Un centenar de professionals de l’àmbit del VIH-sida i l’exclusió social comparteixen mirades per reforçar el treball en xarxa

Inici / actualitat ECAS / Un centenar de professionals de l’àmbit del VIH-sida i l’exclusió social comparteixen mirades per reforçar el treball en xarxa

IMG_389214.06.2019 | Crònica de la jornada ‘Els serveis socials especialitzats de la xarxa de VIH/sida i exclusió social’ | #VIHsidaExclusió

La diversitat i la complexitat de les situacions que viuen les persones amb VIH-sida i exclusió social requereix un abordatge multidisciplinar i coordinat des de diferents àmbits que resulta clau per a un bon acompayament socioeducatiu. El compromís per part dels diferents professionals que intervenen en l’atenció a aquestes persones, tant des del sector públic com des de les entitats socials, i la voluntat d’aprofundir en el treball en xarxa es van posar ahir de manifest a la jornada organitzada per la Comissió de VIH-sida i exclusió social d’ECAS amb el títol ‘Els serveis socials especialitzats de la xarxa de VIH/sida i exclusió social’. Un centenar de professionals van compartir mirades, visions i sabers per seguir avançant en la construcció d’un model que ha donat molt bons resultats.

La presidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, va destacar “l’esperit de col·laborar i cercar complementarietat en el treball en xarxa” com a factor essencial perquè avui aquest model sigui un exemple de col·laboració amb l’Administració–concretament amb el departament de Treball Afers Socials i Famílies de la Generalitat— i de coproducció de polítiques públiques. La directora general de Serveis Socials, Meritxell Benedí, va subratllar el criteri bàsic compartit de “cercar l’autonomia i de la participació de totes les persones a la nostra societat en igualtat de condicions” com una de les claus, juntament amb la voluntat de reforçar el caràcter caràcter preventiu del sistema de serveis socials: “es tracta d’atendre més persones abans per atendre menys persones després”, va afirmar en la inauguaració de la jornada.

IMG_3941El cap del Servei de Programes Sectorials del mateix departament, Roger Cuscó, va recalcar els bons resultats de l’estratègia conjunta i els trenta anys de col·laboració, durant els quals s’ha professionalitzat el sector i s’han desenvolupat “bones pràctiques d’intervenció, indicadors d’avaluació i noves tipologies de serveis”. A més va posar en valor els “models que promouen la intervenció biopsicosocial, l’atenció amb un clar caràcter desinstitucionalitzador i les estratègies preventives i comunitàries de cara a la plena recuperació de la persona”, propiciant “una resposta el més integral possible des de l’entorn més immediat i mitjançant treball en xarxa”. Cuscó va defensar la interacció no només entre els àmbits social i de salut sinó també amb la cultura, el lleure, la comunitat i el barri per garantir el continuum en l’atenció, evitant tant la desprotecció com la sobreprotecció”, i va defensar “serveis centrats en la recuperació, l’autonomia, la normalització i la participació de les persones, que hem d’apoderar motivant-les, implicant-les i responsabilitzant-les del seu procés personal i social”.

IMG_3948El coordinador de la Comissió de VIH-sida i exclusió social d’ECAS, Mijail Acosta, va fer un repàs de l’evolució de les dades de la xarxa de serveis i recursos abans de llençar una reflexió de fons: “L’exclusió social és una amalgama de condicions, d’allò que en diem ‘condicionants de vida’ més enllà de la infecció i la malaltia. Pobresa econòmica, manca d’habitatge, soledat, addiccions, pèrdua de relacions socials, el drama de la feina, discriminació i rebuig… Els testimonis [de les persones que pateixen VIH-sida i exclusió] ens parlen de desigualtats socials i de fracàs com a societat”.

Els testimonis a què feia referència són els que recull el vídeo Experiències vitals. es de les Llars residència i els Pisos de suport’, VIH-SIDA i Exclusió Social, projectat a l’inici de la sessió. Les històries de vida plantegen moltes de les qüestions que es van comentar al llarg de la jornada: la salut física i mental, les addiccions, la dificultat de mantenir les relacions personals i familiars, les pors… totes les dificultats associades al VIH i l’exclusió, però també tot el suport que es rep de la xarxa de serveis i recursos per millorar les condicions de vida i sortir endavant.

