23.04.2012 | La ministra de salut va anunciar divendres passat una modificació de la llei d’estrangeria per negar la salut a les persones immigrants en situació irregular. De nou, la confusió és l’única explicació per a la implementació d’una mesura política. En base a la poca informació que s’ha ofert, sembla que es justifica la mesura per la necessitat de contenir el “turisme sanitari” –vinculat principalment a persones de la Unió Europea, no a persones extracomunitàries en situació irregular— i per l’estalvi que suposarà en la despesa sanitària, que es valora en uns 500.000 milions d’euros. (Tenint en compte que les dades de persones en situació irregular són aproximades i canviants, una quantificació acurada resulta gairebé impossible.)
No és cert que les persones immigrants –ja estiguin en situació regular o irregular— utilitzin i/o “abusin” de l’assistència sanitària. Es tracta fonamentalment de població jove –la mitjana d’edat de les persones immigrants a la ciutat de Barcelona, per exemple, és de 32 anys— i, segons dades del Pla Barcelona Intercultural, el gruix de la despesa sanitària la duen a terme persones de més de 65 anys. Nombrosos estudis –vegeu el web de la xarxa BCN antirumors— demostren que no hi ha una sobreutilització de l’assistència sanitària per part de les persones immigrants, i menys encara per part les que estan en situació irregular, per raons òbvies: la por impera en la seva quotidianitat i procuren evitar en la mesura del possible qualsevol centre i/o institució pública.
Però, més enllà de les argumentacions que demostren que ens trobem de nou amb mesures i justificacions que no resolen res i que semblen més pròpies del context polític en què vivim, existeix un argument definitiu que invalida concretament aquesta darrera mesura plantejada: les persones immigrants en situació irregular són persones que gaudeixen del mateix dret a la salut que tenim tots. Es tracta d’un dret fonamental que no es pot negar a ningú. A més, privar-ne a les persones en situació irregular podria agreujar la seva situació d’exclusió social. Garantir la salut de totes les persones que viuen en la nostra societat és un imperatiu ètic i social.
‘Les oenagés clamen contra l’exclusió dels irregulars‘, article a El Periódico de Catalunya (24.04.2012) amb declaracions d’Àgata Sol i altres veus del tercer sector social.
