28.06.2019 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
- El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya dona suport a les mobilitzacions ciutadanes i reclama major contundència i més recursos públics per fer front a la greu situació d’emergència habitacional
- Els professionals són testimonis de l’incompliment del dret a l’habitatge des dels diversos àmbits en què treballen, tant públics vinculats a diferents nivells administratius, com del tercer sector i en xarxa amb els moviments socials
Barcelona | 28 de juny de 2019
El país viu una situació d’emergència habitacional greu i sostinguda en el temps que comporta una vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge, malgrat ser un dret reconegut pels ordenaments jurídics nacionals i internacionals que resulta fonamental per a una vida digna, així com per al compliment de molts altres drets. Les treballadores socials són testimoni diàriament d’aquesta vulneració i de la insuficiència dels recursos que destinen les administracions públiques a garantir el dret a l’habitatge. Les mesures adoptades no responen a la realitat del mercat immobiliari i la infradotació de recursos humans i materials fa impossible l’atenció i l’acompanyament necessaris per frenar l’empobriment i el risc d’exclusió de milers de famílies.
La precarització del mercat laboral provoca un desequilibri absolut entre els sous i els preus dels lloguers, mentre que el desajust entre els instruments disponibles per facilitar l’accés a l’habitatge i la realitat de les famílies en situació de vulnerabilitat exclou bona part d’aquestes persones dels ajuts. La resolució TES/816/2019 que regula la concessió d’ajuts al lloguer, de 29 de març i aprovada pel Govern de la Generalitat, suposa un retrocés per l’enduriment dels requisits, mentre que el Decret Llei 9/2019 que el Parlament ha frenat aquest dimecres retalla la protecció respecte a la Llei 24/2015. La proposta del Govern no ha comptat amb la participació ciutadana en el disseny i la redacció del text, preveu mesures insuficients per fer front al problema estructural del mercat de l’habitatge i ignora les reclamacions de la ciutadania per incorporar la regulació dels lloguers com una eina per aturar l’especulació amb un bé de primera necessitat.
L’emergència habitacional és un fenomen complex i multicausal que les treballadores socials abordem tant des del sector públic com des de les entitats del tercer sector i les plataformes ciutadanes. Com a professionals dels Serveis Socials i de les Oficines Locals d’Habitatge atenem les conseqüències de la ineficàcia del sistema amb recursos insuficients en termes de personal, d’alternatives habitacionals en cas de desnonament i de mesures preventives, molt escasses malgrat ser imprescindibles per aturar la sagnia. L’acompanyament a les famílies en risc d’exclusió requereix de molta dedicació i expertesa, ja que passen per processos molt durs i complexos, en la majoria de casos amb infants i sovint amb procés de dol per la pèrdua de l’habitatge. En aquest sentit, reclamem el compliment de la Llei 4/2016, que preveu la incorporació de professionals amb formacióespecífica als equips de serveis socials bàsics.
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) reconeix l’esforç col·lectiu per denunciar la situació, acompanyar les persones afectades i impulsar lleis que garanteixin els drets socials, i dona suport a les mobilitzacions ciutadanes que denuncien públicament la situació d’emergència habitacional dia a dia, així com la insuficiencia del Decret Llei 9/2019 per fer-hi front.
El TSCAT també posa en valor la tasca invisible dels professionals del treball social, sovint absorbits per l’atenció directa ja sigui des de l’Administració o des de les entitats socials, però sempre al costat dels qui lluiten per l’accés a l’habitatge i el compliment dels drets. Així mateix, fa una crida a continuar teixint aliances amb tots el agents implicats.
