14.11.2019 | Article d’opinió d’Irene Kopetz, tècnica del Departament d’Internacional de Fundació Plataforma Educativa, a Social.cat.
Des de fa uns anys, a Plataforma Educativa hem iniciat un procés d’internacionalització de la nostra acció social i d’atenció vers les persones. És des d’un entorn cada vegada més europeu i global, que entenem la internacionalització com un repte necessari i rellevant per la nostra entitat. Internacionalització entesa des de tres eixos complementaris entre si: incidència política vers les institucions de la UE, accés a fons europeus i exportació, i la posada en valor del propi model d’intervenció social a altres països.
Pel que fa a la incidència política en les institucions de la UE, és un fet que les decisions de la Unió Europea condicionen les polítiques socials dels Estats membres. És per això que des d’entitats socials com la nostra volem anar més enllà dels àmbits d’incidència regional i nacional i fer seguiment de l’activitat legislativa del Parlament Europeu i les directives i recomanacions de la Comissió. Aquesta tasca la canalitzem a través de la participació de xarxes i plataformes d’abast europeu, generalment sectoritzades per àmbits i diferents col·lectius –per exemple infància, gent gran, discapacitat, pobresa, etc.– i que tenen com a missió la revisió de les polítiques europees i la interlocució amb els diferents organismes europeus.
En relació amb l’accés a fons europeus, la Unió Europea posa a disposició d’entitats del tercer sector com la nostra diferents instruments per promoure i implementar a la pràctica les prioritats polítiques europees. Aquests instruments són d’una gran varietat, per exemple el Fons Social Europeu (FSE), el Programa Erasmus+ (educació, la formació i la joventut), el Programa Horizon 2020 (de recerca i innovació), el Programa EASI (ocupació i innovació social), el programa AMIF (immigració), etc. La participació en aquests programes implica en la majoria dels casos desenvolupar projectes i col·laborar amb entitats d’altres països europeus a través de l’intercanvi de bones pràctiques i la generació d’innovació. Aquests elements ens resulten molt interessants, ja que en molts casos impliquen fer una anàlisi de la nostra tasca i obrir la mirada al que s’està fent a l’exterior. Implica un procés d’aprenentatge que contribueix a repensar la nostra tasca educativa i social i, en última instància, millorar la qualitat dels serveis que oferim a les persones.
En darrer terme, la internacionalització també suposa una posada en valor del propi model d’intervenció social a altres països. La participació en projectes transnacionals i el contacte amb altres entitats i actors europeus alhora, també ens ofereix l’oportunitat d’internacionalitzar el nostre model d’intervenció social, destacar allò que funciona de la nostra pràctica professional, així com compartir models d’intervenció social avançats, susceptibles de ser d’interès per a altres entitats i actors rellevants.
Aquesta acció d’internacionalització es troba recolzada per la Generalitat de Catalunya qui, des de ja fa uns anys, impulsa una estratègia per internacionalitzar les entitats del tercer sector i l’economia social i cooperativa.
M’agradaria acabar dient que aquest és un bon moment per a la internacionalització de les entitats del tercer sector, perquè s’està en procés d’obrir un nou període a Europa. La Comissió Europea està actualment en procés d’aprovació de la proposta del pressupost de la UE pel període 2021 a 2027, conegut amb el nom de Marc Financer Pluriennal. Aquesta proposta tradueix les prioritats polítiques de la Unió en termes financers per aquest període i s’assignen fons als programes de finançament esmentats. En aquest sentit, ja s’han conegut novetats respecte al marc financer actual d’interès pel tercer sector.
En aquest nou període, per exemple, s’incrementa en un 19% la partida del Fons Social Europeu –conegut a partir d’ara com a FSE+ i principal instrument de la Unió Europea relatiu a educació, formació, ocupació i inclusió social–. Així mateix, el Parlament Europeu ha introduït el Programa de Garantia Infantil, que assignarà el 5% del FSE+, amb un pressupost específic de 5.900 milions d’euros per a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social infantil a tota la UE.