Skip to content

18.02.2021 | Article d’opinió de Joan Segarra, president de La Confederació, al diari Ara

Finalment hem votat i Catalunya tindrà nou Govern i nou Parlament. Des del tercer sector social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en què haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària, estem davant una emergència social sense precedents. Per això és vital que les institucions que sorgeixin a partir de les eleccions de diumenge adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que tindrem un Govern de caràcter progressista i amb clara voluntat social, però caldran concrecions immediates. 

Durant la campanya electoral, des de La Confederació vam fer públiques onze propostes concretes i vam instar el conjunt de les forces polítiques del país a construir un gran pacte per dur-les a terme. Onze propostes que passen per nous marcs legislatius, pel desenvolupament dels acords a què hem arribat sector i Govern en els darrers mesos i per acabar definitivament amb l’infrafinançament dels serveis.

El balanç global de l’anterior legislatura no pot ser positiu. Tot i ser plenament conscients de les dificultats que ha generat la pandèmia, entenem que el conjunt de forces polítiques catalanes no han donat respostes suficients a les diferents necessitats.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï el sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector social català es diu tercer sector social, perquè són les entitats socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets, com el de les residències de gent gran, és majoritari el sector mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han passat en els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat se centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona. Sense oblidar que, a més del tercer sector, en l’atenció a la gent gran i en algun altre àmbit, existeix també una xarxa de petites i mitjanes empreses que res tenen a veure amb els grans operadors de les òrbites Foment, CEOE i Íbex que volen fer negoci amb els serveis socials.

El 2020 que hem deixat enrere ha fet palès que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el tercer sector social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme que no aporta solucions estructurals. 

Cal no oblidar, a més, els perills associats que una crisi d’aquestes característiques pot portar. La pandèmia està generant situacions extremes que poden portar fàcilment a esclats socials en les seves diverses formes; a la revolta de la misèria, com algú ho ha anomenat molt encertadament. I la història ens ensenya que aquestes situacions són terreny adobat per a propostes populistes i d’extrema dreta que jugaran sense escrúpols amb la por i la desesperació. En aquest punt caldrà ser inflexibles i l’aliança entre les forces polítiques democràtiques i les entitats socials ha de construir una barrera infranquejable.

Tenim pressa perquè anem tard. Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al tercer sector social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als quals donem servei, no es mereixen una altra cosa.

  • Comparteix: