Skip to content

24.03.2021 | Nota de premsa d’ECAS | Resumen ejecutivo de l’informe en castellà

  • Un estudi d’ECAS i l’Ajuntament de Barcelona realitzat per l’IGOP-UAB denuncia nombroses limitacions i disfuncions en la implementació de l’IMV
  • La complexitat en l’acreditació dels requisits i la confusió pel que fa a la compatibilitat amb les rendes mínimes autonòmiques són dos dels principals obstacles perquè tothom que hi té dret rebi la prestació
  • Nombrosos col·lectius i perfils en situació de gran vulnerabilitat continuen exclosos de l’ajut

L’Ingrés Mínim Vital no està complint el seu objectiu de prevenir el risc de pobresa per les nombroses limitacions en la seva concepció i disfuncions en la seva aplicació. Així ho recull l’Estudi sobre la implementació de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya (PDF) que han presentat avui la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i l’Ajuntament de Barcelona, una anàlisi qualitativa realitzada per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB en què han participat una trentena de professionals d’entitats i dels serveis socials municipals implicats en la tramitació de sol·licituds, així com diversos experts en rendes mínimes i actors clau en la seva implementació.

La complexitat a l’hora d’acreditar els requisits per accedir a l’IMV, la lentitud en el procés de tramitació i resposta per part de l’Administració i la gran confusió pel que fa a la complementarietat entre l’ajut estatal i les rendes autonòmiques són tres dels obstacles que llasten el desplegament de la prestació i n’exclouen bona part de les persones que la necessiten.

El president d’ECAS, Xavier Puig, ha reclamat “un sistema de garantia de rendes basat en drets“, que superi el model pal·liatiu actual per combatre les desigualtats i poder garantir una vida digna a tota la població. La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha assegurat que “la garantia d’ingressos està plenament en agenda dels governs municipals” i ha defensat “el dret a una renda bàsica“. Ha lamentat també que “de vegades, l’administració sembla més un laberint burocràtic que una institució al servei de la ciutadania” i ha denunciat el “doble circuit” que segrega els pobres i els obliga a recórrer als serveis o les entitats socials per fer efectius els seus drets.

El document publicat avui inclou una sèrie de recomanacions per a la millora de l’IMV que Carlos Delclós, coordinador del grup d’investigació que l’ha realitzat i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha resumit en tres claus: “Elaborar un reglament que aclareixi el paper de tots els actors implicats, alleujar la càrrega administrativa reduint el número i la complexitat dels requisits, i adoptar una mirada interadministrativa que millori la interoperabilitat i la transferència de documents”. A més, en base a l’estudi ha suggerit individualitzar l’accés a la prestació en lloc de condicionar-lo a la unitat de convivència, habilitar finestretes úniques per gestionar l’IMV i elaborar una guia pràctica per a les entitats que acompanyen i fan seguiment del procés.

La presentació de l’informe ha comptat amb una una taula rodona en què han intervingut representants de Càritas, el Casal dels Infants, la Fundació Surt i Insercoop. Les professionals han explicat amb detall les complicacions per tramitar les sol·licituds, “un procés llarg que porta les persones a desistir” –en paraules de Glòria Llopis— agreujat per la bretxa digital: “Cap família de les que hem atès hauria pogut fer el tràmit sola“. La confusió i la inseguretat jurídica té a veure amb alguns dels requisits, però també amb els canvis en la normativa: “La llei ha patit cinc modificacions en deu mesos, la qual cosa dificulta l’acompanyament, tenir clar quins són els requisits i els procediments”, ha afegit Carme Ferreiro.

Entre les millores urgents en la implementació de l’IMV; Beatrice Carpani ha reclamat “que l’Administració contesti al telèfon i doni informació clara i simple“. Donada la lentitud en la resposta per part de l’INSS, les entitats estan començant ara a fer reclamacions i presentar al·legacions, un tràmit per al qual les persones sol·licitants tornen a necessitar suport: “Com es poden fer requeriments a través d’un sistema al qual la persona interessada no té accés?“, s’ha preguntat Amaia Paíno en relació a les comunicacions per correu electrònic. 

En nom de la Vocalia de Pobresa d’ECAS i del comitè assessor de la recerca, Teresa Crespo ha exigit un canvi radical en la mirada per part de l’Administració: “Prou de desconfiança cap a les persones sol·licitants! Són tractades sempre com a subjectes de sospita quan són subjectes de dret“. La preocupació pels ‘falsos positius’ l’ha remarcat Lluís Torrens, director d’Innovació Social de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona: “Ha portat a forçar la maquinària normativa i administrativa perquè ‘no es coli ningú’ i s’han acabat generant milers, per no dir milions, de ‘falsos negatius’, persones pobres que, tenint dret a algun tipus d’ajut, no hi estan accedint”. Torrens ha xifrat el grau de cobertura de l’IMV en un 6% de la població que l’hauria de rebre

L’estudi s’ha dut a terme després d’una primera diagnosi per part de les entitats socials que ECAS va recollir al document Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal? (PDF), que assenyala ja la insuficiència de l’IMV per fer front a la pobresa i la precarietat estructurals de la nostra societat, accentuades i agreujades per l’emergència social derivada de la pandèmia de covid-19. Les perspectives que podrien obrir els fons de recuperació Next Generation de la Unió Europea estan molt condicionades a les prioritats polítiques que estableixin els governs, tal com ha apuntat Xavier Puig: “Davant els projectes de reconversió que presenten els grans grups i corporacions, caldrà veure quin és l’impacte real per a les persones i qui en traurà benefici”.