El passat mes de novembre, una treballadora dels Serveis Socials de Salt va ser agredida per un home, usuari del mateix servei. Penso que aquest fet hauria de ser un punt i a part en les polítiques socials d’atenció als ciutadans i ciutadanes.

Des dels mitjans de comunicació ens diuen contínuament que la crisi ja ha acabat i que estem en un període de recuperació. Però les persones que treballem als serveis socials ens enfrontem cada dia a situacions sobrevingudes de dolor, desesperació i aflicció. Ens arriba poc la sensació que la crisi ha finalitzat. Entenc que moltes de les situacions d’exclusió que viuen els usuaris i usuàries dels serveis socials són producte d’un sistema injust i cruel que perpetua la productivitat en contra de les cures, i per tant, moltes persones queden excloses vivint en uns marges perillosos d’allò social, cultural i econòmic.

I els serveis socials precisament ens trobem en aquesta línia fronterera que separa els marges de la societat. I la nostra feina és anar deambulant d’un costat a l’altre, amb moltes dificultats, per intentar que les persones tinguin unes condicions mínimes cobertes. Aquesta posició també ens situa en un lloc arriscat perquè moltes vegades som qui rebem el malestar de persones que els han estat negades ajudes, feines o altres qüestions alienes a nosaltres. I aguantem l’envestida. Amb paciència, amb empatia i amb respecte. Perquè precisament entenem que les conseqüències del sistema capitalista són injustes.

Però els treballadors i treballadores del món social també tenim uns límits, i aquests s’han vist traspassats amb l’agressió del passat dia 23.

Per això, em sumo a la reclamació dels col·legis professionals de psicologia, treball social i educació social, que diuen: “Les condicions de desprotecció en què desenvolupem la nostra feina els professionals de l’atenció directa als Serveis Socials ens situen en un entorn d’inseguretat que ens exposa a agressions i ens porta a treballar amb por i, a vegades, fins i tot amb angoixa. Malgrat ser una realitat que va en augment, pocs municipis compten amb protocols d’actuació davant d’una agressió i la resposta institucional no sempre és satisfactòria”.

Per poder minvar les situacions de discriminació, pobresa i exclusió necessitem fer-ho amb seguretat, confiança i protecció.

Des d’aquí, envio tots els ànims possibles a la treballadora agredida, a la seva família i als companys i companyes de feina.