15.04.2020 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social

• Denuncien que la gestió de la pandèmia no està tenint en compte els drets de la infància i l’adolescència i que té una mirada nul·la cap a les seves necessitats.
• Reclamen que l’Observatori dels Drets de la Infància, amb representació de l’Administració i les entitats socials, tingui un paper promotor en la planificació i disseny de les mesures i accions específiques.
• Reivindiquen que les administracions i els partits polítics adquireixin un compromís ferm per protegir i garantir el benestar de la infància, sobretot la que està en situació de major vulnerabilitat, perquè la crisi social del coronavirus també els està impactant de ple i perquè temen, que un cop superada l’emergència sanitària, molts infants quedin enrere, com va passar en la del 2008.
• Alerten que aquesta crisi està accentuant, i agreujarà encara més, les desigualtats que hi havia entre infants i adolescents. Abans de la pandèmia, la infància ja era el col·lectiu més castigat per la pobresa: 1 de cada 3 infants a Catalunya.
• Defensen la professionalitat i l’expertesa de les entitats socials per donar resposta a les conseqüències socials del virus.

La Plataforma d’Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector (PINCAT), que aplega més de 900 entitats socials d’infància a través de 21 federacions, reclama al Govern que infants i adolescents estiguin al centre de la presa de decisions polítiques en la gestió de la COVID-19 perquè, fins ara, han estat els ‘grans oblidats’ i perquè s’ha tingut una mirada nul·la cap a les seves necessitats. La PINCAT recorda que les actuals circumstàncies excepcionals sanitàries, econòmiques i socials fan imprescindible un compromís ferm de les administracions amb la infància i l’adolescència, sobretot aquella que està en una situació de major vulnerabilitat social, per no tornar a deixar enrere cap infant, com va succeir a la crisi de 2008. Per això, la PINCAT demana al Govern i als partits polítics un full de ruta específic per a la infància que protegeixi i garanteixi el seu benestar. En aquest sentit, les entitats socials proposen que l’Observatori dels Drets de la Infància -format per l’Administració i en gran part per les entitats socials- tingui un paper promotor per definir aquestes mesures i accions a través de grups de treball que dissenyin i planifiquin els passos a seguir perquè els infants també puguin sortir d’aquesta crisi.

Un mes després de l’aprovació del decret d’estat d’alarma, es constata que la tornada a la normalitat s’haurà de fer de manera gradual i que un dels col·lectius que trigarà més a recuperar l’activitat ordinària seran les nenes i els nens i els i les adolescents, un retorn que la PINCAT defensa que vagi acompanyat d’ajudes i suports a les famílies que hauran de conciliar la feina i la cura dels fills/es mentre no puguin tornar a l’escola. Actualment, els infants, igual que els adults, estan confinats i aquesta situació implica que no puguin gaudir del dret de l’educació de manera plena (bretxa educativa i digital), de relacions socials i d’altres aspectes de la vida que fan que creixin i es desenvolupin en plenitud. Un exemple és la posada en marxa de l’escola en línia, després de la Setmana Santa, que exclou 55.000 famílies que ‘estan desconnectades’ educativament i digitalment perquè a casa seva no tenen els dispositius o les eines corresponents, perquè no tenen recursos econòmics per fer front al pagament d’internet, perquè són llars que no tenen ni tan sols accés a subministraments bàsics, com l’electricitat, o perquè els infants no tenen suport parental (els progenitors no tenen temps per estar per als fills/es perquè treballen o dificultats dels pares i mares per ajudar en els deures per les pròpies competències formatives parentals, llengua, etc.).

La PINCAT alerta que aquesta crisi està posant en dubte el compliment dels drets de la infància i l’adolescència i accentua, i agreujarà en un futur encara més, les desigualtats ja existents en tots els àmbits: educació, cobertura de les necessitats bàsiques, habitatge, accés a la tecnologia, etc. Abans de la pandèmia, la infància ja era el col·lectiu més castigat per la pobresa, 1 de cada 3 infants a Catalunya (28%, segons ‘Enquesta de Condicions de Vida. IDESCAT, 2019).

Les entitats socials que treballen amb i per a la infància denuncien que, com no té dret a vot, aquest col·lectiu sovint és oblidat de les accions i discursos polítics. No obstant això, cadascuna de les decisions que s’estan prenent les afecta directament, ara mateix i en un futur. Per això, creuen que és imprescindible que, durant la gestió de la COVID-19, es tingui en compte els interessos dels infants com a subjectes de ple dret, com està reconegut des de fa 30 anys a la Convenció de l’ONU sobre els Drets dels Infants. És per aquest motiu que la PINCAT reclama que es faci tot el possible per vetllar per una ràpida recuperació de tots els àmbits en què aquesta crisi ha impactat, com són la salut mental, el benestar físic i emocional, la convivència amb altres infants en un entorn educatiu igualitari, o la possibilitat de gaudir del dret al lleure.

A la PINCAT li preocupa que, per donar solució a la crisi sanitària, s’estigui deixant de banda la cura d’altres àmbits de la salut que són primordials pel desenvolupament de la infància. Són esferes que cal recuperar, com més aviat millor, i que, per tant, cal tenir planificades una sèrie d’accions clau en aquesta línia.

Així, recorda que actualment hi ha més de 900 entitats que treballen dia a dia en l’atenció de la infància i l’adolescència de Catalunya, especialment aquella que es troba en una situació de major vulnerabilitat com ho són els nens, les nenes i adolescents sota el sistema de protecció o aquella infància en situació de pobresa i que ara, més que mai, estan demostrant el seu compromís social envers cap a aquestes persones i famílies a qui les entitats socials continuen atenent i oferint serveis i suports, sigui presencialment o telemàticament. Per tot això, la PINCAT reclama que en el procés de presa de decisions i de planificació de properes accions, la Generalitat tingui en compte l’expertesa i professionalitat de les entitats del tercer sector social que són i fan un servei públic i a les quals, actualment, no s’està tenint en compte.