Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l'adolescència tutelada per l'Administració

28.02.2020 | Nota de premsa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Col·legi de Periodistes i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Els mitjans haurien d’evitar difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen. També es demana no fer referència a la situació familiar prèvia ni al fet d’estar sota tutela
En els cas dels infants i adolescents que han migrat sols convindria no donar la dada de la nacionalitat si no és rellevant per a la informació i utilitzar alternatives a l’acrònim MENA, sobretot en notícies amb connotacions negatives

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han elaborat unes recomanacions adreçades als periodistes sobre el tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració.

Les recomanacions han estat presentades avui, 29 de novembre, en roda de premsa, pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, el president del CAC, Roger Loppacher, i el vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. L’acte ha tingut lloc a la seu del Col·legi.

El Homrani ha dit que “les recomanacions que presentem són fruit d’un neguit compartit amb el CAC i amb el Col·legi pel que fa al tractament dels infants tutelats per l’Administració als mitjans. Avui apel·lem a la responsabilitat que tenen els mitjans en la construcció de l’imaginari col·lectiu, en com la societat veu i percep els infants i adolescents que estan sota la protecció de l’Administració, per no estigmatitzar-los i donar-los l’oportunitat de créixer i formar part d’aquesta societat diversa”.

D’altra banda, el conseller, amb referència als joves migrats sols, ha apuntat que “aquests infants i adolescents han fet un trajecte migratori molt dur i arriben a una societat on volen viure i treballar. Donem-nos l’oportunitat de xerrar amb ells i escoltar-los, sense prejudicis, i veurem la seva fortalesa i les ganes que tenen de viure i formar part d’aquest país.”

Loppacher ha explicat que amb aquestes són 24 les recomanacions que ha elaborat el CAC i que, com en els casos anteriors, el regulador ha actuat amb l’objectiu d’ajudar els professionals dels mitjans. “Creiem necessari transformar els discursos estereotipats que donen una visió negativa de la infància i l’adolescència tutelada i aportar elements al debat que normalitzin la seva situació i reafirmin la seva imatge de persones amb drets, deures i oportunitats idèntiques a les de la població en general”, ha afirmat.

“No hem de perdre de vista que estem parlant de nens i nenes, d’adolescents i de joves. El fet que l’Administració en tingui la tutela no els fa perdre els seus drets ni les seves capacitats com a persones actives, ben al contrari”, ha afegit Loppacher.

Morros ha explicat que “els professionals de la informació som els primers a voler fer un tractament acurat de la informació i respectar tots els matisos que ens ajudin a comprendre la realitat”. En aquest sentit, ha recordat que els periodistes s’emparen en el codi deontològic i ha destacat la feina feta pel Col·legi de Periodistes en l’elaboració d’aquestes recomanacions, que van en la línia de donar eines i suport als periodistes. Per al vicedegà, també és una oportunitat per “posar-nos en contacte amb el sector, conèixer les recances de primera mà i intercanviar punts de vista que ajuden també a comprendre i posar en valor la feina dels periodistes”.

Les recomanacions han estat distribuïdes en dos apartats: el primer, més general, referit a la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració, amb independència del lloc d’origen, i el segon, específicament referit als infants i adolescents que han migrat sols.

Recomanacions generals

Pel que fa al primer apartat, les recomanacions demanen, entre altres aspectes, evitar difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen. També demanen no fer referència a la situació familiar prèvia ni al fet d’estar sota tutela de l’Administració, a menys que aquestes dades personals estiguin justificades per la informació.

Igualment, demanen no atribuir al conjunt dels infants i els adolescents tutelats conductes negatives dutes a terme per persones concretes. També es demana evitar parlar de menor o menor d’edat, ja que és una expressió que els minoritza, com si fossin menys que una persona adulta. És millor utilitzar els termes infància, adolescència, joventut o jovent, de manera global, o bé infant, nen, nena, noi, noia, adolescent o jove, segons convingui.

Així mateix, es demana informar sobre casos de resiliència i de superació, utilitzar un llenguatge inclusiu i curós, demanar assessorament de persones expertes i considerar que els infants i adolescents són agents socials actius i que, per tant, cal escoltar les seves opinions.

Recomanacions específiques

Pel que fa al segon apartat, referit al cas particular dels infants, adolescents i joves que han migrat sols, el text demana no donar la dada de la nacionalitat si no és rellevant per a la informació. També planteja utilitzar alternatives a l’acrònim MENA quan sigui possible, sobretot en notícies amb connotacions negatives.

Així mateix, es proposa, entre altres aspectes, posar de manifest les aportacions positives que fan aquests infants i adolescents a la societat. En aquesta línia, una manera de normalitzar la presència de la infància i de la joventut migrada sola és fer difusió de les accions, els projectes i les experiències, tant per part de l’Administració com de la societat civil organitzada, que tenen com a objectiu acollir, apropar i aconseguir la inclusió d’aquests nois i noies en la societat.

Atès que les informacions sobre els infants o adolescents migrats sols fan referència majoritàriament a nens i nois, es demana que s’inclogui la perspectiva de gènere i que es visibilitzi el cas de les nenes i noies migrades soles. Així s’evita una triple discriminació: pel fet de ser persones menors d’edat, pel fet de ser dones i pel fet de ser persones migrades.

Finalment, es proposa donar veu a joves migrats sols extutelats, en temes com ara el mercat laboral o l’habitatge, perquè poden parlar de la qüestió amb coneixement de causa i aportar una perspectiva diferent i enriquidora.

5.800 infants i joves migrats sols acollits a Catalunya

Segons dades de la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, a Catalunya hi ha 5.800 infants i joves migrats sols acollits i atesos actualment pel Govern.

Això significa que dels 7.100 infants i joves arribats entre 2017 i 2019, són atesos encara avui pel sistema de protecció el 82% dels nois i noies que van arribar en aquest període. D’aquests, 1.559 són majors d’edat i tot així estan vinculats en algun dels programes que ofereix l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) mentre que 4.241 infants i joves migrats tenen un expedient obert a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

D’aquests darrers, 3.213 són menors d’edat atesos pel sistema de protecció; els 1.028 restants són nois i noies migrats sols que un cop assolida la majoria d’edat continuen dins del sistema de protecció mitjançant una pròrroga assistencial.

Gairebé tots (96,2%) els infants i adolescents migrats sols que acull el sistema de protecció són nois i el 83,3% tenen 16 o 17 anys. El 77,3% ve del Marroc, el 4,3%, de la resta de la zona del Magreb i el 15,3%, de països de l’Àfrica subsahariana. Aquestes dades estan recollides en un informe estadístic de la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, que es pot consultar aquí.

Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració (PDF)