29.04.2019 | Article de Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS, al diari El País

És necessari reforçar els fonaments d’una Europa social que aposti per les polítiques d’acolliment

Aquests propers mesos assistirem a diferents cites electorals. Eleccions municipals, generals i europees. El resultat de totes, en diferent mesura, apareix com a incert i en ocasions anticipa algunes dificultats de governabilitat. El moment, una vegada més, sembla marcat per la volatilitat i resulta difícil predir quins escenaris ens trobarem als diversos nivells.

Ara bé, a diferència d’un passat recent, les eleccions al Parlament Europeu estan rebent més atenció per part de la ciutadania. Aquest fet es pot explicar per diversos motius. En primer lloc, hem de destacar els esforços per evitar l’abstenció simbolitzats en campanyes com “This time I’m voting”, impulsada per l’Eurocambra amb el suport de nombroses organitzacions de la societat civil. L’experiència i complexitat del Brexit i l’auge de moviments euroescèptics o directament euròfobs generen molta preocupació i invoquen fantasmes del passat que, probablement de manera il·lusa, crèiem superats.

El 26 de maig tenim una cita amb les urnes per escollir els nostres representants europeus i l’hem d’aprofitar com una oportunitat per frenar l’auge de sentiments xenòfobs i excloents. El possible creixement de partits que els abanderen resulta inquietant i és més necessari que mai reforçar els fonaments d’una Europa social que aposti per les polítiques d’acolliment i integració. Més enllà de la construcció d’una governança multinivell liderada pels organismes comunitaris, és el somni d’aquesta Europa social el que està en joc.

Les qüestions que repercuteixen directament en les nostres vides i en el desenvolupament del projecte col·lectiu haurien de centrar els debats més urgents, entre els quals ocupa un lloc destacat el de la desigualtat i la pobresa. Les xifres corroboren una vegada i una altra el gran desequilibri que viuen les nostres societats, i Espanya és un dels que presenta una polarització més acusada. Segons l’índex Gini, som el tercer país més desigual de la Unió Europea, per darrere de Romania i Macedònia. La concentració de la riquesa deixa un 23,5% de la població de la UE, uns 119 milions de persones, en risc de pobresa i exclusió (índex AROPE). A Espanya, aquest indicador arriba fins al 27,9%, gairebé 13 milions de persones.

És evident que al pilar europeu de drets socials signat l’any 2017 li queda molt de camí per recórrer. Els tres capítols que fan referència a igualtat d’oportunitats, ocupació i protecció social formulen una sèrie de principis (tot i que no són obligacions vinculants), acompanyats d’un quadre de comandaments i uns indicadors que, amb un pressupost adequat, suposarien avanços importants. Més concreció i coordinació entre les diferents estratègies existents pot ser una via per impulsar unes polítiques socials diferents, orientades a garantir el compliment de drets i l’accés universal als serveis.

La batalla de les idees no és una batalla teòrica, sinó una confrontació amb un desenllaç que comportarà efectes en la vida de les persones. Europa es juga molts fronts en aquest context: l’Europa acollidora, l’Europa diversa, l’Europa inclusiva, l’Europa feminista, l’Europa sostenible… L’Europa de la ciutadania i la justícia social, en definitiva.