‘Migrats sols, crisi o oportunitat?’, article de Sonia Fuertes a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Migrats sols, crisi o oportunitat?’, article de Sonia Fuertes a El Periódico de Catalunya

20190107_Migrats sols_Sonia Fuertes_ECAS07.01.2019 | Article d’opinió de Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS, a El Periódico de Catalunya

Augmentar la inversió social amb visió preventiva és la millor aposta en termes de justícia, però també de cohesió i de sostenibilitat del sistema

En els darrers mesos s’han intensificat les notícies al voltant dels adolescents i joves que arriben sols al nostre país generant la falsa sensació que ens trobem davant d’un tema que ens agafa per sorpresa. No es tracta d’una allau sobtada, sinó d’un fenomen migratori estructural que requereix una tasca permanent d’acollida i integració amb objectius a mitjà i llarg termini. Podem parlar d’increment, però no de novetat.

Les persones nouvingudes, i també aquests joves, arrisquen la seva vida per poder tenir un futur, per desenvolupar un projecte vital i trobar el seu espai entre nosaltres. I perquè aquest projecte sigui possible han de poder accedir a una vida digna que contempli el reconeixement dels seus drets. A l’habitatge, a la salut, a l’educació… en definitiva, a la igualtat d’oportunitats. Aquest és el paradigma en què ens hem de moure si creiem realment en l’acollida i aspirem a ser una societat cohesionada.

Permís de treball

En aquesta línia, la qüestió de la minoria o majoria d’edat hauria de ser secundària. El dret internacional extrema la protecció quan es tracta de menors, però en polítiques socials les accions han de ser congruents. ¿O és que els deixarem ‘saltar al buit’ un cop complerts els 18 anys? Assegurar que tots tinguin permís de residència i treball seria la millor política per evitar l’exclusió i convertir el que avui vivim com una crisi en una oportunitat. Els processos administratius avui no són àgils i els haurem de canviar.

 Aquests joves poden també ser una oportunitat si som capaços de mirar més enllà de les necessitats immediates i l’assistencialisme. Oferir possibilitats reals de canvi passa pel mercat laboral ordinari, però no només. També en l’acció comunitària i el suport mutu amb altres joves o en tasques de cura en una societat cada cop més envellida hi ha terreny per aprofitar el seu potencial. Depèn de nosaltres proporcionar els recursos formatius i l’acompanyament perquè puguin assolir la ciutadania plena, com a subjectes de drets i deures.

No podem obviar que mentre no canviïn les condicions als seus països d’origen, l’arribada es mantindrà. Per tant cal treballar allà i aquí, col·laborant a tots els nivells i entre totes les administracions perquè l’abordatge sigui integral i transversal. Són moltes les entitats socials que treballem allà i aquí i que podem aportar la nostra expertesa per revertir alguns processos. Ara bé, s’han de garantir els recursos per oferir una atenció de qualitat. Això comporta planificar, invertir i repensar els circuits.

L’estratègia d’acollida i integració que properament presentarà el Govern ha de recollir tots aquests aspectes, però sobretot ha de tenir la seva correspondència als pressupostos dels propers anys per reconduir la situació. Es tracta de situar les polítiques socials al centre i acompanyar-les econòmicament com calgui, no de repartir engrunes per cobrir necessitats segmentades. L’increment de la inversió social amb visió preventiva serà la millor aposta en termes de justícia, però també de cohesió i de sostenibilitat del sistema.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190104_Captura-comissio-formacio20190109_Jornada-UB-bones-practiques