09.05.2019 | Article d’Anna Maria Suñer, coordinadora de la Plataforma d’infància de Catalunya (PINCAT), al diari Ara.
És necessària una atenció especial al jovent que inicia la transició cap a la vida adulta
24.000.000 d’infants a Europa, en risc de pobresa. La xifra és prou clara i contundent però sembla que no sacseja prou perquè, 30 anys més tard de l’aprovació de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant, encara hi ha nens i nenes que no tenen garantits molts dels seus drets. La convenció reconeix que els infants han de ser protegits i, a la vegada, que són posseïdors de drets polítics i socials. A Catalunya, a l’estat espanyol i a Europa, però, els infants encara no són tractats com a subjectes de ple dret.
El 26-M és molt a prop i per a la PINCAT és una oportunitat per situar la infància com a prioritat en l’agenda política i per insistir en un concepte clau: la inversió en infància com a garantia de drets. Les entitats socials hi persistim perquè esperem que de les eleccions municipals en sorgeixin governs locals que pensin en clau d’infància, i això no vol dir només fer polítiques per als infants sinó incloure aquesta perspectiva en les seves polítiques i promoure unes veritables “ciutats amigues de la infància”, com recomana l’ONU i certifica l’Unicef.
Pensar en clau d’infància vol dir desenvolupar aquestes polítiques amb els mateixos infants i adolescents i fomentar, d’una manera real, la seva participació en la planificació de totes les mesures, però sobretot en aquelles que van adreçades a ells. Cal que els governs locals incorporin la seva veu en totes les qüestions municipals a través de mecanismes de participació i presa de decisions, molts ja existents. No és ni complicat ni costós, és només qüestió de voluntat política.
Desenvolupar polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats no s’ha de veure com una despesa municipal, ben al contrari, és una inversió de futur. Els municipis han d’emprendre mesures d’acció positiva en infants, adolescents i joves, especialment aquells en situació de més vulnerabilitat, per raó de discapacitat, origen, salut, gènere o condicions socioeconòmiques. També és necessària una atenció especial al jovent que inicia la transició cap a la vida adulta, sobretot aquell que surt del sistema de protecció i requereix una prestació i un acompanyament professional a través de plans individualitzats.
Una inversió de futur també implica assegurar que els infants puguin accedir als menjadors escolars, així com a les activitats extraescolars i de lleure en igualtat de condicions. A més, cal donar suport a les famílies en risc d’exclusió promovent mesures i creant dispositius que ajudin a la conciliació de la vida laboral i familiar, i donant-los suport i acompanyament en la seva tasca parental.
Perquè els infants i els joves tinguin una vida digna i plena és evident que necessiten tenir cobertes les seves necessitats bàsiques:
En educació, invertir en infància és reforçar, diversificar i avançar cap a l’accés universal dels serveis educatius de 0 a 3 anys, sobretot en els barris amb més necessitats socials. També vol dir desenvolupar mesures concretes i preventives per lluitar contra l’absentisme i el fracàs escolar, incloent-hi els programes Noves Oportunitats per a adolescents de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu.
En habitatge, invertir en infància és impedir que cap nen vegi vulnerat el seu dret a un habitatge digne i assequible i a l’energia. Cal que els municipis s’hi impliquin a fons i que reforcin totes aquelles polítiques vinculades a aquest àmbit. Evitem que cap infant sigui desnonat de casa seva i evitem els talls energètics, especialment a les famílies amb fills a càrrec.
I en salut, invertir en infància és garantir el dret als serveis de salut, a la prevenció, a la informació, l’assessorament i l’educació, així com al desenvolupament d’actituds i hàbits saludables, prioritzant infants i joves en situació de vulnerabilitat.
Per fer totes aquestes polítiques, les entitats socials ens oferim a seguir anant de bracet amb els governs locals perquè hem estat i som facilitadores d’espais de participació i generació de valors, detectores de les necessitats i vetlladores de la prevenció de riscos.
¿Volem uns municipis per a la infància? ¿Municipis veritablement inclusius, igualitaris i amb aquesta perspectiva d’infància, adolescència i joventut? Doncs passem de la interrogació ‘Són per a tu una prioritat?’, el títol del document de la PINCAT amb 47 propostes electorals per al 26-M, a una afirmació: els infants són el nostre futur i la nostra prioritat.
