01.08.2021 | Article d’opinió de Mariona Canongia a El Periódico
Les presons ja no estan en primera línia de l’actualitat i sembla que ja no interessen tant tampoc a la Generalitat. Els ex presos independentistes demanen una revisió a fons del sistema penitenciari i el Departament de Justícia s’ha compromès a escoltar les seves propostes, però l’acord de govern assolit per ERC i JxCat no inclou aquesta assignatura pendent entre els reptes de país per a aquesta legislatura.
Les entitats que treballem en l’àmbit penitenciari i de l’execució penal no volem deixar passar aquesta oportunitat per posar el tema a l’agenda política i reclamar el compromís necessari per assegurar la qualitat dels programes i serveis que gestionem. Els sostenim i defensem perquè són imprescindibles des del punt de vista humà –per garantir drets i donar segones oportunitats reals— i representen una inversió des del punt de vista de les polítiques públiques: el seu èxit està contrastat en termes de reinserció social, desistiment del delicte i disminució de la reincidència (la taxa es redueix en un 30% quan s’ha gaudit de mecanismes de retorn progressiu a la comunitat i només una de cada deu persones a qui s’han aplicat mesures penals alternatives torna al sistema d’execució penal).
Malgrat la nostra implicació, sembla que no som prioritàries. Les declaracions dels presos del procés qüestionant l’eficàcia reinsertora de les penes privatives de llibertat, juntament amb el debat respecte als suïcidis en centres penitenciaris, posen sobre la taula la necessitat de revisar el model d’execució penal català. I si volem fer un pas endavant cap a una justícia més restaurativa cal posar en valor l’atenció social que prestem en bona part les entitats del tercer sector, sense afany de lucre i amb vocació de servei públic.
Acompanyem les persones en diferents àmbits i, en el cas de l’execució penal, posem l’accent en el retorn a la comunitat i la reconstrucció dels vincles, col·laborant amb l’Administració per donar respostes a les necessitats personals i socials. L’atenció dins dels centres penitenciaris i en el compliment de mesures penals alternatives requereix sovint d’una continuïtat més enllà de la condemna, ja que aquesta no acaba el dia que la persona obté la llibertat. L’estigma que arrossegarà se sumarà a les nombroses dificultats per a la represa de la vida social, el restabliment de vincles i la inserció laboral.
L’estigma i la invisibilitat els patim també les professionals: la nostra tasca no té el reconeixement que correspon a la transcendència de la nostra actuació. Atendre sense jutjar, entendre les necessitats de les persones i acompanyar-les en el seu procés de responsabilització, reparació i canvi contribueix a l’encàrrec social de la reinserció. La qualitat tècnica de les professionals de primera línia és una peça clau per al sistema i per garantir-la calen condicions laborals i relacions contractuals público-socials justes. La proposta de Llei d’Acció Concertada impulsada per La Confederació del Tercer Sector és un pas en aquest sentit que brinda una oportunitat al Govern per materialitzar el seu reconeixement de les entitats no lucratives com a aliades estratègiques per a la provisió de serveis socials.
La implicació de les professioinals es reflecteix també en espais de reflexió i coproducció de polítiques públiques. Els laboratoris d’idees ens permeten dissenyar nous projectes dirigits a la ciutadania més vulnerable que, en ocasions, esdevenen drets o serveis socials. El programa d’acompanyament post penitenciari, els tallers prelaborals per a dones en segon grau i el servei de prevenció i desistiment de la violència sexual infantil són alguns exemples d’aquesta innovació: iniciatives d’entitats socials que avui formen part de la cartera de serveis públics o reben finançament de l’Administració.
Tal com ha demostrat i encunyat el context de pandèmia, som aquí i som essencials. Treballem per no deixar ningú enrere i reclamem que se’ns escolti i reconegui perquè la nostra experiència en l’atenció a persones vulnerables i com a aliades de l’Administració contribueixi a repensar l’actual model d’execució penal. Necessitem una aposta clara i un compromís que s’ajusti a l’èxit i la rellevància de la nostra feina.
