Skip to content

20161219_reaccio-inajornable_opiMairaCosta_ElPeriodico19.12.2016 | Article de Maira Costa Casas, treballadora social i membre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, publicat a El Periódico.

Al llarg d’aquest any s’han succeït dades i informes: 15.557 desnonaments a Catalunya el 2015 (xifra facilitada pel Consell General del Poder Judicial), 941 persones dormint al carrer a Barcelona (Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar), 48.454 casos estimats de mal allotjament a Catalunya el 2014 (Agència de l’Habitatge de Catalunya). Dades que ens interpel·len i que evidencien la creixent desigualtat socioeconòmica i la vulneració sistemàtica del dret a la vivenda d’un nombre cada vegada més elevat de persones i famílies. Xifres de vergonya, xifres que ja és hora que facin reaccionar definitivament les institucions legislatives i governamentals.

Darrere de les xifres hi ha persones i famílies que viuen en situació de precarietat, ansietat i tensió constant per tirar endavant amb la seva vida. Es produeixen suïcidis, creixen i s’agreugen els problemes de salut mental i física relacionats amb la mala alimentació i el fred. La pobresa energètica provoca morts i veiem situacions d’humiliació, setge immobiliari i degradació de la condició humana per la impossibilitat de satisfer les necessitats més bàsiques. ¿Què més ha de passar perquè les instàncies públiques reaccionin d’una vegada?

La ciutadania ja ho ha fet fa temps. Hi ha diversos moviments i entitats socials que ja fa anys que denuncien i lluiten proactivament per resoldre el problema dels desnonaments i el sensellarisme, alhora que són i segueixen sent els garants de la tutela de drets.

Els serveis socials bàsics, per la seva part, estan saturats per l’allau de noves situacions de pobresa, de dificultat d’accés a la vivenda de forma autònoma i d’altres problemes relacionats amb la falta d’ingressos, com la pobresa energètica o l’alimentària.

L’any que ara acaba va començar de forma esperançadora amb una nova norma, la llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC; moviments tots que mereixen un destacat reconeixement per la seva lluita tenaç per una societat més justa. La llei 24/2015 ha comportat un aturada en els desnonaments, especialment deguts a execucions hipotecàries, i forçava les entitats financeres a oferir un lloguer realment social a les persones i famílies afectades. Al mateix temps, es va convertir en una eina de redistribució que obligava les citades entitats financeres a tornar els recursos públics amb els quals havien sigut rescatades.

La suspensió d’alguns dels articles d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional, a petició del PP, afavoreix els bancs i deixa desprotegides les persones afectades per desnonaments i la ciutadania en general. Suposa un pas enrere indignant. Per una altra part, al Govern de la Generalitat, amb competències en matèria de vivenda, i als ajuntaments els correspon aportar els recursos econòmics i de vivenda necessaris per fer front als desnonaments deguts a situacions de vulnerabilitat socioeconòmica, així com al sensellarisme i a la pobresa energètica . Per això és urgent, entre altres actuacions, la mobilització de la gran quantitat de vivendes buides que hi ha al nostre país, especialment en mans d’entitats financeres i fons d’inversió que les segueixen utilitzant amb fins especulatius. Els recursos hi són, i les lleis catalanes que permeten mobilitzar vivendes sense cap tipus d’ús ni funció social, i garantir el dret a la vivenda, també.

Entre els mesos de gener i setembre de l’any 2016 s’han produït a Catalunya 10.664 desnonaments (segons el Consell General del Poder Judicial), gairebé el 25% del total de desnonaments de tot l’Estat. Més de la meitat són vivendes en règim de lloguer. La garantia del dret a la vivenda segueix sent una assignatura pendent.

L’any 2017 ha de ser el de la posada en pràctica de forma prioritària, sense dilació i amb contundent voluntat política, de totes les estratègies i plans de vivenda per assegurar un sostre a tota la població i acabar amb la pobresa energètica i el sensellarisme. Amb pressupost suficient i convertint les comissions, les taules de participació i els espais de coordinació institucional en eines útils i diligents, no en armes de propaganda partidista ni en declaracions de bones intencions que es queden en paper mullat.

La situació d’emergència que moltes famílies fa anys que pateixen es pot revertir i el 2017 ha de ser l’any en què aprovem, i amb la màxima nota possible, aquesta assignatura pendent.

  • Comparteix: