘Empoderem per transformar’, impulsat per la Vocalia de Pobresa d’ECAS, dóna continuïtat a la jornada ‘Nous camins de lluita contra la pobresa’ i reprèn els eixos que s’hi van identificar com a claus per combatre les desigualtats: educació, habitatge, ingressos mínims per a tothom i, englobant aquestes i altres reivindicacions, la necessitat de comptar amb una ciutadania activa que permeti l’exercici dels drets i els deures. Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació i membre de la Vocalia, va assenyalar la importància que “la gent ens vegi com a eines de transformació”, capaces de “donar eines a les persones, però també de fer que estiguin preparades per rebre-les i utilitzar-les per desenvolupar i exercir la seva autonomia”.
empoderem_brugue-300x213En representació de l’IGOP, Quim Brugué va emmarcar el projecte amb una ponència sobre ‘El per què, el què i el com’ de la innovació en què va advertir que es tracta d’una aposta a llarg termini que neix de la incapacitat per donar resposta als reptes que se’ns plantegen amb “intervencions ortodoxes”. A partir d’aquesta acceptació, “cal diàleg amb la gent i empoderar-la perquè doni la seva visió, ja que de l’intercanvi i la suma neixen experiències innovadores”. En relació a les dues aproximacions a la innovació –instrumental (per fer millor el que ja fèiem, vinculada a l’eficiència) i substantiva (plantejament de noves preguntes per arribar a noves respostes, vinculada a la intel·ligència)–, Brugué va apuntar que els dos grans pilars de la innovació substantiva són la generació de nou coneixement i el fet que aquest sorgeixi “democràticament i orientat a resoldre problemes col·lectius”. En aquest sentit, “la creativitat és individual i la innovació, col·lectiva” i, com deia Aristòtil, “la saviesa col·lectiva sempre és superior a la saviesa individual”.

Quant a l’aplicació pràctica de la innovació –“si el gir conceptual no va acompanyat d’un gir operatiu, es genera frustració”–, Quim Brugué va aclarir que no es poden donar instruccions, ni fórmules, ni receptes mecàniques, però sí disposar d’entorns i espais que afavoreixin la innovació. Les condicions perquè es doni són: assumir la ignorància com a punt de partida, treballar des de la inexactitud  i assumir visions polièdriques per hibridar visions i enfocaments. A partir d’aquest context favorable, els motors de la innovació poden ser superiors (visió panoràmica), laterals (xarxes entre iguals, benchmarking), intern (personal propi de les organitzacions) o externs (altres persones de l’entorn, usuaris…). Cal, per tant, distanciar-se del dia a dia, contrastar i debatre al voltant del que fem, donar oportunitats als professionals amb què comptem i obrir les portes de l’organització. I, durant tot el procés, vèncer les resistències culturals, estructurals i polítiques que comporten els desafiaments.

Taula d’experiències inspiradores

empoderem_gloria-muniente-300x210A continuació es van compartir una desena d’experiències de diverses entitats que, en bona parti, introdueixen el factor comunitari i traslladen el focus de la intervenció a la persona destinatària. Fran Rojas va exposar un projecte de la Fundació IReS en què es el mateix usuari qui fa el seu diagnòstic i disssenya el seu pla de treball –fruit del “fracàs de trobar-nos de nou persones ateses que continuaven tenint el mateix problema de manca d’autonomia”– i Glòria Muniente, treballadora social de la xarxa A Roquetes fem salut, va introduir el concepte de ‘prescripció social’ –a partir d’una graella de les activitats que es fan a Roquetes i Verdum– com a alternativa a la medicalització de la salut emocional.

Guillem Fernández i Abdoulaye Fall van presentar les experiències de Coop 57 i les Comunitats Autofinançades (CAF), respectivament, ambdues centrades en el món de les finances ètiques i col·laboratives. Segons Fernández, “la màxima aportació de Coop 57 és qualitativa, no quantitativa, ja que la seva finalitat no és créixer sinó transmetre el missatge que les coses es poden fer d’una forma diferent al sistema capitalista actual”.  En el cas de les CAF, Abdoulaye Fall va destacar  l’autogestió per part de cada grup i l’aprenentatge que suposa l’experiència, més enllà de l’èxit demostrat en la cobertura de les necessitats dels membres. Des de la fila zero van exposar també projectes innovadors la Fundació Surt, la Fundació Els Tres Turons, el Casal dels Infants, Secretariat Gitano i la cooperativa Cerc@, insistint en la implicació de la comunitat, la corresponsabilitat i la visió col·lectiva com a factors clau.

El seminari es va tancar amb dinàmiques participatives al voltant dels tres eixos del programa i una intervenció d’Óscar Rebollo, director de l’IGOP, sobre les següents fases del projecte, que inclourà la publicació d’una guia final amb el marc conceptual i els aprenentatges dels processos d’innovació realitzats.

Fotos del seminari | +info sobre el Programa ‘Empoderem per transformar’

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
11