Skip to content

09.01.2020 | Article d’opinió d’Héctor Núñez, responsable del programa formatiu Activa’t de la Fundació Mercè Fontanilles, a Social.cat

En aquest article volem aportar algunes idees sobre l’acompanyament socioeducatiu a l’acció social. Així, des de la Fundació Mercè Fontanilles presentem sis idees clau sobre l’acompanyament socioeducatiu:

1) La creació i manteniment d’una relació és el motor principal de l’acompanyament socioeducatiu. En aquesta relació, el rol del o la professional no hauria de substituir, suplir ni mantenir semblances amb els referents familiars o amistats de les persones que acompanyem. L’acompanyament significa obrir un nou espai relacional positiu; tenint presents les oportunitats o les dificultats de la història vital de cada persona; per mantenir-les o, si fos el cas, revertir-les.

2) El o la professional ha de ser un/a adult/a d’influència positiva. Darrere de cada professional existeix una persona amb els seus propis valors, idees i opinions. Considerem que no hem de defugir de ser nosaltres mateixos a la relació professional; i que fins i tot és bo que les persones que acompanyem puguin interactuar amb diversitat de persones, des de la pluralitat d’opinions i el respecte. Sí que apuntem algunes de les característiques centrals que creiem són necessàries per acompanyar a persones: tenir una visió global, holística i analítica de les causes que produeixen certes condicions de vulnerabilitat social; disposar de capacitat d’escolta, habilitats socials, relacionals i comunicatives; tenir coneixement de l’entorn immediat, per tal de connectar a les persones amb la xarxa social. Cal també que el o la professional no jutgi les accions o situacions que han pogut portar a les persones a una situació actual difícil, si fos el cas.

3) L’acompanyament socioeducatiu comporta flexibilitat, en els ritmes de la relació generada, en els espais de trobada i en les activitats realitzades. Quan parlem de flexibilitat també hem de pensar en la comunicació entre el o la professional i la persona acompanyada: la relació avui dia no tan sols és presencial —en termes físics— i cal pensar en formats en línia i digitals, com per exemple l’ús de l’aplicatiu WhatsApp: podem accedir a la persona amb la immediatesa que necessiti en moments de suport, d’angoixa i inseguretat; com també per a compartir moments de felicitat i objectius assolits. En aquests casos, cal negociar els termes de la comunicació vetllant pels drets de les persones implicades: el dret d’accés de la persona acompanyada vers el/la professional; el dret al descans i a la conciliació treball –vida privada del o la professional que acompanya. La flexibilitat també és necessària per marcar uns moments d’inici i de tancament de la relació.

4) El o la professional actua com a connector/a, és a dir, oferir recursos a les persones que acompanyem. La tria dels recursos ve lligada al que necessita la persona en cada moment. Treballar perquè la persona obri la xarxa relacional i pugui conèixer altres realitats. Així també considerem important fer servir activitats lúdiques i el recurs de l’humor, com a eina pedagògica i relacional.

5) Les accions dutes a terme dins de l’acompanyament poden ser activitats individuals o grupals, amb tarannà lúdic com anem argumentant; però també cal cercar accions on les persones acompanyades puguin experimentar sentiment d’utilitat i de capacitat; persones que vivencien que són capaços de fer aportacions positives dins del seu entorn més proper. Aquesta idea va en la línia de facilitar l’apoderament personal del subjecte.

6) El o la professional actua com a xarxa de suport. No hauríem de suplir la mateixa acció de les persones que acompanyem; més aviat donar suport a la seva presa de decisions i/o “estar present” quan aquestes decisions no han conduït al lloc que la persona acompanyada inicialment esperava. L’acompanyament socioeducatiu a l’acció social necessita professionals amb actitud d’acollida (Alonso i Funes, 2009), empatia, creativitat, flexibilitat i fermesa; que puguin estar presents en moments on persones necessiten suports externs puntuals per tirar endavant les seves vides.

A la Fundació Mercè Fontanilles situem la nostra proposta dins del model de la pedagogia de l’acompanyament (Planella, 2003). La nostra entitat lidera des de l’any 1999 el Servei d’Acompanyament Especialitzat en Joves (SAEJ); que atén a joves entre els 16 i 21 anys tutelats i extutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Se’ls facilita suport per afavorir la seva autonomia personal i potenciar la seva emancipació en els àmbits de l’habitatge, l’assessoria jurídica, la formació i la inserció laboral. Des del nostre equip considerem que les idees i els principis metodològics de l’acompanyament socioeducatiu abans exposats són un factor clau d’aquest servei i de l’atenció general proporcionada als i les joves.

 

  • Comparteix: