• Les mesures alternatives a la presó tenen menys cost i redueixen la reincidència, actualment d’un 40% a Catalunya

• La reinserció és més justa, més segura i econòmicament més rendible

Els gairebé 300 participants en la jornada de debat i reflexió ‘OBRINT PORTES’, tots ells vinculats a l’àmbit de l’execució penal, han sortit de l’acte amb una idea molt clara que la societat civil ha d’interioritzar: el sistema penitenciari actual té uns costos socials i econòmics molt elevats que deixen força marge per a la millora de la inversió dels recursos públics. Per reduir el cost i optimitzar els resultats cal canviar de model i apostar per les mesures penals alternatives (MPA) a la presó, menys costoses i més eficients en la reducció de la delinqüència.

Els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidència en un 12%, mentre que les mesures penals alternatives costen entre un terç i la meitat que la presó (segons diferents càlculs; entre 27 i 42€/dia per persona, davant els 65-90€/dia que costa mantenir un intern en un centre penitenciari). En base a aquestes dues claus, l’Administració, les entitats socials i els representants del món empresarial que han intervingut en la jornada –organitzada per ECAS amb la col·laboració d’Obra Social “la Caixa”— han coincidit en la necessitat de conscienciar la població perquè es comprometi també en la construcció d’un nou model penitenciari. Un model que, en paraules de Marc Cerón, subdirector general de Reparació i execuió penal a la comunitat del Departament de Justícia, faci “societats més segures, ciutadans de ple dret”.

Aquesta missió compartida pels poders públics i les entitats socials –que compta, a més, amb la complicitat de les empreses d’inserció i algunes ‘ordinàries’— ha marcat el to d’entesa de la jornada, si bé s’ha fet palès també que el grau de treball en xarxa i d’aposta pels programes de rehabilitació i reinserció és encara insuficient. Eduard Sala, director de l’Obra Social Santa Lluïsa Marillac, ha assenyalat la baixa proporció que representen aquestes mesures sobre el total, la poca implicació del món de l’empresa i el paper gairebé residual que juguen les entitats en el conjunt del sistema. “No estem aprofitant prou el ventall que ofereixen les MPA” –ha afirmat— i sembla que oblidem que “les penes tenen data de caducitat: la gent acaba sortint i per evitar reincidència cal acompanyar-la perquè surti amb més eines”.

En aquest sentit, el subdirector del Centre Penitenciari Lledoners, Paco Vicente, ha anunciat la propera publicació d’un estudi comparatiu realitzat per la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat sobre els Mòduls de Participació i Convivència i altres iniciatives similars que s’estan duent a terme en diversos centres penitenciaris de Catalunya, i la consellera de Justícia, Pilar Fernández i Bozal, ha afirmat que “tot el que es fa en benefici de l’individu redunda en la societat que el rebrà quan hagi complert la seva pena”.

El món de l’empresa és un actor clau per a la reinserció encara poc implicat, però les sessions han inclòs casos pràctics de col·laboració amb les entitats i una ponència de Guillem Correa, representant de Recursos Solidaris, en què s’han reivindicat els valors afegits de les empreses d’inserció i s’han reclamat ajuts a la contractació per part dels poders públics. El programa Incorpora de l’Obra Social de “la Caixa” –que col·labora amb la Fundació Salut i Comunitat– i exemples com el de l’empresa Clece o la Fundació Ared han il·lustrat els bons resultats de les experiències que s’estan duent a terme per facilitar la inserció laboral de persones ex privades de llibertat.

Conclusions de la jornada |Nota de premsa en PDF

La consellera de Justícia, Pilar Fernández i Bozal, i la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, durant la benvinguda  (1) | Taula rodona Societat relacional: Administració, tercer sector i empresa (2) | Marc Cerón i Oscar Barbero (3)

Núria Fabra durant el torn obert de paraula (4) | Miquel Pongiluppi presentant la campanya ‘Obrim la porta a la rehabilitació’ (5) | Carme Ginesta exposa l’experiència de la Fundació Ared (6)

Sonia Fuertes i Patricia Bosch van concloure l’acte (7) | Sandra Tatay i Laila Rauet, de les fundacions Salut i Comunitat i IReS (8) | Inscripcions a les jornades (8)