10.12,2020 | Article de Carme Porta i Sergi Raventós, de la Xarxa Renda Bàsica, publicat a Social.cat

La pandèmia està arrasant amb els drets i posant en evidència les polítiques assistencialistes de sempre. No teníem ni les estructures, ni les polítiques, ni la societat preparada per fer front a la pandèmia, això és d’una nitidesa tal que no cal gaire anàlisi.

Repassem algunes dades: unes 280.000 famílies han perdut tota mena d’ingrés econòmic en els mesos de pandèmia; les entitats socials han vist créixer entre el 40 i el 60% la demanda d’ajut; unes 200.000 persones han anat per primera vegada als serveis de suport social; el 27,1% de les treballadores socials a Catalunya ha empitjorat el seu estat de salut i el 80% pateix un esgotament personal alt; vuit de cada deu demandes de l’Ingrés Mínim Vital no s’han resolt; menys del 30% de la població a Catalunya en situació de pobresa severa percep la Renda Garantida de Ciutadania; mig milió de persones estan a l’atur i més de la meitat d’aquestes no cobren cap prestació de desocupació. Podem seguir per arribar a la mateixa conclusió: la crisi de la Covid-19 ha produït més desigualtat i les persones que ja vivien en la pobresa es veuen abocades a una extrema pobresa i viure la vida als marges.

Les desigualtats abans de la pandèmia ja existien i el mític, i real, 1% de la ciutadania global que posseeix la riquesa l’ha augmentat durant aquest temps. La bretxa de classe és més àmplia i la pobresa més gran. Una ultra minoria concentra i acumula molta riquesa, mentre no s’estan fent polítiques per redistribuir la riquesa i reduir les desigualtats. Les polítiques socials pal·liatives de sempre, ara, amb l’enèsima crisi econòmica i social i una pandèmia sanitària sense precedents, es demostren clarament insuficients. Les polítiques de les miquetes, de petites ajudes, exigües beques i serveis parcials, i tot condicionat a un munt de requisits i controls i a una situació de pobresa extrema límit ja no són vàlides -si ho han estat algun cop-.

El lema d’enguany de la marató de TV3, dedicada a la Covid-19 diu que “toca a tothom”, però la realitat de les polítiques socials que es fan són parcials i no per a tothom. Polítiques que ja eren ben escasses abans de la pandèmia ara es mostren del tot insuficients i ineficaces. Les polítiques socials són de caire assistencial, posant al centre les conseqüències de les desigualtats estructurals i no les causes. La pobresa és una pandèmia real en una societat mancada d’equitat.

En aquest context d’emergència social sobresurt, cada cop amb més força, una proposta que ja ressona des de fa anys i que ara amb la pandèmia ha pres embranzida com a resposta: la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI). Uns ingressos universals, incondicionals i suficients que donin seguretat econòmica a totes les persones per tal que puguin subsistir materialment i que les doti de llibertat per tal de poder fer plans de vida, cosa impensable en un món com l’actual. Estem en un moment en què el mercat laboral és precari i escàs, en el que la robotització destrueix sense aturador milers de llocs de treball i la pandèmia acaba amb molts d’altres dels sectors majoritaris de la nostra economia: comerç, turisme, restauració i hostaleria…

La RBUI planteja un nou paradigma per a les polítiques socials i una solució plausible per a l’eliminació de la pobresa perquè és una prestació de caràcter preventiu i es percep exempta, abans de caure en una situació de pobresa, a diferència dels actuals subsidis que estan dissenyats per quan no hi ha cap altra sortida. En ser una prestació incondicional no és incompatible amb altres fonts d’ingressos, per tant no desincentiva la cerca de treball en el mercat laboral, millora les condicions de vida de les persones que fan treballs de cura i domèstics i facilita el treball comunitari i voluntari.

Alhora és una proposta que combat les desigualtats i afavoreix la redistribució de la riquesa de dalt a baix, tothom la rep, però no tothom hi guanya. La RBUI és una proposta a l’alça. Aquest passat mes de setembre s’ha posat en marxa una iniciativa per una Renda Bàsica a Europa que tracta d’aconseguir un milió de signatures als 27 països de la Unió Europea, i anem a bon ritme. El repte ho val.

*Més informació i signatures a: https://rentabasicaincondicional.eu/ca/iniciativa-ciutadana-europea/