IMG_3925El gran èxit del tractament amb antiretrovirals ha estat la base perquè la taxa de supervivència de les persones amb VIH sigui avui molt similar a la de la població general, tal com va exposar la metgessa Marta Navarro, especialista del Servei de Malalties Infeccioses del Hospital de Sabadell, si bé l’envelliment del col·lectiu planteja nous reptes. “El perfil ha canviat perquè cada vegada tenim més gent que es fa gran i apareixen més comorbilitats i deterioraments cognitius difícils de tractar perquè les causes són molt àmplies: consum de drogues, alcohol, factors genètics i nivell d’estudis, immunitat perduda… Tenim persones velletes fràgils” que, per envellir millor, és important que canvïin d’hàbits i d’estil de vida; “sobretot, que deixin de fumar”, va concloure.

A banda de l’estat de salut físic, l’estabilitat emocional i la salut mental és una de les grans preocupacions dels qui acompanyen aquestes persones des d’una vessant socioeducativa. Una desena de professionals van compartir mirades, experiències i reflexions en un espai dinamitzat per Aldana Menéndez, coordinadora de salut sexual i VIH d’ABD i membre de la Comissió de VIH/sida i exclusió social d’ECAS. El treball a partir del vincle –amb la persona atesa, però també amb tots els serveis i professionals de la xarxa—, la importància de d’escoltar i respectar la voluntat i el procés de cadascú, la consideració de les recaigudes com a part d’aquest procés, la fragilitat –especialment extrema en el cas de les dones—, la diversitat sexual i les dificultat d’acceptació vinculades a qüestions de gènere, l’estigma, la dependència i la cronicitat, les diferents fases de l’evolució cap a l’autonomia i la qualitat de vida com a objectiu permanent són alguns dels aspectes que es van posar en comú. “Tots ens necessitem i el que posem al centre són les necessitats de les persones”, va resumir Paloma Aragüe, del Centre Terrades.

 

Alberto Capitán, president del Comitè 1r de Desembre, va moderar la taula rodona sobre ‘El repte de l’atenció des de la complexitat i la coordinació/descoordinació entre xarxes’ insistint d’entrada en el paper de “la xarxa com a font de suport mutu” i reclamant “recursos econòmics per crear-la, sostenir-la i dotar-la de contingut”, tant des de les federacions i plataformes de segon o tercer nivell, com des de les entitats de base. La treballadora social Begoña Lemos, de l’Hospital de dia de VIH/sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va apuntar algunes diferències en el perfil dels pacients vinculades al seu origen migrat i va argumentar que “a banda d’acompanyar des del primer moment als pacients fràgils, geriàtrics, crònics i complexos, hem de ser més proactius i fer més prevenció”.

vihsidaexclusio_ecas_taularodona_mquilezPer a Anna Rubio, treballadora social del Centre sociosanitari de l’Ametlla del Vallès, la coordinació amb els recursos específics per al col·lectiu que ofereixen les entitats és clau per abordar les problemàtiques socials afegides a la malalatia i garantir un acompanyament continu. Una col·laboració que també van il·lustrar Maider Quílez, infermera de reducció de danys del centre Baluard d’ABD, i Josep Mª Lluch, de la Fundació Acollida i Esperança. Quílez va reivindicar la importància de “disposar d’una xarxa de salut normalitzada des del punt de vista dels Drets Humans” i Lluch va posar el focus en els informes socials de derivació com a instrument clau que “determina la qualitat de l’acompanyament”.

IMG_4085Eduard Sala, coach i responsable d’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, va cloure la sessió amb una dinàmica basada en el sentit de l’acompanyament socioeducatiu que va posar de relleu, un cop més, la trascendència del vincle. “Ningú no es recupera si no té ningú a qui li importi”, va dir ja al segle XVII Sant Vicent de Paül. Preguntats sobre el que s’enduien a casa després de la jornada, els participants van mencionar, entre altres: idees per reflexionar, la importància de recuperar la dignitat, el reconeixement de l’acompanyament socieducatiu, il·lusió, autoconeixement, generositat per compartir, bona feina i fortalesa per continuar.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190611_EEV20190617_Cartell-captain