01.02.2013 | INSOCAT núm. 1 |  Monogràfic Famílies

El 60% de les llars tenen dificultat per arribar a final de mes i la taxa de risc de pobresa creix sobretot entre els menors de 16 anys

• La pobresa severa creix de forma ininterrompuda i accentuada a Catalunya: s’ha multiplicat gairebé per cinc des del 2008
• Augmenta el nombre de treballadors pobres, que a la UE es manté estable. Un 13,7% dels catalans són pobres a pesar de tenir feina

El progressiu empobriment de les famílies catalanes des de l’inici de la crisi, l’any 2008, afecta especialment els infants i adolescents menors de 16 anys, tal com posa de relleu el darrer informe INSOCAT elaborat per ECAS amb dades de l’Idescat, l’INE i l’Eurostat. La comparativa d’estadístiques d’aquestes tres fonts revela algunes diferències significatives en l’impacte de la crisi a nivell europeu, estatal i català: el nombre de treballadors pobres es manté estable al voltant del 8,5% a la UE-27, però augmenta notablement a Espanya i a Catalunya, on arriba al 12,7% i 13,7%, respectivament.

Un dels índexs que creix de manera més alarmant –fins multiplicar-se gairebé per cinc— és el de privació material severa, que ha passat de l’1,15% al 4,98% entre el 2008 i el 2011. També augmenta especialment la taxa de població en risc de pobresa o exclusió social, que passa del 16,5% al 23,3% a Catalunya; la mitjana de l’Estat espanyol és quatre punts superior, però l’increment ha estat més accentuat a Catalunya.

El descens de la despesa mitjana anual per llar –de 34.511 euros el 2008, a 31.729 el 2011—, les dificultats per arribar a final de mes
–actualment n’experimenten un 60,2% dels catalans— i l’augment del percentatge de població amb baixa intensitat de treball –s’ha duplicat entre el 2008 i el 2011: del 4,74% al 9,34%— reflecteixen l’empobriment generalitzat de la ciutadania. En aquest sentit, cal destacar que el fet que el llindar de la pobresa estigui vinculat a la mitjana d’ingressos de la població significa que, en la pràctica, l’empobriment real és major.

ECAS considera molt preocupant aquest procés, ja que la família és la xarxa primària on es donen les funcions d’afecte, cura, solidaritat i socialització i, en aquests moments, representa la institució més activa en el manteniment de la cohesió social.

Nota de premsa en PDF

 

Recommended Posts