26.01.2016 | Article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat a El País.
La pobresa energètica està sent notícia aquestes setmanes i això es deu a factors que convé no oblidar. El fred ha entrat a les nostres llars i cal combatre’l, però aquesta afirmació tan senzilla no ho és per a tota la ciutadania. Recentment ha aparegut amb força un nou rostre de la pobresa, un gran nombre de llars en la nostra societat no poden pagar el consum energètic. Hi ha qui calcula que afecta uns 136.000 catalans; d’altres indiquen que es tracta de 639.000. Sigui quina sigui la xifra, la realitat és que avui hi ha moltes famílies amb problemes per mantenir casa seva calenta i que han vist com durant els últims anys cada vegada és més la part dels seus pocs ingressos que es destina a pagar l’energia (ha passat del 10% al 60% de la despesa domèstica durant els últims anys). Espanya és el tercer país d’Europa amb uns preus més elevats. Cal apuntar també que disposem d’un parc immobiliari de baixa eficiència energètica i que hi ha falta d’informació sobre com hem de gestionar el consum.
La llei catalana de pobresa energètica està a l’espera de la promulgació del reglament corresponent per a la seva aplicació. En el pla de xoc social del nou Govern es parla de garantir els subministraments a les persones sense recursos i s’obliga a la comunicació per part dels serveis socials d’aquelles situacions que comportin el tall de subministraments a les llars, a més de demanar a les empreses distribuïdores la seva aportació per crear un fons solidari que resolgui aquestes urgències. S’apunta també a un pressupost de 10 milions d’euros per afrontar els impagaments per situació de vulnerabilitat. Malgrat el pla de xoc social, en aquests moments no sabem quin serà el grau de compliment i mentre es concreten aquestes mesures els mesos de fred van passant.
M’agradaria destacar una iniciativa de Barcelona: un conveni de col·laboració entre entitats socials i l’Ajuntament, que disposa de 2,5 milions d’euros —0,5 milions pagats per les entitats— per fer un projecte que no només pretén aportar solucions a la pobresa energètica sinó que té com a objectiu impulsar mesures transformadores que redueixin aquesta problemàtica, millorant el parc d’habitatges dels barris deprimits i oferint un servei de diagnosi, informació i intervenció que aconsegueixi disminuir el consum energètic.
La confluència de diversos actors públics i privats en un mateix projecte és també una grata notícia, ja que encara són experiències puntuals. A més, poques vegades es tracta de projectes de l’envergadura d’aquesta aliança tenint en compte els recursos econòmics que s’hi destinen, el nombre de persones que seran ateses —unes 5.000 visites a llars—, una actuació focalitzada als barris més empobrits, l’experiència i el coneixement del territori que aportaran les entitats, un enfocament transformador i una metodologia d’intervenció social per apoderar les persones. Es busca, a més de la millora de l’eficiència energètica, la creació d’ocupació: persones en situació de vulnerabilitat que es formin en optimització del consum energètic i que s’espera que en un futur puguin treballar en empreses distribuïdores d’energia.
Aquesta experiència que iniciem pot marcar un model per a les noves formes d’actuació conjunta des de l’àmbit públic i des de les entitats socials. Els nous temps ens exigeixen innovació i això suposa identificar noves formes de fer el que ja fèiem, aprendre a treballar amb aliances i crear espais de col·laboració i confiança. Innovar també és ser conscients que el mercat laboral ha canviat i que no només cal buscar ocupació sinó crear-la —descobrir nous perfils, noves prestacions i serveis…—, d’aquí ve la importància que últimament està prenent l’economia social entre les entitats del tercer sector. Els anys de crisi ens han permès aprendre a canviar la nostra manera d’actuar davant les necessitats emergents a les quals hem de fer front amb urgència. Aquesta experiència és fruit d’això i és un punt d’esperança.
