La biografia personal i la trajectòria professional de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS i del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (CAPSiF) de la Generalitat, es van creuant al llarg de l’entrevista del programa Converses de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Jordi García Soler. Els coneixements i les opinions de Crespo sobre pobresa, exclusió social i els nombrosos factors associats –habitatge, mercat laboral, moviments migratoris, salut…– s’alternen amb apunts sobre la seva vida personal i els seus orígens.

La decisió del Cardenal Carles de posar fi al període de la Teresa Crespo com a directora de l’Escola Universitària de Diplomats en Treball Social de l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona) il·lustra molt bé el seu caràcter independent i ferm: quan el cardenal li va dir “si ets creient, has d’obeïr”, ella va respondre “la meva creença em dóna llibertat, no em lliga”. Però “cal separar molt bé la jerarquia de la base de l’Església, on hi ha sectors que treballen molt a prop de les persones que pateixen”, aclareix.

El seu esperit crític es posa també de manifest en les seves responsabilitats actuals, no només com a membre del Tercer Sector Social –ECAS, la Taula…–, sinó també com a presidenta del CAPSiF, format per 20 professionals “experts a títol individual, no en representació del sector”. Des d’aquest òrgan col·legiat que dóna consell al Govern, Crespo ha advertit dels efectes contraproduents de les retallades i ha demanat insistentment “no traspassar les línies vermelles de la dignitat de les persones”. En aquest sentit, a l’entrevista reclama la posada en marxa de la renda ciutadana garantida que preveu l’Estatut de Catalunya per assegurar a tothom els mínims de subsistència.

Teresa Crespo es pronuncia sobre diversos aspectes de l’àmbit social: el rol del Tercer Sector –“col·laborador del Govern, no suplent de les obligacions i responsabilitats de l’Estat”–, els efectes de la crisi –materials i psicològics, reflectits en el significatiu increment de problemes de salut mental–, la manca d’ocupació, els fluxes migratoris –“els joves que ara marxen, podran tornar?”, es pregunta– i la problemàtica de l’habitatge i els desnonaments, entre altres . Podeu escoltar l’entrevista aquí.

 

Recommended Posts