26.03.2019 | Nota de premsa | Fotografies de la jornada
- Els requisits per a l’acreditació de família monoparental que marca el Govern exclouen moltes situacions de monoparentalitat sobrevinguda
- El Pla de Suport a les Famílies està pendent d’actualitzar des de fa tres anys i no s’han recuperat els serveis per a infants 0-3 previs a les retallades
Les famílies monoparentals representen un 11% de les llars catalanes i en un 81% dels casos estan encapçalades per dones. El Govern concedeix un títol que les acredita com a tals, però no reben el suport necessari per afrontar les nombroses dificultats amb què es troben i les mancances sovint es tradueixen en vulneració dels drets dels infants. A més, les xifres oficials no reflecteixen la magnitud de la realitat perquè moltes d’aquestes famílies no poden accedir al carnet de monoparentals i s’incrementa, per tant, la seva desprotecció. Així s’ha posat de manifest avui en la jornada ‘Famílies monoparentals: una realitat invisible‘, organitzada per ECAS amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
La presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha obert la sessió advertint que “el risc de pobresa en les famílies monoparentals és del 35% a Catalunya”, més de deu punts per sobre de la mitjana. Francesc Iglesias, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, ha afirmat en relació a la revisió del Decret 151/2009 que desplega la Llei de suport a les famílies que “el consens que cerca el Govern és procurar una mirada social a la família monoparental, redefinir-la amb criteris socials en base a la realitat i introduir el concepte de cura com a clau de volta”.
Les entitats socials han denunciat el contrast entre els discursos de les administracions –a la jornada hi ha intervingut també Anna de Palau, directora de Serveis Socials Bàsics Territorials de l’Ajuntament de Barcelona– i la realitat. Loli Rodríguez, coordinadora de la Comissió de Famílies d’ECAS, ha instat la Generalitat “a establir un sistema de reconeixement i acreditació per a les famílies en situació de monoparentalitat que actualment no compleixen els requisits establerts, per tal que puguin obtenir el títol tal com s’està aplicant ja en altres comunitats autònomes”. Montserrat Suñol, cap del servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions de la Generalitat, ha reconegut que “la normativa ens encorseta” i que “l’escull principal és l’acreditació quan, malgrat haver-hi un trencament de facto, real, el cas no ha passat pels tribunals i no hi ha una sentència al darrera”.
ECAS reclama recuperar i materialitzar el desplegament de la Llei 18/2003 de suport a les famílies, en la qual la condició de família monoparental s’equipara a la de família nombrosa. Això comportaria beneficis fiscals en les taxes municipals i en els preus de diversos serveis públics en els àmbits d’educació, transport, cultura, serveis socials, habitatge i funció pública. L’accés preferent als serveis per a les famílies monoparentals o en situació de monoparentalitat s’empara en la Resolució de mesures fiscals de suport a aquestes famílies de 2013 i en un informe del Síndic de Greuges, atès que afecta els infants i els seus drets.
El decret 151/2009 incorpora la perspectiva de gènere, qüestió especialment rellevant en les famílies monoparentals. En el marc de la jornada d’avui s’ha presentat un vídeo amb el testimoni de cinc dones que exposen les dificultats a què s’enfronten: impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar, manca de recursos econòmics i d’ajuts específics, soledat i desemparament, falta d’orientació i informació per obtenir el carnet de monoparental… Per millorar l’atenció cal incrementar la inversió i una visió més preventiva per garantir drets i evitar l’assistencialisme, promovent la inclusió i contribuint a trencar el cercle de la pobresa.
La protecció dels drets dels infants passa necessàriament per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar a través d’espais de cures per a la franja de 0 a 3 anys, encara insuficients, i altres mesures de suport com els Serveis d’Orientació i Assessorament a les Famílies (SOAF), que s’haurien d’incloure en la cartera de serveis socials com a recurs universal. Pel que fa a l’orientació, els testimonis recollits apunten a la conveniència de posar en marxa un servei públic d’assessorament, acompanyament i tramitació jurídica especialitzat per a famílies monoparentals, d’accés universal i amb tarificació social.
Elisabet Almeda, catedràtica del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i membre de la Xarxa Temàtica Internacional d’Investigació sobre Famílies Monoparentals, ha reivindicat la rellevància d’aquestes famílies com a categoria analítica per entendre el canvi familiar i ha subratllat que cal estudiar-les partint de la seva diversitat: “El ventall amplíssim i hi ha moltes diferències d’estructura; el punt en comú és que les cures recauen bàsicament en les dones”. Per a la investigadora i activista, “conciliar és una entelèquia amb els temps vitals que imposa la societat patriarcal i capitalista, molt dividits“. Quant a les dades oficials, ha afirmat que “cal qüestionar-les i millorar-les” perquè actualment no recullen totes les situacions reals de monoparentalitat; aplicant els criteris de la recerca especialitzada, a Catalunya gairebé un 30% de les famílies amb fills o filles són monoparentals.
Les dificultats i l’impacte de la condició de monoparental l’han corroborat des dels àmbits de la salut i l’educació el metge del CAP Raval Francesc Fornaguera i la directora de l’escola bressol La Fassina, Laura Gallego. Els testimonis en primera persona els han reforçat dues representants d’entitats especialitzades: Sònia Bardají, presidenta de la Federació de Famílies Monoparentals, i Ilenia Cossa, de la Cooperativa de Famílies Monoparentals que impulsa el projecte UnaMare. A totes dues els ha agraït la lluita Roser Galí, directora General de Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, que ha tancat la jornada remarcant la importància de posar en valor la cura.
