La inversió social prevista en els pressupostos del Govern per al 2020 és insuficient en RGC, infància i habitatge

Inici / actualitat ECAS / La inversió social prevista en els pressupostos del Govern per al 2020 és insuficient en RGC, infància i habitatge

11.02.2020 | Nota de premsa sobre els Pressupostos 2020 del Govern de la Generalitat de Catalunya

  • L’actualització de l’IRSC, congelat des de fa deu anys, és urgent i imprescindible per ampliar l’abast de les prestacions i adequar-les al cost de la vida
  • L’increment en RGC no resoldrà les dificultats d’accés, principal escull perquè arribi a tothom que la necessita
  • En habitatge hi ha indicis positius, però la situació d’emergència habitacional requereix més recursos i una major determinació política
  • Cal una aposta clara en l’àmbit d’infància per garantir la igualtat d’oportunitats i trencar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa
  • L’infrafinançament del tercer sector mantindrà en la precarietat les entitats socials i els seus professionals, posant en risc la qualitat i la sostenibilitat dels serveis

Els pressupostos per al 2020 del Govern de la Generalitat necessiten millores substancials en matèria social per poder fer front a la cronificació de la pobresa i la precarietat que patim d’ençà de la crisi. La tramitació parlamentària dels comptes, que s’inicia demà amb el debat d’esmenes a la totalitat, hauria de servir per reforçar la inversió social com a mínim en tres àmbits clau: Renda Garantida de Ciutadania (RGC), habitatge i infància. Així com per preveure l’actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que en estar congelat des del 2010 comporta un empobriment de les persones en situació de major vulnerabilitat a causa de l’increment del cost de la vida.

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) celebra l’aprovació d’uns nous pressupostos després de dos anys de pròrroga i manca d’iniciativa, si bé alerta de la insuficència dels increments anunciats davant la gravetat de la situació, amb unes desigualtats i una taxa de pobresa en augment: 21,3% de la població segons les darreres dades de l’Idescat, màxim històric des del 2004. La Renda Garantida de Ciutadania, instrument bàsic per combatre-la, no compta encara amb el reglament que ha de permetre desplegar-la plenament i els 388 milions d’euros anunciats no permetran fer efectiu el dret subjectiu a la prestació si no es flexibilitzen els criteris.

En l’àmbit d’habitatge s’aprecia una estratègia més articulada i s’obre l’expectativa que es pugui desencallar el col·lapse actual amb els col·lectius vulnerables (els anomenats grups de “contingents especials”), especialment a Barcelona. Això pot permetre donar continuïtat a processos d’autonomia ara impossibles de completar i facilitar la circulació dels serveis actuals, millorant així l’atenció i l’impacte dels recursos socials. No obstant, la situació d’emergència habitacional requereix d’una gran determinació i coratge polítics per captar més habitatge públic, que avui suposa tan sols un 1,5% del total davant el 15% de mitjana europea. A més caldria facilitar que les entitats socials accedeixin a més pisos per la via del tanteig i retracte, impulsar noves formes de tinença i dotar de recursos altres mesures, com ara l’expropiació d’habitatges buits de grans tenidors i la lluita contra les màfies de l’ocupació. Pel que fa a l’abordatge del sensellarisme, la dotació d’un milió d’euros per reactivar l’Estratègia integral catalana resulta també insuficient.  

Per altra banda, i de manera transversal, les entitats del tercer sector continuaran patint la precarietat derivada de l’infrafinançament del sector social i d’atenció a les persones, que afecta tant la seva estabilitat i les condicions dels professionals com, en última instància, la qualitat i la sostenibilitat dels serveis. L’aposta que el sector reivindica per a l’àmbit social com a pilar de l’Estat de benestar, i per al sistema de protecció social com a garant de la igualtat d’oportunitats, passa per un enfocament en clau de drets que superi el paradigma assistencial i intervingui des de la prevenció i l’acció comunitària, acompanyant des de la professionalitat i l’expertesa.

L’àmbit d’infància i adolescència és paradigmàtic de la necessitat d’aquest nou enfocament. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha focalitzat els recursos en la creació de places a centres residencials de primera acollida, quan el que cal –tal com marquen les directrius europees– és revertir els nivells actuals d’institucionalització i apostar pels serveis comunitaris i l’acompanyament en itineraris fins a l’autonomia dels joves. Per fer-ho possible cal dotar de recursos els qui tenen expertesa en aquest acompanyament i en el treball en xarxa per fer efectiva la mirada comunitària, incloent l’àmbit educatiu i la inserció laboral. Una aposta que passa per incrementar les tarifes i els mòduls per sostenir el cost real dels serveis i no posar en risc les ràtios i els estàndards de qualitat de l’atenció.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
Enric Canetintercolegial_logo