‘Visibles i orgulloses, també a la feina?’, article de Sira Vilardell a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Visibles i orgulloses, també a la feina?’, article de Sira Vilardell a Social.cat

28.06.2019 | Article d’opinió de Sira Vilardell, membre de la Junta Directiva d’ECAS i directora general de la Fundació Surt, a Social.cat

Les orientacions sexuals i les identitats de gènere no normatives, és a dir, que se surten de les expectatives majoritàries de la societat, troben en l’entorn laboral un espai encara incòmode. Sovint, apareixen relats de com mostrar que no, que no ets heterosexual; que no, que no tens la identitat que et van assignar per néixer amb uns determinats genitals, és viscut amb hostilitat, amb temor a represàlies, i envoltat de discriminacions quotidianes, d’intensitat i perceptibilitat diversa.

La feina ocupa un lloc central en el nostre desenvolupament, pel temps diari que hi dediquem i per la necessitat i la quotidianitat que representa en les nostres vides, a més de ser també un dels principals espais de socialització i realització de les persones. Són múltiples les formes de discriminació que hi encaren les persones LGTBI i trobem que sovint hi estan normalitzades o passen desapercebudes. A més, des d’una perspectiva de gènere, s’ha de tenir en compte que les dones lesbianes i bisexuals i, especialment, les dones trans són més vulnerabilitzades davant les discriminacions i requereixen un abordatge específic.

Segons el memoràndum de l’Enquesta de la FRA sobre LGTBI a la Unió Europea, del 2013, més de set de cada deu persones lesbianes, bisexuals i gais oculten la seva orientació sexual, sempre o en alguna ocasió. Això ens parla de com moltes persones que surten de l’armari per a les amistats i la família, se senten forçades a amagar l’orientació sexual a la feina. És a dir, en una esfera diària i central -per l’associació a drets socials- de la vida.

Seguint dades de la mateixa enquesta, gairebé meitat de persones LGTBI han patit comentaris o conductes negatives per raó d’identitat de gènere o orientació sexual, i continuen existint casos de tractament desigual respecte a les condicions de treball o prestacions socials pel fet de ser casat o casada amb una persona del mateix sexe.

Les xifres permeten intuir com els centres de treball continuen sent espais hostils per les persones dissidents sexuals i de gènere. Però, sobretot, ens mostren la urgència de fomentar i posar en marxa mecanismes de formació, campanyes de sensibilització i estudis que portin als centres de treball seguretat i valor entorn a la diversitat afectiva i sexual.

El pes de les desigualtats estructurals (racisme, misogínia, LGTBIfòbia, etarisme, capacitisme) cristal·litza en forma de barreres per accedir i mantenir-se al mercat de treball. Una d’aquestes barreres, de les més fermes i cruentes, l’alça el fet de transgredir la cisnorma (no viure segons la identitat i expressió de gènere assignada en néixer) i no respondre al binarisme de gènere (identificar-se i expressar-se com a home o, per oposició, com a dona). De fet, en concret, el motiu d’exclusió -o expulsió- és trencar de manera visible aquests patrons estancs i excloents de la diversitat de gènere real. No tenim xifres oficials sobre les taxes d’atur de les dones dones trans, però l’experiència qualitativa les situa molt elevades. En paral·lel, la seva presència en treballs informals també n’és.

Ser una dona visiblement trans és un factor d’exclusió laboral pràcticament fulminant. Encara són excepció les dones trans sense ‘passing’ (visiblement trans) que poden incorporar-se al mercat de treball formal pel que, la pobresa fa estralls en el col·lectiu. Pel mer fet de ser qui són.

Un primer pas per transformar-ho és impulsar accions de sensibilització en relació amb els drets de les persones LGTBI i les discriminacions específiques que pateixen en el món laboral, així com formació i intermediació amb les empreses que permeti a l’empresariat comprendre el valor d’incorporar la diversitat real als llocs de feina disponibles. Tot un repte. Obert, en el que procurem fer camí i, tanmateix, massa pendent fins avui.

La posició que ocupem en el mercat laboral té molt impacte en la nostra qualitat de vida, ja que hi ha drets i protecció social lligades directament a tenir un lloc de feina formal. Ens urgeix fer un pas ferm més enllà de comptar amb un –imprescindible- marc legal, base per exigir la garantia dels drets de les persones LGTBI. Ens urgeix que rodin i arribin a tots els sectors els mecanismes que ens permetin viure la dissidència sexual i de gènere a l’entorn laboral amb orgull i lliure de temors, i que l’entorn laboral sigui reflex d’una societat que incorpora la diversitat com a valor troncal de la comunitat.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
JoanSegarra_laConfederacio