22.10.2013 | Nota de premsa en PDF
-
Després d’una reunió amb Empresa i Ocupació sense compromisos ferms, ECAS s’adreça al màxim responsable del Govern per desbloquejar la reforma del programa
-
En els Pressupostos 2014 cal destinar una partida oberta a RMI per garantir que cobreixi tothom que hi té dret
Les entitats d’acció social consideren que “no pot ser que hi hagi recursos per a la banca i no per a les persones més vulnerables” i reclamen al president “un acord de Govern en què tots els departaments assumeixin la seva corresponsabilitat per dur a terme una acció transversal i efectiva en la gestió del programa de RMI, que asseguri a cada persona el suport necessari social, formatiu, laboral i econòmic” per permetre la seva inserció sociolaboral.La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ha adreçat una carta al president del Govern reclamant uns Pressupostos 2014 “clarament socials” que incrementin les “partides destinades a garantir la cobertura de les necessitats mínimes vitals de la ciutadania”, amb especial menció del programa de Renda Mínima d’Inserció (RMI), pendent d’una reforma a la qual la Generalitat es va comprometre fa més de dos anys. Després d’una sessió de treball amb el Departament d’Empresa i Ocupació que no ha generat avenços significatius, ECAS apel·la a la responsabilitat del president Mas per desbloquejar una situació que està deixant sense cap tipus de protecció social a milers de persones i famílies en risc d’exclusió social.
La carta demana també una “urgent i efectiva racionalització i harmonització de la pluralitat de prestacions socials” existents actualment a Catalunya, incloent si és possible les pensions no contributives de l’Estat, “a fi d’unificar-les en una única prestació que es gestioni de manera més eficaç”, evitant duplicitats i donant cobertura als “col·lectius que el PIRMI expulsa” o no admet i deixa sense cap altre tipus d’ajut.
ECAS recull les seves propostes en un document que actualitza els dos informes elaborats des que el Govern va suprimir de facto el dret subjectiu, reconegut per l’Estatut de Catalunya, a la cobertura de les necessitats bàsiques de subsistència de tots els ciutadans.
